Fútbol Club Barcelona (baloncesto)

(Reendrezato dende FC Barcelona (baloncesto))
FC Barcelona Lassa
FCB.svg
Datos
Nombre oficial Fútbol Club Barcelona
Embotada(s) Blaugranas
Establito 24 d'otubre de 1926
Colors Azul, royo cardenal, amariello
              
Socios 177.246 [1]
Instalacions
Centro esportivo Palau Blaugrana
Localidat Barcelona, Espanya
Capacidat 7.235
Devantad. 23 d'octubre de 1971
Altras inst. Ciudat Esportiva Joan Gamper
Dirección
Propietario FC Barcelona
President Espanya Josep Maria Bartomeu
Manager cheneral Espanya Nacho Rodríguez
Dir. esportivo Espanya Rodrigo de la Fuente
Entrenador Aragón Sito Alonso
Títols
Nacionals 1 Supercopa d'Europa
3 Ligas Nacionals
14 Ligas ACB
22 Copa d'o Rei
5 Supercopa d'Espanya
1 Copa d'o Prencipe
Internacionals 2 Euroliga
2 Recopa d'Europa
2 Copa Korać
1 Mundialito de Clubes
Altros títols 15 Ligas Catalanas
9 Campionatos de Catalunya
Competición
Liga ACB
2016/17 6eno
Pachina oficial d'o club
Equipacions
Kit left arm none.png Kit body navystripes.png Kit right arm none.png
Kit shorts.svg
Kit socks.svg
Primera Equipación
Kit left arm none.png Kit body bluesides.png Kit right arm none.png
Kit shorts.svg
Kit socks.svg
Segunda Equipación

O Futbol Club Barcelona de Baloncesto, conoixito por motius comercials como FC Barcelona Lassa, ye a sección de baloncesto d'o club catalán F.C. Barcelona, establito en l'anyo 1926. En l'anyada 2020-21 chuga en a liga ACB y en o Palau Blaugrana d'a ciudat de Barcelona como equipe local.

Nombres ComercialsEditar

  • 1926-1992. FC Barcelona.
  • 1992-1998. FC Barcelona Banca Catalana.
  • 1998-2006. FC Barcelona.
  • 2006-2007. Winterthur FC Barcelona.
  • 2007-2008. AXA FC Barcelona.
   
  • 2008-2011. Regal FC Barcelona.
  • 2011-2013. FC Barcelona Regal.
  • 2013-2015. FC Barcelona.
  • 2015-????. FC Barcelona Lassa.

HistoriaEditar

Anyos 1920: os orichensEditar

A sección de baloncesto d'o Futbol Club Barcelona estió creyata o 24 d'otubre de 1926 con l'empento de Pere Cusell. En 1927 l'equipe desputa a suya primera competición oficial, participant en a quinta edición d'o Campionato de Catalunya de Baloncesto.

Anyos 1930: luen d'os millorsEditar

L'equipe no gana garra titol en ista decada en que o F. C. Barcelona contina luen d'o livel d'os millors equipes de baloncesto catalans: o Société Patrie, C.E. Europa, Laietà B.C. y C.B. Atlètic de Gràcia.

Anyos 1940: a primera gran decadaEditar

L'equipe empecipia a tener os suyos primers grans exitos. Gana seis Copas d'o Generalísimo (1943, 1945, 1946, 1947, 1949 y 1950) y queda subcampión en una ocasión (1942), consolidando-se como que o millor equipe de Catalunya y un d'os millors d'Espanya.

Anyos 1950: lento retaculeEditar

Os anyos 50 estioron una decada pobre en titols, en os quals o Aismalíbar de Montcada y o Joventut de Badalona se convierten en os millors equipes catalans. En l'anyada 1956-57 s'enguera a primera Liga espanyola con a participación de seis equipes dentre os quals se troba o F.C. Barcelona. L'equipe remata subcampión por dezaga d'o Real Madrid.

En l'anyada 1958-59 l'equipe aconsigue o primer "doplet" d'a suya historia t'o ganar a suya primera Liga y Copa.

Anyos 1960: a decada ominosaEditar

Iste ye o pior decenio en a historia d'o F. C. Barcelona de baloncesto. No solament no s'aconsigue garra titol en 10 anyos, sino que se producen os dos piors episodios en a historia d'a sección.

En 1961 o president d'o club Enric Llaudet determinó de, incomprensiblement, disolver a sección de baloncesto atamás d'a gran afición que teneba a sección dentre os seguidors de l'equipe culé. Iste episodio ye conoixiu como que Llaudetazo. Un anyo mas tardi reconsidera a decisión debant d'a presión social y a sección torna a instaurarse.

En 1964 una polemica decisión d'a Federación Espanyola de Baloncesto, que decide inesperadament reducir a Liga de Primera División de 14 a 8 equipes, condena a o F. C. Barcelona a la baixata a Segunda División. En 1965 l'equipe queda campión de Segunda y puya de nuevo a Primera.

