Nil Blau~anwiki
Si quiers puetz consultar as primeras indicacions ta editar y modificar articlos d'a Wikipedia en aragonés.
Puetz consultar tamién a recopilación de Preguntas Freqüents que hemos feita, a sintaxi d'a Wikipedia y fer as tuyas primeras prebatinas en a Plana de Prebatinas. Como Biquipedia ye encara un prochecto en creiximiento, as nuestras pachinas d'aduya talment no seigan encara completas, y per ixo te recomendamos que si dimpués de leyer-las encara tiens garra dandalo consultes as pachinas d'aduya d'a Wikipedia en espanyol, en anglés, etc. que trobarás prou más completas.
Ta completar a presentación, te consellamos de fer una gollada per as recomendacions a seguir: (os regles de neutralidat, l'admesibilidat d'os articlos, o Copyright...) y tamién per os Portals, a on que de seguro i trobarás bell tema que t'interese.
Ta sinyar os tuyos mensaches (nomás en as pachinas de descusión) puetz picar ~~~ ; con una quatrena tilde, amés d'a tuya sinyada se i anyadirán a calendata y a hora (~~~~). Para cuenta que no s'han de sinyar os articlos enciclopedicos!. Ye posible de mirar a lista d'os suyos autors en o historial.
Si quiers, tamién puetz editar a decir-nos tuya pachina presonal a on puetz charrar de qui yes y quals son os tuyos temas d'interés. Si yes arribau dende bell altra Wikipedia, no t'oblides de meter-ie tamién os vinclos enta as tuyas altras pachinas presonals.
Ta fer más fácil a comunicación interlingüistica entre os usuarios, puetz indicar quals son as luengas que conoixes -y dica qué nivel- encluyendo en a tuya pachina personal qualsiquiera d'as plantillas que trobarás en Wikipedia:Babel.
Y sobre as custions a tratar, consulta a os usuarios mira-te "cómo planteyar un tema". No t'oblides tampoco que existe una lista d'articlos importants que encara s'han de fer u amillorar, a on trobarás un buen cabo ta estirar-ne si encara no sabeses per a on prencipiar. Ta dentrar en a vida d'a comunidat puetz fer una gollada a las noticias u fer una pasada en A Tabierna.
Ya que te seigan buens os tiempos entre nusaltros!
Article de vocals finals
editarHola Nil Blau. Estic fent un article sobre les vocals finals a les llengües llatines i les seues variants que crec que et pot interessar. He escrit coses pel que fa a les llengües d'ací d'Espanya. Com que tu ets occità i segur que coneixes els aspectes que poden ser interessants de les variants que limiten amb nosaltres, (Gascó i Llanguedocià), t'agraïria que fesses la secció de l'article sobre la pèrdua o conservació de les vocals finals àtones en llengua occitana i els seus dialectes. Mercès.--EBRO 19:01 18 mar 2008 (UTC) http://an.wikipedia.org/wiki/Bocal_final_atona
- Moltes gràcies. Vaig veure l'altre día que ja vas canviar Cantavieja per Cantaviella a la wikipedia occitana.--EBRO 21:51 25 mar 2008 (UTC)
Correcció ortogràfica de topònims occitans
editarEstic eixamplant l'article Substracte amb coses del substracte de les llengues pirinenques. La informació la trac d'un article antic del filoleg A.Llorente Maldonado de Guevara, i he vist que no transcriu les paraules gascones amb ortografía occitana. T'estaría molt agraït si fesses un cop d'ull a l'article i escriguesses aqueixes paraules amb la grafía normalitzada vostra actual.--EBRO 18:54 18 abr 2008 (UTC)
Neutros terminados en consonante de la tercera declinación
editarEstoy mirando ahora la evolución en aragonés de flumen, lumen, gramen, legumen, que acaban en -men y la primera impresión que me ha dado es que en aragonés medieval se conservaban tal cual (el acusativo es igual que el nominativo), excepto en benasqués que habrían sido al principio palabras terminadas en -me, haciendo transición con el catalán, donde acaban en -m. Resulta que he visto que en textos aragoneses medievales se escribe tanto Legumen como Legum y también se ve escrito Flum. Querría preguntarte cómo es en cada dialecto occitano la evolución de los -men latinos de la tercera declinación y si Flum y Legum pueden ser occitanismos en aragonés medieval coexistentes con la forma genunía Flumen y Legumen. Y ya que estamos pues te preguntaría si la palabra Mayordomo en castellano tienen el mismo origen etimológico en todos sus significados (criado, mayordomo de palacio real, etc...).--EBRO 10:34 13 nob 2008 (UTC)
