Unidatz de mesura aragonesas
As unidatz de mesura aragonesas, más conoixitas tradicionalment como mesuras (u actualment midas) son as unidatz que se feban servir ta amesurar as diferents magnitutz en Aragón antes d'a creyación d'o sistema metrico decimal y que encara s'emplegan a vegatas en bellas actividatz rurals.

HistoriaEditar
As unidatz de mesura aragonesas son o resultau d'un largo proceso historico con quantas influencias y herencios, prencipalment romanas, arabes y francas. En 1553 as Cortz de Monzón imposan a implantación d'o sistema metrolochico d'a ciudat de Zaragoza en tot Aragón con excepción d'as Comunidatz de Teruel y d'Albarrazín. [1] En 1849 s'introduz o sistema metrico decimal en Espanya que dentró oficialment en vigor l'1 de chulio de 1880. As unidatz de mesura aragonesas cayioron en desuso subsistindo manimenos en qualques redoladas y oficios.
Unidatz de longariaEditar
Unidat aragonesa | Equivalencias Sistema Internacional d'Unidatz | Equivalencia con atras unidatz |
---|---|---|
Legua | 6.176 metros | 8000 varas aragonesas |
Vara | 0,772 m | 4 palmos = 3 pietz |
Codo | 0,45 m | - |
Piet | 0,257 m | 12 pulgadas |
Palmo | 0,193 m | 12 didos |
Fulco (u furco) | 0,15 m | 1/5 varas |
Unidatz de masaEditar
Unidat aragonesa | Equivalencias Sistema Internacional d'Unidatz | Equivalencia con atras unidatz |
---|---|---|
Carga | 151,56 kg | 3 quintals = 12 robas = 432 libras |
Quintal | 50,52 kg | 4 robas = 144 libras |
Roba (u arroba) | 12,63 kg | 36 libras |
Quarterón | 3,15 kg | 9 libras |
Almut (u almute) | 1,5 kg | - |
Libra | 350,835 gr | 12 onzas |
Onza | 29,236 gr | 16 arienzos |
Arienzo | 1,827 gr | 32 granos |
Unidatz de cabida ta liquidosEditar
Se feban servir as mesmas midas que ta la masa, amás s'emplegaba tamién l'arrobeta ta l'aceite y nietro, cantaro y charro, que encara s'emplegan, ta lo vin.
Unidat aragonesa | Equivalencias Sistema Internacional d'Unidatz | Equivalencia con atras unidatz |
---|---|---|
Arrobeta | 9,3 litros, dende 1553: 13,93 litros | 24 libras, dende 1553: 36 libras |
Nietro | 158,4 litros | 16 cantaros = 128 charros |
Cantaro | 9,9 litros | 2 quartas = 8 charros = 28 libras |
Charro (u pichera) | 1,24 litros | - |
Pichereta | 0,333 litros | - |
Unidatz de cabida t'aridosEditar
Unidat aragonesa | Equivalencias Sistema Internacional d'Unidatz | Equivalencia con atras unidatz |
---|---|---|
Cafiz | 202,08 litros, dende o sieglo XVI: 179,36 litros | 12 pietz qubicos = 4 robas = 8 fanegas = 24 quartals = 96 almutz |
Fanega (u faneca) | 25,26 litros | 1/8 de cafiz = 3 quartals = 12 almutz |
Quartal | 7,772 litros | 1/24 de cafiz = 4 almutz |
Almut | 1,943 litros | 1/96 de cafiz |
Unidatz de superficieEditar
Unidat aragonesa | Equivalencias Sistema Internacional d'Unidatz | Equivalencia con atras unidatz |
---|---|---|
cafizata (u Cafiz) | 5.721 m² | 8 fanegas = 24 quartals = 9.600 varas quadratas |
Fanega | 715 m² | 1/8 de cafiz = 3 quartals |
Quartal | 238 m² | 400 varas quadratas = 4 almuz = 1/4 de fanega |
Almut | 59 m² | 100 varas quadratas = 1/4 quartal |
Atra unidat de superficie ye a chunta (bells 2.700 m²) que ye a superficie que se puet arar con una chunta de dos bueis en una chornata de treballo.
ReferenciasEditar
- ↑ (es) Francisco Javier Sánchez Martín, "Aproximación al léxico de los pesos y las medidas de capacidad en la época renacentista", Interlingüística n°17, 2007, ISSN 1134-8941
BibliografíaEditar
- Nagore, Francho. Gramatica de la Lengua Aragonesa. Editorial Mira Editores ISBN 84-86778-16-6.
- Lara Izquierdo, Pablo. Sistema aragonés de pesas y medidas. La metrología histórica aragonesa y sus relaciones con la castellana. Guara editorial, Zaragoza 1984.
Longaria: Legua - Vara - Codo - Piet - Palmo - Fulco Masa: Carga - Quintal - Arroba - Quarterón - Almut - Libra - Onza - Arienzo Cabida (liquidos): Arrobeta - Nietro - Cantaro - Charro Cabida (aridos) y superficie: Cafiz - Fanega - Quartal - Almut |