Sant Feliu de Guíxols

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Sant Feliu de Guíxols (Sant Feliu de Guíxols en catalán y oficialment, San Felíu de Guixols en idioma castellano) ye un municipio catalán situato en a comarca d'o Baixo Empordán y provincia de Chirona. Ye a capital d'o partiu chudicial d'o suyo nombre.

Sant Feliu de Guíxols
Municipio de Catalunya
Bandera Escudo d'armas
O Casino de Sant Feliu de Guíxols
O Casino de Sant Feliu de Guíxols.
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 Catalunya
Chirona
Baixo Empordán
Superficie 16,23 km²
Población
 • Total

22 751 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana

m.
Distancia
 • 33 km
 • 105 km

enta Chirona
enta Barcelona
Alcalde Carles Motas López
Codigo postal 17220
Chentilicio Guixolenc, guixolenca (en catalán)
Coordenadas
Sant Feliu de Guíxols ubicada en Catalunya
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols en Catalunya
Web oficial

A suya población ye de 22.149 habitants (2022), en una superficie de 16,23 km² con una densidat de población de 1.364,70 hab/km². A suya altaria meyana ye de 4 m.[1]

Cheografía

editar

A localidat de Sant Feliu de Guíxols ye situada a lo canto d'a mar Mediterrania, a 4 metros d'altaria sobre lo livel d'a mar, y a una distancia de 33 km d'a ciudat de Chirona, a capital d'a suya provincia, y de 105 km d'a ciudat de Barcelona, a capital de Catalunya.

D'o suyo termin municipal fan parte os lugars de Les Bateries, La Casa Nova, El Mas Trempat, Pedralta, Puntabrava, Sant Amanç, Sant Feliu de Guíxols y El Vilar d'Aro.

Demografía

editar
Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
258 240 264 1.592 5.090 6.515 7.773 9.219 11.333

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
11.327 10.013 9.082 7.583 8.306 10.307 12.508 15.485 17.337

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
16.248 17.071 17.779 17.850 18.403 18.994 19.693 20.867 21.725
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
21.977 21.975 21.814 21.961 21.945 - - - -
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 -
- - - - 22.149 - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

editar

Reparto de concelleros

editar
Eleccions municipals
Partiu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007
Partit dels Socialistes de Catalunya 7 11 9 10 8 5 3 7
Convergència i Unió 4 5 8 7 6 7 11 5
Partit Socialista Unificat de Catalunya/Iniciativa per Catalunya 3 1 0 0 1 0 1 1
Centristes de Catalunya-Unión de Centro Democrático 3 - - - - - - -
Esquerra Republicana de Catalunya 0 - - - 1 1 1 2
Alianza Popular/Partido Popular - - 0 - 1 1 0
Partit dels Comunistes de Catalunya/Esquerra Unida i Alternativa - - - 0 -[2] 0 -[2]
Centro Democrático y Social - - - - 0 - - -
Independients - - - - - 3 1 6[3]
Plataforma per Catalunya - - - - - 0 -
Els Verds-Alternativa Verda-Candidatura d'Unitat Popular - - - - - - - 0
Total 17 17 17 17 17 17 17 21

Alcaldes

editar
Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
19791980 Manuel Monfort Partit dels Socialistes de Catalunya
19791983 Josep Vicente Romà Partit dels Socialistes de Catalunya
19831987 Josep Vicente Romà Partit dels Socialistes de Catalunya
19871991 Josep Vicente Romà Partit dels Socialistes de Catalunya
19911995 Antoni Juanals Partit dels Socialistes de Catalunya
19951999 Antoni Juanals Partit dels Socialistes de Catalunya
19992003 Joan-Alfons Albó Convergència i Unió
20032007 Miguel Lobato Cárdenas Convergència i Unió
20072011 Pere Albó Marlés Partit dels Socialistes de Catalunya

Molimentos

editar

Referencias

editar
  1. Institut d'Estadística de Catalunya. "El municipi en xifres: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)". https://www.idescat.cat/emex/?id=171609. Retrieved 9/12/2023. 
  2. 2,0 2,1 En coalición con Iniciativa per Catalunya.
  3. En 2 candidaturas, 5 concelleros ta Tots per Sant Feliu y 1 concellero ta Amics.
  4. (es) Jaime Cobreros Aguirre: Las rutas del románico en España. Volumen II: Aragón, Cataluña, Navarra, País Vasco y La Rioja, Grupo Anaya, S.A., Madrit, 2004, 1era edición, ISBN 84-9776-112-X, p.135.

Vinclos externos

editar