L'ixadón[1], xadón u aixadón[nota 1] ye una ferramienta agricola d'o tipo d'as ixadas pero con o tozuelo mas amplo y aplanau. Sirve millor pa cavar que as ixadas, mas finas y por contra mas útils pa repicar, ya que puede devantar glebas de tierra mas grans que aquellas. Tamién se'n emplega pa sacar o fiemo en as cuadras y cargar-lo en a carriola u «carretillo».

Un ixadón.

En as variedaz d'aragonés de Sobrarbe con mas tendencia a la conservación d'as consonants oclusivas xordas entre vocals se documenta tamién as formas ixatón[1][2], xatón[1] y aixatón.[3] En os anyos 1940, Badia i Margarit documentó ixato[1][nota 2] y aixato[1][nota 3] en a villa de Bielsa.[3] La segunda tamién a documentó W. D. Elcock en Torla en 1935.[4]

  1. Con a variant eixadón
  2. Tamién existen as variants ixau y xato
  3. Con a variant aixau

Referencias

editar
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Versión preliminar. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024.
  2. (es) LOZANO SIERRA, Chabier, Aspectos Lingüísticos de Tella. Aragonés de Sobrarbe (Huesca); Institución «Fernando el Católico» + Prensas Universitarias de Zaragoza + Gara d'Edizions. Zaragoza, 2010. ISBN 978-84-8094-062-7
  3. 3,0 3,1 (es) BADIA i MARGARIT, Antoni. El habla del valle de Bielsa. Aladrada ediciones. Zaragoza, 2015. ISBN 978-84-942470-8-8
  4. W. D. Elcock. Cómo se cazan las palabras. Artículos sobre el aragonés (1935-1958). p. 141. Aladrada ediciones. Zaragoza, 2018. ISBN 978-84-947712-5-5

Se veiga tamién

editar