Salvatierra d'Esca

Translate icon.svg Iste articlo ye escrito con as normas graficas EFA. Si quiers, puez aduyar cambiando a la grafía oficial de Biquipedia y sacando dimpués ista plantilla.
Este articlo tracta sobre Salvatierra d'Esca, municipio d'a Chacetania. Pa atros usos d'o toponimo Salvatierra, veyer Salvatierra (desambigación).

Salvatierra d'Esca (en castellano Salvatierra de Esca) ye un municipio d'a provincia de Zaragoza, situau en a comarca d'a Chacetania. Perteneixe a lo partiu chudicial d'Exeya d'os Caballers y a la diocesi de Chaca. A suya población ye de 199 habitants, en una superficie de 81,2 km² y una densidat de 2,45 hab/km².

Salvatierra d'Esca
Municipio d'Aragón
Bandera Escudo d'armas
Envista de Salvatierra d'Esca.
Envista de Salvatierra d'Esca.
Entidat
 • País
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
Flag of Aragon.svg Aragón
Flag of Zaragoza province (with coat of arms).svg Zaragoza
Chacetania
Partiu chudicial Exeya d'os Caballers
Superficie 81,2 km²
Población
 • Total

199 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana

582 m.
Distancia
 • 180 km

enta Zaragoza
Codigo postal 50684
Chentilicio salvaterrano[1]
Río Esca
Coordenadas
Salvatierra d'Esca ubicada en Aragón
Salvatierra d'Esca
Salvatierra d'Esca
Salvatierra d'Esca en Aragón

ToponimiaEditar

Seguntes Alvaro Galmés de Fuentes os toponimos Salvatierra se remontan a una institución churidica medieval que controla una zona de muga, a on se concede asilo y immunidat a tot qui se i estableixca, pero a cambio de cosirar-la y participar activament en a suya defensa. Salvatierra d'Esca estió una "Salvatierra" que defendeba las posicions d'o Reino d'Aragón en a muga con o Reino de Navarra.[2]

Luengas y fablasEditar

Huei se i charra o castellano rechional d'Aragón, con muitos aragonesismos, como conseqüencia d'haber substituito fa poco tiempo a l'aragonés.

O lexico d'intrés etnografico de Salvatierra d'Esca se conoix relativament bien por figurar esta localidat en l'ALEANR, con a sigla Z 200.[3]

CheografíaEditar

Salvatierra d'Esca ye en a val de Roncal entre dos aliniacions montanyosas d'o flysch pirenenco cretacio-eoceno: a lo norte l'aliniación sierra d'Illón-sierra de Beldú y a lo sud sierra de Leire-sierra d'Orba. La part occidental de lo termin municipal de Salvatierra ye trescruzada por o río Esca, afluent d'o río Aragón en l'entibo de Yesa, pero la mes gran part d'o termin ye en o ret fluvial d'o barranco de Gabarri, que caye en Esca en un forcallo chusto a lo sud d'o nuclio habitau,

Son monts de Salvatierra d'Esca Algaralleta, Chandri, La Cucula, mont Fragas, Huyerna, Muga de Sigüés, pui d'o Pinar, punta Salarinya, Val de Penya, La Vardipenya y Virchen de Penya.

MugasEditar

O suyo termin municipal muga a o norte con Burgui, municipio navarro en a val de Roncal; a l'este con Fago y a Canal de Berdún; a o sud con Sigüés y a l'ueste con Bigüezal en o termin municipal de Romanzado, tamién en Navarra.

LugarsEditar

D'o suyo termin municipal fa parte o lugar de Lorbés, a l'este d'o municipio, en a muga con a Canal de Berdún.

HistoriaEditar

Dica l'anyo 1208, o suyo nombre estió Obelba, con as variants Ovelva, Ouelva, Ovelba, Ubelba y Okelba. A primera cita d'a localidat estió, seguntes Agustín Ubieto, en l'anyo 890-900, recullida en o Cartulario de San Chuan d'a Peña, editau en Valencia en 1962 por Antonio Ubieto Arteta.[4]

DemografíaEditar

Evolución demografica
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
- - - - - - - - -

2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 -
- 199 - - - - - - -

1990- : población de dreito.
Fuent: Intercensal en l'INE, Series de población en l'INE y Relación d'unidatz poblacionals en l'INE.

AdministraciónEditar

Reparto de concellersEditar

Eleccions municipals[5]
Partiu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
Partido de los Socialistas de Aragón 3 4 3 1 2 1 1 1 4 1 4
Partido Popular - - - - - - - - - - 1
Chunta Aragonesista - - - - - - 1 1 - 4 -
Izquierda Unida - - - - - - - - 1 - -
Partido Aragonés - 3 4 6 5 3 5 5 - - -
Independients - - - - - 3[6] - - - - -
Unión de Centro Democrático 4 - - - - - - - - - -
Total 7 7 7 7 7 7 7 7 5 5 5

MolimentosEditar

FiestasEditar

Veyer tamiénEditar

ReferenciasEditar

  1. (es) Manuel Alvar: Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja. Institución Fernando El Católico. Departamento de Geografía Lingüística, Institución Fernando el Católico de la Excma. Diputación Provincial de Zaragoza, 1983. Lama 6
  2. (es) Álvaro Galmés de Fuentes: Toponimia: mito e historia. Real Academia de la Historia, 1996, p. 50. ISBN 849598394X, 9788495983947.
  3. (es) Manuel Alvar: Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja. Institución Fernando El Católico. Departamento de Geografía Lingüística, Institución Fernando el Católico de la Excma. Diputación Provincial de Zaragoza, 1983. Tomo I, Lamina 3, Mapa nº 3.
  4. Ubieto Arteta, Agustín: Toponimia aragonesa medieval, Valencia, 1972.
  5. Archivo electoral
  6. Agrupación de Electores de Salvatierra
  7. (es) Parroquias del Arciprestazgo de Jaca-Berdún en o sitio web d'a Diocesi de Chaca.


Lugars d'o municipio de Salvatierra d'Esca
Poblaus: Lorbés | Salvatierra d'Esca
Despoblaus: Focheto