Unidatz de mesura aragonesas

As unidatz de mesura aragonesas, más conoixitas tradicionalment como mesuras (u actualment midas) son as unidatz que se feban servir ta amesurar as diferents magnitutz en Aragón antes d'a creyación d'o sistema metrico decimal y que encara s'emplegan a vegatas en bellas actividatz rurals.

Bara chaquesa chunto a la portalada d'a Seu

HistoriaEditar

As unidatz de mesura aragonesas son o resultau d'un largo proceso historico con quantas influencias y herencios, prencipalment romanas, arabes y francas. En 1553 as Cortz de Monzón imposan a implantación d'o sistema metrolochico d'a ciudat de Zaragoza en tot Aragón con excepción d'as Comunidatz de Teruel y d'Albarrazín. [1] En 1849 s'introduz o sistema metrico decimal en Espanya que dentró oficialment en vigor l'1 de chulio de 1880. As unidatz de mesura aragonesas cayioron en desuso subsistindo manimenos en qualques redoladas y oficios.

Unidatz de longariaEditar

Unidat aragonesa Equivalencias Sistema Internacional d'Unidatz Equivalencia con atras unidatz
Legua 6.176 metros 8000 varas aragonesas
Vara 0,772 m 4 palmos = 3 pietz
Codo 0,45 m  -
Piet 0,257 m 12 pulgadas
Palmo 0,193 m 12 didos
Fulco (u furco) 0,15 m 1/5 varas

Unidatz de masaEditar

Unidat aragonesa Equivalencias Sistema Internacional d'Unidatz Equivalencia con atras unidatz
Carga 151,56 kg 3 quintals = 12 robas = 432 libras
Quintal 50,52 kg 4 robas = 144 libras
Roba (u arroba) 12,63 kg 36 libras
Quarterón 3,15 kg 9 libras
Almut (u almute) 1,5 kg -
Libra 350,835 gr 12 onzas
Onza 29,236 gr 16 arienzos
Arienzo 1,827 gr 32 granos

Unidatz de cabida ta liquidosEditar

Se feban servir as mesmas midas que ta la masa, amás s'emplegaba tamién l'arrobeta ta l'aceite y nietro, cantaro y charro, que encara s'emplegan, ta lo vin.

Unidat aragonesa Equivalencias Sistema Internacional d'Unidatz Equivalencia con atras unidatz
Arrobeta 9,3 litros, dende 1553: 13,93 litros 24 libras, dende 1553: 36 libras
Nietro 158,4 litros 16 cantaros = 128 charros
Cantaro 9,9 litros 2 quartas = 8 charros = 28 libras
Charro (u pichera) 1,24 litros -
Pichereta 0,333 litros -

Unidatz de cabida t'aridosEditar

Unidat aragonesa Equivalencias Sistema Internacional d'Unidatz Equivalencia con atras unidatz
Cafiz 202,08 litros, dende o sieglo XVI: 179,36 litros 12 pietz qubicos = 4 robas = 8 fanegas = 24 quartals = 96 almutz
Fanega (u faneca) 25,26 litros 1/8 de cafiz = 3 quartals = 12 almutz
Quartal 7,772 litros 1/24 de cafiz = 4 almutz
Almut 1,943 litros 1/96 de cafiz

Unidatz de superficieEditar

Unidat aragonesa Equivalencias Sistema Internacional d'Unidatz Equivalencia con atras unidatz
cafizata (u Cafiz) 5.721 8 fanegas = 24 quartals = 9.600 varas quadratas
Fanega 715 1/8 de cafiz = 3 quartals
Quartal 238 400 varas quadratas = 4 almuz = 1/4 de fanega
Almut 59 100 varas quadratas = 1/4 quartal

Atra unidat de superficie ye a chunta (bells 2.700 m²) que ye a superficie que se puet arar con una chunta de dos bueis en una chornata de treballo.

ReferenciasEditar

  1. (es) Francisco Javier Sánchez Martín, "Aproximación al léxico de los pesos y las medidas de capacidad en la época renacentista", Interlingüística n°17, 2007, ISSN 1134-8941

BibliografíaEditar

  • Nagore, Francho. Gramatica de la Lengua Aragonesa. Editorial Mira Editores ISBN 84-86778-16-6.
  • Lara Izquierdo, Pablo. Sistema aragonés de pesas y medidas. La metrología histórica aragonesa y sus relaciones con la castellana. Guara editorial, Zaragoza 1984.


 
Unidatz de mesura aragonesas
 
Longaria: Legua - Vara - Codo - Piet - Palmo - Fulco
Masa: Carga - Quintal - Arroba - Quarterón - Almut - Libra - Onza - Arienzo
Cabida (liquidos): Arrobeta - Nietro - Cantaro - Charro
Cabida (aridos) y superficie: Cafiz - Fanega - Quartal - Almut