Papaver somniferum

(Reendrezau dende Adormidera)
Papaver somniferum
Una flor d'adormidera (Papaver somniferum).
Denominacions populars
adormidera [1], dormidera, cascall, gribiana [2]
Clasificación cientifica
Eukaryota
Plantae
Ranunculales
Papaveraceae
Papaver
P. somniferum
Descripción
Papaver somniferum
Linnaeus, 1753

L'adormidera (Papaver somniferum (Linnaeus,1753 )[3]) ye una especie de planta d'a orden d'os Ranunculales y familia Papaveraceae que la suya aria de distribución nativa ye prebablement a Mediterrania oriental, pero agora ye enfoscada per as introduccions y lo cautivo antigos, y se naturalizó en gran parti d'Europa y Asia.

Ista planta se cautiva como cautivo agricola a gran escala, pa un d'os tres propositos prencipals. Lo primero ye producir simients que minchan os humans. Lo segundo ye producir opio pa l'emplego sobretot d'a industria farmaceutica. Lo tercer ye producir atros alcaloides, sobretot tebaína y oripavina, que son procesaus per a industria farmaceutica en medecinas como a hidrocodona y la oxicodona. Amás, tamién se produz comercialment una cantidat relativament chicota de Papaver somniferum con fins ornamentals.

S'ha emplegau en a medecina tradicional.[4]

Referencias

editar
  1. (an) Rafel Vidaller Tricas: Libro de As Matas y Os Animals; Dizionario aragonés d'espezies animals y bechetals, Ed. Val d'Onsera, 2004, ISBN 978-84-8986-235-7, p.76
  2. (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Versión preliminar. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024.
  3. (la) Linnaeus, Carl von (1753). Species Plantarum. Vol. 1. Laurentius Salvius. p. 508.
  4. (es) L. Villar, J.M. Palacín, C. Calvo, J.D. Gómez y G. Montserrat: Plantas tóxicas de uso medicinal en el Pirineo Aragonés, Acta biol. mont., 1984 (IV) : 497-514

Vinclos externos

editar


Especies d'o chenero Papaver

P.acrochaetum | P.aculeatum | P.alboroseum | P.alpinum | P.amurense | P.apokrinomenon | P.apulum | P.arachnoideum | P.arenarium | P.argemone | P.armeniacum | P.atlanticum | P.aurantiacum | P.belangeri | P.berberica | P.bipinnatum | P.bracteatum | P.burseri | P.californicum | P.cambricum | P.clavatum | P.commutatum | P.croceum | P.curviscapum | P.cylindricum | P.dahlianum | P.decaisnei | P.degenii | P.dubium | P.fugax | P.giganteum | P.glaucum | P.gorgoneum | P.gorodkovii | P.gracile | P.guerlekense | P.hybridum | P.kluanense | P.lacerum | P.lapponicum | P.lasiothrix | P.lateritium | P.macounii | P.mcconnellii | P.miyabeanum | P.nudicaule | P.orientale | P.paucifoliatum | P.persicum | P.pilosum | P.polychaetum | P.postii | P.purpureamarginatum | P.pygmaeum | P.quintuplinervium | P.radicatum | P.rhoeas | P.rhopalothece | P.rupifragum | P.sendtneri | P.setiferum | P.setigerum | P.somniferum | P.spicatum | P.strictum | P.stylatum | P.tenuifolium | P.triniifolium | P.umbonatum | P.walpolei