En os anyos 1960, o Barça no solament veye como o Real Madrid ye o gran dominador a libel estatal, sino que dica quatro equipos catalans aconsiguen muito millor resultaus: l'Aismalíbar Montcada, o Joventut de Badalona, o Picadero Jockey Club y o Marguino Verde Sabadell.

Anyos 1970: a transición y o creiximientoEditar

O decenio d'os anyos 1970 suposa a decada d'a transición dentre os terribles anyos 1960 y os gloriosos 1980. L'equipe compite totas as anyadas en primera división, crexe o suyo libel, y s'amillora as estructuras d'a sección. Un eixemplo ye que en 1971 l'equipo enguera nueva pista de chuego, o Palau Blaugrana, considerata en o suyo momento un d'os millors pavillons d'Europa. L'equipe, con l'arribada d'Antoni Serra como entrenador, amillora muito o suyo libel y se mete en a elite d'o baloncesto espanyol, pero os anyos 1970 siguen dominaus por o Real Madrid, y o F. C. Barcelona queda siet vegadas subcampión de Liga. Amás, o conchunto barcelonés veye como o Joventut de Badalona sigue estando o conchunto catalán que aconsigue mas titols de Liga y Copa.

En l'anyada 1974-75 l'equipe disputa a suya primera final europea, pero pierde a Copa Korac debant d'o Squibb Cantú. No será dica l'anyada 1977-78 que l'equipe aconsigue ganar un nuevo titol: a suya uitena Copa, ya anomenata Copa d'o Rei.

Anyos 1980: a decada prodichiosaEditar

Ye o millor decenio en a historia d'o F. C. Barcelona de baloncesto. O president d'o club, José Luis Núñez se decide a potenciar a o maximo a sección y aconsigue que l'equipe se convierta en o millor d'Espanya y un d'os millors d'Europa d'a man de l'entrenador Aíto García Reneses y chugadors como que l'aragonés Epi, Chicho Sibilio, Audie Norris, Andrés Jiménez y Nacho Solozábal.

En ista decada o Barça se convierte en o dominador d'o baloncesto espanyol en conquerir 6 Ligas (1981, 1983, 1987, 1988, 1989 y 1990), 5 Copas d'o Rei (1981, 1982, 1983, 1987 y 1988), 1 Copa Prencipe d'Asturias, y 6 Ligas catalanas.

Amás, o Barcelona gana os suyos primers titols internacionals en conquerir dos Recopas d'Europa (1985 y 1986), una Copa Korac (1987), una Supercopa d'Europa (1986) y un Mundial de Clubs (1985). Muestra d'o prestichio internacional que aconsiguió l'equipe ye que estió dos vegadas convidau en ixe decenio (en 1989 y 1990) a participar en l'Open McDonald's.

A sola asignatura pendient de l'equipe en iste decenio ye a Copa d'Europa, que no aconsigue ganar pese a disputar dos vegadas a final: en 1984 pierde a final debant d'a Cadiera Die Roma, y en l'anyada 1989-90 pierde debant d'a Jugoplástica Split.

Anyos 1990: consolidación en a eliteEditar

L'equipe se consolida como que o millor equipe d'Espanya y un d'os millors d'Europa, encara que os 90 no son tant prolificos en titols como que o decenio anterior. Con tot y con ixo, l'equipe gana 4 Ligas (1995, 1996, 1997 y 1999), 2 Copas (1991 y 1994), 1 Copa Korac (1999) y 2 Ligas catalanas.

Sindembargo l'equipe sigue tenendo pendient l'unico titol por aconseguir: a Copa d'Europa. O F.C. Barcelona no aconsigue ganar-la pese a chugar tres finals mas (1991, 1996 y 1997), y estar l'equipo europeu que mas vegadas (6) participa en a Final Four.

HistorialEditar

Anyada Ran Liga Pos. Record Copa d'o Rei Altras copas Competicions europeas
1923–56 Copa d'o Rei 6 vegadas campión (42–43, 44–45, 45–46, 46–47, 48–49, 49–50), 2 vegadas subcampión (41–42, 50–51)
1957 1 1ª Div. 7–3 4eno
1958 1 1ª Div. 8eno 4–14
1958–59 1 1ª Div. 20–2 C


