Vall d'Ixalenques
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Vall d'Ixalenques Vall de les Salenques | |
---|---|
| |
Administración | |
Estau | |
País | Aragón |
Comarca | Ribagorza |
Municipi | Montanui |
' | |
Cabecera | {{{cabecera}}} |
Capital | |
Localidaz | {{{localidatz}}} |
Chentilicio | {{{chentilicio}}} |
Cheolochía | |
Acceso | |
Ríos | Riu d'es Ixalenques |
Largaria | |
Orientación | |
Cheolochía | |
Tipo | |
Macizo | Pireneus |
Mapa | |
Ista fuella ye escrita en benasqués. |
La vall d'Ixalenques (en catalán ribagorzano vall de les Salenques) ye una vall pirenenca d'Aragón que se troba a la baixant este d'el macizo de la Maladeta, a'l municipi de Montanui a la Ribagorza.
La suya muga natural la formen la tuca d'Anglos (1.815 m), la tuca d'el Cap de Llauset (2.852 m), la tuca d'el Cap de la Vall (3.205 m), la crencha d'es Tempestaz (3.258 m), la crencha d'Ixalenques (que dichós d'ella se troba el glaciar d'Ixalenques), la collada d'es Ixalenques (2.801 m), el pico d'Ixalenques (2.986 m), la tuca de Mulleres (3.010 m), el pico de la Tallada (2.955 m) y els picos de la Fontana de Senet (2.630 m) y de Viella (2.572 m).
Trescrucen la vall el riu d'es Ixalenques, afluent de la Noguera Ribagorsana, y els suyos afluents; el riu d'el Cap de la Vall y el riu Anglos.
Toponimia
editarLa vall tene nombre tanto en catalán ribagorzano (que ye hu que se i ragona a la conca de la Noguera) coma en benasqués. El nombre autoctono ye vall de les Salenques, en catalán, pero per la suya proximidat enta la vall de Benás (que tene idiosincracia llingüistica propia) tamé se diu a sobén pe'l nombre aragonés tradicional d'Ixalenques u d'es Ixalenques.
El nombre d'esta vall procede tanto en patués coma en catalán d'un tipo de pllantes que i son especialment abundants, les ixalenques. La ixalenca («sarguera» en aragonés cheneral, salenca en catalán) ye un tipo d'arbusto de les riberes, molto frecuent a'ls rius d'el Pireneu, que tene els tralls resistents encara que molto flexibles, y per aixó d'antes s'empllegaben ta lligar els trancos d'es navates qu'heben de baixar pe'ls rius. D'este uso tradicional que en feben que se van buscar molto a'ls tems que yere habitual la construcción d'esta mena d'embarcacions ta exportar les fustes d'ixes valls. De la ixalenca se'n quitaba tamé la vime ta fer-ne les canastes y els cabazos.
La paraula ixalenca viene d'una forma hipotetica *SALENCA en llatín y amostre la misma evolución fonetica que ixaringa, ixufre, ixarrallón y ixoriguer, agón que la S- inicial d'el llatín ha evolucionau ta una x-. Se pense que la terminación -enca fa de sufixo igual como en albenca.[1] La paraula salenca se documente tamé a'l catalán y a l'occitán (i hai una carrera a Tolosa que se diu Carrièra de las Salencas en occitán y Rue des Salengues en francés).
Referencias
editar- ↑ (es) José Antonio Saura Rami:: Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas. Gara d'Edizions, Institución Fernando el Católico, 2003, p 78, p 316.