Lavedan
|
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Lavedan ye una comarca de Bigorra, en Gascunya. Administrativament pertaneixe a o departamento francés d'os Altos Pireneus (Occitania) y a suya localidat prencipal ye Lorda,[1] important centro de pelegrinache pa o Catolicismo.
| Lavedan | |
| Comarca d'Occitania | |
 Dentrada a Lavedan | |
| Capital | Lorda |
| Entidat •País •Departamento |
Comarca OccitaniaAltos Pireneus |
 Lavedan (azul claro) en Bigorra | |
Estió un vizcontato, o vizcontanto de Lavedan, que en estió o primer vizconte Maurión (muerto alto u baixo en 940), fillo d'o conte Lope I de Bigorra. A primitiva capital estió Castèllobon.[2]
Lavedan, que tamién se conoixe como vals d'as Gaves, ye una rechión montanyosa incluyindo siet vals ubicadas augas entalto d'a ciudat de Lorda. As vals que forman a rechión son: a val Surguèra, que incluye as comunas de Segús, Aspin, Aussen, Aumets y Biger; l'Estremo de Castèllobon, que incluye as comunas de Juncalàs, Geu, Gèr, Luganhan, Sent Criac, Ostèr, Berberust e Liàs, Ordins e Còth d'Ossan, Gèrms, Sheust, Gasòst y Ordon; l'Estremo de Salas, que incluye Argelèrs de Gasòst, Aisac e Òst, Agòs e Vidalòs, Ausons, Salas, Cèra y Gès; a val d'Azun, que lo fa con Arrens e Marçós, Aucun, Galhagòs, Arcisans Dessús, Arràs, Shirèish, Bun, Estanh, Arbiost y Herrèra; o Davant-Aiga, que tién as comunas de Preishac, Bòr e Silhen, Sent Pastors, Airòs e Arboish, Bièr e Bòrdas, Artalens e Soïn, Beucens y Vilalonca; a Plana aluvial de Sent Savin, con as comunas de Sent Savin, Laurs e Balanhans, Adast, Pèirahita e Nestalàs, Solon, Us, Cauterets y Arcisans Avant; y a val de Varètja, que incluye as de Lus e Sent Sauvaire, Sassís, Sasòs, Grust, Saligòs, Shèsa, Biscòs, Esquiesa e Cèra, Estèrra, Vielar, Bèthpuei, Varètja, Sers, Biei, Gavarnia y Gèdra.
Cheograficament, a comarca corresponde a la cuenca d'a gave de Pau auguas entalto de Lorda, incluyidas as vals d'os suyos afluyents, a gave de Gavarnia, a gave de Cauterets y a gave d'Azun. Muga a o norte con o País de Nai y o País de Tarba, a o sud con Aragón, a l'este con l'Alto Ador y a val d'Aura, y a l'ueste con a val d'Osal.
Etimolochía
editarO nombre de Lavedan se troba documentau baixo as formas antigas:[3] in pago Lavetanense (v. 860),[4] Levitanensis vicecomes (v. 980),[4] vicecomites Levitanicæ vallis (v. 1060),[5] Ramundus de Levitania (1095),[6] homines Baredgie et Levitani (v. 1110),[7] A. de Laueda (1114),[8] Aramon Garsie de Lavedan (1283),[9] terram de Lavedaa (1285).[10] Ye constituyiu por o sufixo latín -etan, -itanus/-itan, tipico especialment d'os nombres de pueblos ibers. A radiz ye Lau-/Leu-.
Referencias
editar- ↑ (fr) Frederic Zégierman Le guide des Pays de France (tome 1 : nord et tome 2 : sud), Éditions Fayard, 1999, 638 pach. ISBN 2-213-59960-2
- ↑ (ca) Vescomtat de Lavedan. Enciclopèdia.cat
- ↑ (fr) Michel Grosclaude, Jean-François Le Nail, Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées, 2000, ISBN 2-9514810-1-2
- ↑ 4,0 4,1 (fr) Livre vert de Bénac.
- ↑ (fr) Cartulaire de Saint-Savin.
- ↑ (fr) Cartulaire de Saint-Pé.
- ↑ (fr) Fors de Bigorre.
- ↑ (fr) Cartulaire de Bigorre ; pour Arnaldo de Laueda (n. de p.).
- ↑ (fr) Procès Bigorre ; Raymond Garcie de Lavedan (n. de p.).
- ↑ (fr) Montre Bigorre.