1959–60 1 1ª Div. 6eno 11–11 SF


1 Copa d'Europa QF

2–2
1960–61 1 1ª Div. 3eno 15–7 SF


1961–62 O club tanca a sezión de baloncesto
1962–63 1 1ª Div. 6eno


2–10
1963–64 1 1ª Div. 6eno


4–8
1964–65 2 2ª Div.
1965–66 1 1ª Div. 5eno 8–10 SF


1966–67 1 1ª Div. 7eno 9–11 QF


1967–68 1 1ª Div. 8eno 6–14 QF


1968–69 1 1ª Div. 7eno 8–1–13 QF


1969–70 1 1ª Div. 6eno 11–11 QF


1970–71 1 1ª Div. 6eno 11–11 QF


1971–72 1 1ª Div. 19–3 SF


1972–73 1 1ª Div. 3eno 22–2–6 QF


3 Copa Korać SF

3–2
1973–74 1 1ª Div. 22–2–4 QF


3 Copa Korać R12

7–1
1974–75 1 1ª Div. 19–3 SF


3 Copa Korać SC

9–5
1975–76 1 1ª Div. 23–9 SF


3 Copa Korać R16

3–3
1976–77 1 1ª Div. 20–1–1 SC


1977–78 1 1ª Div. 3eno 19–3 C


2 Recopa d'Europa SF

7–1–4
1978–79 1 1ª Div. 17–5 C


2 Cup Winners' Cup SF

8–2
1979–80 1 1ª Div. 19–3 C


2 Recopa d'Europa SF

4–4
1980–81 1 1ª Div. 23–3 C


2 Recopa d'Europa SC

6–3
1981–82 1 1ª Div. 24–2 C


1 Copa d'Europa SF

10–6
1982–83 1 1ª Div. 26–1 C 2 Recopa d'Europa de Baloncesto QF

3–3
1983–84 1 ACB 29–7 SC 1 Campións Cup SC

11–4
1984–85 1 ACB 3eno 26–7 3eno 2 Recopa d'Europa C

9–2
1985–86 1 ACB 27–8 3eno 2 Recopa d'Europa C

7–2
1986–87 1 ACB 31–7 C Copa Prencipe QF


3 Copa Korać C

7–3
1987–88 1 ACB 31–9 C Supercopa C


1 Copa d'Europa QF

rowspan=2|13–5
Copa Prencipe C


1988–89 1 ACB 35–9 SC Copa Prencipe SC


1 Campións Cup 4eno 13–5
1989–90 1 ACB 38–8 QF 1 Copa d'Europa SC

15–3
1990–91 1 ACB 34–13 C Copa Prencipe SF


1 Campións Cup SC

14–4
1991–92 1 ACB 6eno 26–12 4eno 1 Liga Europea QF

12–6
1992–93 1 ACB 3eno 29–11 QF 3 Korać Cup SF

11–3
1993–94 1 ACB 28–12 C 1 Liga Europea 4eno 12–9
1994–95 1 ACB 38–12 QF 1 Liga Europea GS

10–6
1995–96 1 ACB 38–11 SC 1 Liga Europea SC

13–5
1996–97 1 ACB 36–12 SF 1 Euroliga SC

13–10
1997–98 1 ACB 4eno 24–17 QF 1 Euroliga R16

10–9
1998–99 1 ACB 35–8 SF 3 Korać Cup C

13–3
1999–00 1 ACB 34–14 QF 1 Euroliga 4eno 16–8
2000–01 1 ACB 38–5 C 1 Euroliga T16

8–4
2001–02 1 ACB 3eno 31–11 SC 1 Euroliga T16

14–6
2002–03 1 ACB 36–9 QF 1 Euroliga C

18–4
2003–04 1 ACB 32–14 QF 1 Euroliga T16

14–6
2004–05 1 ACB 5eno 25–13 QF Supercopa C


1 Euroliga T16

11–9
2005–06 1 ACB 3eno 27–14 QF 1 Euroliga 4eno 15–10
2006–07 1 ACB 30–17 C Supercopa SF


1 Euroliga QF

14–9
2007–08 1 ACB 28–13 QF Supercopa SF 1 Euroliga QF

13–10
2008–09 1 ACB 33–8 SF Supercopa SF


1 Euroliga 3eno 18–5
2009–10 1 ACB 36–6 C Supercopa C


1 Euroliga C

20–2
2010–11 1 ACB 35–7 C Supercopa C


1 Euroliga QF

14–6
2011–12 1 ACB 37–8 SC Supercopa C


1 Euroliga 3eno 19–2
2012–13 1 ACB 30–15 C Supercopa SC


1 Euroliga 4eno 25–6
2013–14 1 ACB 35–10 SC Supercopa SC


1 Euroliga 3eno 23–6
2014–15 1 ACB 30–14 SC Supercopa SC


1 Euroliga QF

21–7
2015–16 1 ACB 35–9 QF Supercopa C


1 Euroliga QF

17–12
2016–17 1 ACB 6eno 23–12 SF Supercopa SC


1 Euroliga 11eno 12–18
2017–18 1 ACB 3eno 27–14 C 1 Euroliga 13eno 11–19
2018–19 1 ACB 2eno 33–10 C Supercopa SF


1 Euroliga QF

20–15
2019–20 1 ACB 2eno 24–6 QF 1 Euroliga 22–6

PalmaresEditar

EstatalEditar

InternacionalEditar

RechionalsEditar

ReferenciasEditar

Vinclos externosEditar

Se veiga tamiénEditar


Liga ACB 2020/21  

Acunsa GBC | Barça | BAXI Manresa | Casademont Zaragoza | Club Joventut Badalona | CooSur Real Betis | Herbalife Gran Canaria | Hereda San Pablo Burgos | Iberostar Tenerife | Monbus Obradoiro | MoraBanc Andorra | Movistar Estudiantes | Real Madrid | RETAbet Bilbao Basket | TD Systems Baskonia | UCAM Murcia CB | Unicaja | Urbas Fuenlabrada | Valencia Basket