Alchezira (Valencia)
- Iste articlo ye sobre un municipio valencián; t'atros usos, se veiga Alchezira.
Alchezira (en catalán Alzira; en castellán Alcira[1]) ye un municipio valencián situato en a provincia de Valencia. Ye en a comarca d'a Ribera Alta, y en ye a capital. Tamién ye a capital d'o partito chudicial d'Alchezira.
Alchezira Alzira Alcira | |||
Municipio d'o País Valencián | |||
| |||
Entidat • Estau • Comunidat • Provincia • Comarca |
Municipio![]() ![]() Valencia Ribera Alta | ||
Superficie | 110,4 km² | ||
Población • Total |
45 451 hab. (2013) | ||
Altaria • Meyana |
14 m. | ||
Alcalde | Diego Gómez García | ||
Codigo postal | 46600 | ||
Chentilicio | Alzireny/a u alzirenc/a (en catalán) | ||
Coordenadas | |||
Web oficial |
A localidat tien una superficie de 110,40 km², una población de 44.518 habitants en 2014 y una densidat de población de 403,24 abs/km²; ye situata a 14 m sobre o ran d'o mar.
CheografíaEditar
O suyo termin municipal ye partito en dos parts, una de 83,24 km² y l'atra de 28,22 km², y muga con os termins municipals d'Alberic, Algemesí, Antella, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Guadassuar, Massalavés, Sumacàrcer y Tous (en a miesma comarca); con Corbera, Fabara y Polinyà de Xúquer (en a Ribera Baixa); y Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna y Benifairó de la Valldigna (en a comarca d'a Safor).
Por o suyo termin municipal pasa o río Xúcar, y o termin ye prencipalment en a suya marguin dreita. O Xucar estió un río navegable dica Alchezira enta o sieglo XVI.
HistoriaEditar
En o suyo termin municipal hi han restos arqueolochicos anteriors a l'arribada d'a dominación romana, y se cree que en Alchezira yera l'antiga ciudat prerromana de Saetabicula.
Estió una ciudat important durant la dominación islamica, periodo en que s'amuralló o suyo casco urbán, a partir d'o nuclio fundo por os musulmans, Al-Chazirat Xuquar.
Estió conquerita o 30 d'aviento de 1242 por o rei d'Aragón Chaime I, o Conqueridor, que la repobló y le concedió bells privilechios. O rei d'Aragón Alifonso III o Franco le concedió o privilechio de mercato. Alchezira habió puesto en as Cortz d'Aragón.
En os sieglos XVI y XVII, padexió a despoblación dimpués d'a expulsión d'os moriscos y a deseparación de Carcaixent, Guadassuar y Algemesí.
Felipe V d'Espanya, dimpués d'a Guerra de Succesión Espanyola, suprimió todos os suyos privilechios.
En a Guerra d'o Francés, s'estableixió en Alchezira a Chunta de Defensa d'a provincia.
En 1853 plega o ferrocarril ta Alchezira.
DemografíaEditar
Evolución demografica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 | |||||||
20.572 | 22.657 | 20.839 | 21.232 | 24518 | 24935 | 26.669 | 32.876 | 37.446 | 40.055 | 41.264 | 42.543 | 43.038 |
PresonachesEditar
- Ibn Khafacha (1058-1138) poeta andalusí, conoixito con as embotadas de al-Chazirí, ("o d'Alchezira"), y ax-Xuqrí ("o d'o Xúcar").
ReferenciasEditar
- ↑ Celdrán, Pancracio: Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios, Espasa Calpe, S.A., Madrid, 2ª edición, chulio de 2003, pachina 33.
Vinclos externosEditar
ReferenciasEditar
Municipios d'a comarca Ribera Alta | |
---|---|
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alchezira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castellón d'Exativa | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Mont-royo | Montserrat d'Alcalà | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sallent d'Exativa | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous |