Aria metropolitana de Zaragoza
|
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
L'aria metropolitana de Zaragoza ye un aria metropolitana centrada arredol d'a ciudat aragonesa de Zaragoza. Oficialment no existe denguna entidat politica ni administrativa que defina os municipios que en fan parte. Manimenos existe o precedent d'estudios por parti d'a Universidat de Zaragoza[1] que amuga l'aria sobre 25 municipios, incluyendo-ie Zaragoza. Mientres o municipio de Zaragoza ye o cinqueno mas poblau d'Espanya, l'aria metropolitana no ye que a decima d'o estau.
Municipios de l'aria metropolitana editar
A suya población en 2019 ye de 778.216 habitants, con una superficie de 2.515,10 km², por lo que bi ha una densidat de población de 320,81 hab/km², y incluye municipios de tres comarcas, totas ellas d'a provincia de Zaragoza:
- Comarca Central (16 municipios): Alfacharín, Cadret, Cuart de la Uerba, Lo Burgo d'Ebro, Fuents d'Ebro, María de la Uerba, Nuez d'Ebro, Osera d'Ebro, Pastriz, La Pobla d'Alfindén, Sant Mateu de Galligo, Utevo, Villafranca d'Ebro, Villanueva de Galligo, Zaragoza y Zuera.
- Ribera Alta d'Ebro (8 municipios): Alagón, Figueruelas, Grisén, La Choyosa, Pedrola, Pinsec, Sobradiel y Torres de Berrellén.
- Val de Xalón (1 municipio): La Muela.
L'aria metropolitana puet organizar-se en cuatro zonas por puntos cardinals. A zona norte correspondería a los municipios riberans d'o río Galligo, a sud a los de La Uerba, y as zonas este y oeste serían os municipios situaus arredol de l'Ebro. Bi ha que destacar que o creiximiento demografico ha estau mayor en as zonas ueste y sud.
En a siguient tabla se detalla l'amplaria, población y densidat d'os municipios, una breu serie historica de población dende 1970, y a clasificación municipal por zonas:
km² |
2021[2] |
hab/km² |
2011 |
2001 |
1996 |
1991 |
1981 |
1970 | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Ciudat de Zaragoza | 973,78 | 675.301 | 693,48 | 678.115 | 610.976 | 601.674 | 622.371 | 590.750 | 479.845 | |
| Ciudad de Zaragoza | 973,78 | 675.301 | 693,48 | 678.115 | 610.976 | 601.674 | 622.371 | 590.750 | 479.845 | |
| Sant Mateu de Galligo | 71,6 | 3.415 | 47,69 | 3.150 | 2.181 | 2.031 | 1.827 | 1.840 | 1.701 | |
| Villanueva de Galligo | 76,0 | 4.725 | 62,17 | 4.604 | 3.271 | 2.734 | 2.460 | 2.358 | 2.235 | |
| Zuera | 332,2 | 8.591 | 25,86 | 7.682 | 5.562 | 5.374 | 5.206 | 5.164 | 5.052 | |
| Zona norte (3 municipios) | 479,8 | 16.731 | 34,87 | 15.436 | 11.014 | 10.139 | 9.493 | 9.362 | 8.988 | |
| Alfacharín | 137,6 | 2.374 | 17,25 | 2.257 | 1.538 | 1.450 | 1.546 | 1.283 | 1.171 | |
| Lo Burgo d'Ebro | 24,9 | 2.538 | 101,92 | 2.356 | 1.600 | 1.447 | 1.235 | 1.170 | 1.367 | |
| Fuents d'Ebro | 141,7 | 4.600 | 32,46 | 4.597 | 3.934 | 3.763 | 3.758 | 3.565 | 3.534 | |