- Gracias, ¿ y cada forma qué distribución tendría, dicho así a grosso modo?. Si que he leido lo de maior+domus, "mayor casa" pero ¿no podría ser maior+dominum o maior+domine, o sea "mayor dueño"?.--EBRO 14:31 13 nob 2008 (UTC)
Traducció des de la wikipedia occitana
editarFa uns mesos vaig traduir Articlo definito en oczitán amb lo més general des de la wikipedia occitana ¿podries acabar la traducció amb més detalls?.--EBRO 13:25 16 nob 2008 (UTC)
castellano/espanyol
editar- Hola Nil Blau. Espero de veritat que no t'hage sentat mal la meua correcció. No està pas prohibit de dir espanyol a la llengua de Nebrija ni en aragonès, ni en català, pero parlant des de la tradició, que és un criteri que seguixco ningú no diu español al castellà a les valls pirinenques on tenen o tenien parlars aragonesos endèmics de la vall, (Belsetà, Ansotà, Gistaví, etc...). Tampoc ningú no diu espanyol al castellà a València, Catalunya o la Franja de Ponent. No està prohibit dir-ne espanyol pero mos sone una mica estrany i forçat, per això i no per altre motiu t'he fet la correcció. I aprofitant que faig est aclariment de perquè he actuat així, voldria comentar-te que he vist que Monaco és Mónegue en occità, i que tenim un topònim a Terol que es Lechago i que a la edat mitjana ere Lechague, diuen que pot venir d'un Liciacum. La zona de Lechago va ser repoblada amb gascons al segle XII. ¿ Lo topónim Lechague pot representar una occitanització del topònim anterior a la reconquesta?. Atentament.--EBRO 14:51 17 nob 2008 (UTC)
BidAxon o BidaxOn ?
editarSi en francès és Bidaxune i en gascó és Bidaishe....¿ com sirá en aragonès Bidaxen/Bidaxon? ¿ Amb pronunciació aguda BidaxÉn/BidaxÓn o plana BidÁxen/BidÁxon?
Gant
editarAdieu Nil Blau! Mira á beyer que te parixe isto. O dandalo ye concretament con iste toponimo, pero calerba tamién pensar que fer con os toponimos oczitans (biarneses en iste caso), dica agora yo preneba d'ista pachina os toponimos como correutos (e ta toponimos d'atras rechions ista pachina), pero bi ha belún que aparixe con atra forma en a wiki oczitana, en iste caso creigo que cal prener o mesmo toponimo que en a wiki occitana por coderenzia (Ya sapes que a nuestra opzión ye dar siempre prioridat á lo toponimo occitán si se conoxe)... No sé... que'n piensas? Salut --Willtron (?) 22:47 9 abi 2008 (UTC)
- Grazias ;-) Ye asabelo intresant o decumento de Preconizacions del Conselh,... e talment nos puet fer onra tamién ta fer as normas de transliterazión á l'aragonés en a Biquipedia... que ya fa tiempo que diziemos de fer-las, pero encara no'n emos feito cosa. Salut --Willtron (?) 23:21 9 abi 2008 (UTC)
Noms de zones humides en occità
editarHola Nil Blau. La setmana passada vaig afegir algunes coses de toponimia gascona als articles dels sufixos toponímics i vaig haver d'escriure molts topònims en francés perque la font, Gehrard Rohlfs utilitzava la ortografia francesa. Lo pot que he pogut que sabia segur ho he escrit en occità. Et volia preguntar ara una cosa més dificil: aquest matí mirant d'arreglar unes interwikis he vist que segons la wikipèdia francesa i italiana una laguna es una zona umida costanera, equivalent al que en català-aragonès-castellà es diu Albufera, llengües on una laguna-lacuna-llacuna pot referir-se tant a una zona humida interior com costanera. Et volia preguntar que si és així realment en francès (si una lagune pot ser interior), i si en occità una laguna és una zona humida costanera o de l'interior. Altre dia amb més temps voldria preguntar-te sobre la paraula occitana Palun/Palús.--EBRO 19:17 3 feb 2009 (UTC)
Transliteracions de la z probinents de llengües no llatines
