Falco

(Reendrezau dende Falcón)
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
A parola falcón reendreza ta iste articlo. Ta altros usos de «falcón» se veiga Falcón (desambigación).
Falco
Falco
Falcón pelegrín (Falco peregrinus)
Dominio: Eukaryota
Reino: Animalia
Filo: Chordata
Clase: Aves
Orden: Falconiformes
Familia: Falconidae
Chenero: Falco
Linnaeus, 1758
  • Se veiga texto

Falco (L., 1758) ye un chenero d'aus rapinyaderas en a familia Falconidae d'a orden Falconiformes. Os miembros d'iste chenero prenen o nombre popular de falcons (d'o latín «falco», «falconis») de manera chenerica, anque existen especies concretas a dintro d'o chenero que, en manifestando bella caracteristica que les siga especifica, reciben bel nombre millor especifico, como os ciquilins y os esmerellons.

Son aus depredaderas, cazaderas en volido con gran capacidat ta maniobrar en l'aire. En comparanza con altras rapaces, presentan as alas rematando en punta, y o cuerpo bella cosa mes aerodinamico que no en altras aus de rapinya. A suya mida ye chiqueta (aproximadament, a mida d'un torcazo en as especies de mes grans dimensions) fendo presa mes que mes en altras especies d'aus, a las que gosan encalzar cuan vuelan. Tienen os parpagos y as fuesas nasals modeficatos que les permiten guardar os uellos y as vías respiraderas d'eventuals impactos de particlas de l'aire cuan se baten en picato.

O falcón pelegrín (Falco peregrinus), una d'as especies de mes gran mida, se considera que ye l'animal mes rapedo conoixiu, batendo-se en picato a velocidaz que bailan d'entre os 230 y os 360 Km/h. A ixas velocidaz, os falcons no gosan apretar as garras contra a suya presa, y a suya tecnica ta matar no se basa si que en propinar-le un impacto a l'animal que volaba, y con ixo le i gosan causar a muerte cuasi instantania. A velocidat de vuelo horizontal de la dita especie s'ha puesto rechistrar en 96 Km/h.

Especies

editar

F. alopex - F. amurensis - F. araea - F. ardosiaceus - F. berigora - F. biarmicus - F. cenchroides - F. cherrug - F. chicquera - F. columbarius - F. concolor - F. cuvierii - F. deiroleucus - F. dickinsoni - F. eleonorae - F. fasciinucha - F. femoralis - F. hypoleucos - F. jugger - F. longipennis - F. mexicanus - F. moluccensis - F. naumanni - F. newtoni - F. novaeseelandiae -F. pelegrinoides - F. peregrinus - F. punctatus - F. rufigularis - F. rupicoloides - F. rusticolus - F. severus - F. sparverius - F. subbuteo - F. subniger - F. tinnunculus - F. vespertinus - F. zoniventris

Imáchens

editar

Se veiga tamién

editar

Vinclos externos

editar