| Nuez d'Ebro | 8,2 | 880 | 107,31 | 846 | 599 | 550 | 535 | 480 | 466 | |
| Osera d'Ebro | 24,6 | 395 | 16,05 | 449 | 353 | 361 | 356 | 309 | 351 | |
| Pastriz | 16,5 | 1.294 | 78,42 | 1.382 | 1.072 | 893 | 748 | 765 | 841 | |
| La Pobla d'Alfindén | 17,0 | 6.446 | 379,17 | 5.552 | 2.118 | 1.578 | 1.439 | 1.357 | 1.190 | |
| Villafranca d'Ebro | 63,6 | 848 | 13,33 | 835 | 690 | 688 | 638 | 708 | 729 | |
| Zona este (8 municipios) | 434,1 | 19.375 | 44,63 | 18.274 | 11.904 | 10.730 | 10.255 | 9.637 | 9.649 | |
| Cadret | 11,9 | 4.334 | 364,20 | 3.294 | 1.729 | 1.243 | 909 | 679 | 682 | |
| Cuart de la Uerba | 8,9 | 13.773 | 1.547,52 | 10.209 | 1.953 | 1.720 | 1.369 | 1.136 | 730 | |
| La Muela | 143,5 | 6.125 | 42,68 | 5.087 | 1.580 | 1.098 | 978 | 906 | 862 | |
| María de la Uerba | 108,1 | 6.021 | 55,69 | 5.208 | 1.303 | 849 | 809 | 731 | 715 | |
| Zona sud (4 municipios) | 272,4 | 30.253 | 111,06 | 23.798 | 6.565 | 4.910 | 4.065 | 3.452 | 2.989 | |
| Alagón | 24,2 | 7.121 | 294,25 | 7.153 | 5.636 | 5.595 | 5.487 | 5.085 | 5.114 | |
| Figueruelas | 16,9 | 1.239 | 73,31 | 1.305 | 1.024 | 955 | 867 | 745 | 670 | |
| Grisén | 4,7 | 605 | 128,72 | 592 | 485 | 480 | 430 | 489 | 590 | |
| La Choyosa | 6,4 | 1.132 | 176,87 | 949 | 385 | 363 | 341 | 344 | 433 | |
| Pedrola | 113,7 | 3.572 | 31,41 | 3.753 | 2.699 | 2.582 | 2.453 | 2.138 | 2.376 | |
| Pinsec | 16,1 | 4.184 | 259,87 | 3.615 | 1.741 | 1.472 | 1.367 | 1.168 | 1.215 | |
| Sobradiel | 12,0 | 1.150 | 95,83 | 1.014 | 646 | 596 | 597 | 565 | 604 | |
| Torres de Berrellén | 54,0 | 1.460 | 27,03 | 1.515 | 1.418 | 1.402 | 1.438 | 1.490 | 1.625 | |
| Utevo | 17,7 | 18.856 | 1.065,31 | 18.179 | 11.345 | 9.075 | 7.766 | 5.691 | 4.107 | |
| Zona ueste (9 municipios) | 265,7 | 39.319 | 147,98 | 38.075 | 25.379 | 22.520 | 20.746 | 17.715 | 16.734 | |
| Aria metropolitana de Zaragoza | 2.425,78 | 780.979 | 321,94 | 773.698 | 665.838 | 649.973 | 666.930 | 630.916 | 518.205 |
Zaragoza vs. Aragón editar
Zaragoza con 675.301 habitants, tien o 50,91% d'a población aragonesa, mientres que l'aria metropolitana suma 98.397 habitants (7,41%), un aria formada por 24 municipios con mayor peso demografico tanto d'a segunda ciudat d'Aragón, Uesca, con 53.429 (4,02%), como d'a segunda comarca d'Aragón, a Plana de Uesca, con 68.858 habitants (5,19%).
A siguient tabla reflecta o peso demografico que representa a ciudat, comarca, aria metropolitana y provincia de Zaragoza respecto a lo total d'Aragón.
| 2021[2] | ||||
|---|---|---|---|---|
| Ciudat de Zaragoza | 973,78 | 2,06 | 675.301 | 50,91 |
| Comarca Central | 2.288,8 | 4,8 | 758.539 | 57,19 |
| Aria metropolitana de Zaragoza | 2.515,1 | 5,14 | 780.979 | 58,88 |
| Provincia de Zaragoza | 17.274,3 | 36,2 | 967.452 | 72,94 |
| Total Aragón | 47.719,2 | 100,0 | 1.326.261 | 100,0 |