editarHola Nil Blau. Ara estic escribint articles sobre les ètnies d'Eurasia i m'he trobat amb lo problema de com s'ha d'adaptar o transliterar la z de les llengües turqueses i eslaves que crec que representa en molts casos una s sonora. T'ho pregunto a tu perque em vas inspirar i aclarir idees que un poc ja tenia sobre la trasliteració i adaptació de la lletra gim àrab en aragonés. Com ja sabem l'aragonés coincidix amb lo castellà en la evolució interdental dels fonemes africats -ts- (ç) i -dz- (z) d'un estadi antic en paraules que provenen principalment del llatí i que el català i l'occità van fer s, son els casos de les sil·laves llatines -CE, CI-, -DYO-, -TYO-, -CHYO-, -TYA-, etz... Lo problema el trobo amb paraules com etnònims tipus uzbeco, kazaco que les veig en castellà ortogràficament amb z pero no provenen de les africades romàniques i crec que provenen d'una s sorda en llengües eslaves, turqueses, etc....Et volia preguntar....¿ d'on ve l'habit d'adaptar en castellà la s sorda de moltes llengües com una z interdental que en anglés és th ? ¿ com serie la millor marera d'adaptar foneticament la s sonora de llengües no llatines en aragonés ?. Lo de la trasliteració d'este fonema veig que és altra cosa i encara és un tema obert que hem de debatre a biquipèdia. Salutacions.--EBRO 19:21 15 may 2009 (UTC)
- Gracies pels soggeriments Nil Blau, encara no veig clares algunes coses, pero ja s'aclariràn. Per cert... hui si que matines. :).--EBRO 06:40 29 may 2009 (UTC)
Múnegu/Mónegue
editarAdieu Nil Blau! Facié o trelau de l'articlo por a nuestra politica de fer servir toponimos vernaclos, y porque pareixe que d'os dos nombres teoricament vernaclos o monegasco ye o que mas se fa servir a o menos en a toponimia y os cartels... manimenos probablement conoixcas tu millor a situación lingüistica de Mónegue... si estimas que s'ha de fer servir millor o nombre en occitán porque habría d'estar a luenga propia podemos fer o treslau (amás se comentó tamién que yera fonolochicament mas compatible con l'aragonés que no o monegasco "Múnegu")... no sé... que te pareixe? Podemos tamién trobar os atros toponimos (os vicos u destritos) en occitán? M'intresa porque si ye asinas feré os articlos, si no antis que no meter-los en francés los deixaremos en monegasco :-P --Willtron (?) 22:54 4 avi 2010 (UTC)
A suya cuenta se renombrará
editarBuen día,
L'equipo de desembolicadors de Wikimedia ye fendo bells cambios en a funcionalidat d'as cuentas d'usuario, como parte d'o nuestro esfuerzo contino ta furnir nuevas y millors ferramientas, como por eixemplo as notificacions unificadas. Istos cambios significan que tendrá que tener o mesmo nombre d'usuario en totz os prochectos. Iste cambio nos permitirá d'ofrir-le nuevas funcionalidatz que li permitirán d'editar y conversar millor, y tamién permitirá un uso mas flexible d'os permisos ta las ferramientas. Uno d'os efectos secundarios d'iste cambio ye que as cuentas d'usuario serán unicas en as 900 wikis d'a fundación Wikimedia. Si quiere saber-ne mas, mire-se l'anuncio publico.
Desenfortunadament, a suya cuenta coincide con unatra tamién clamada Nil Blau. Ta asegurar-se que os dos pueden fer servir os wikis d'a fundación Wikimedia en o futura, a suya cuenta será renombrada como Nil Blau~anwiki. Isto ocurrirá en abril de 2015, de vez que a resta de cuentas.
A suya cuenta continará funcionando igual como antes, y todas as edicions que ha feito dica agora se le atribuirán igual, pero habrá d'usar o nuevo nombre d'usuario quan quiera encetar una sesión. Si no li agrada o suyo nuevo nombre d'usuario puede solicitar que se li renombre nuevament fendo servir iste formulario.
Desincuse-nos por os inconvenients que iste cambio le pueda causar.
Yours,
Keegan Peterzell
Community Liaison, Wikimedia Foundation
18:19 17 mar 2015 (UTC)
Renombrada
editarSe ha renombrado esta cuenta como parte de la finalización de la cuenta de acceso unificada. Si esta cuenta le pertenece, entonces puede ingresar utilizando su nombre de usuario y contraseña anteriores para obtener más información. Si no le gusta el nuevo nombre de la cuenta, puede elegir el que desee con este formulario después de ingresar: Especial:Solicitud de renombrado global. -- Keegan (WMF) (discusión)
22:17 16 abr 2015 (UTC)