Pelaire
Pelaire[1] [nota 1] (u pelaira[1] si ye muller) ye un oficio artesanal que consiste en preparar a lana que dimpués s'ha de teixer.

O rei Chaime I d'Aragón atorgó de poder d'ostentar as armas reyals en os pendons d'o gremio a los pelaires de Tarazona, y se considera por ixo que ye o gremio mes antigo conoixito d'Espanya.
En a baixa Edat Meya o gremio de pelaires de Teruel se refundó baixo l'advocación de Sant Miguel Arcánchel,[2] y escribioron os estatutos en aragonés d'as comunidaz aragonesas:
Aquesta es la regla de la honrada Conpannya de Sennyor Sant Miguel Archangel, la qual es reparada por los del dito officio de la perayria, segunt que avant larguament parece por los capitoles et ordenaciones que se siguen
Biescas
editarOs habitants de Biescas son conoixitos como pelaires por estar d'antis mes iste antigo oficio prou estendillato en a villa. I hai un dito que diz:
La pelairina de Biescas
se ha dejau de decir
que con manzanas pudridas
nos harían fuir
se ha dejau de decir
que con manzanas pudridas
nos harían fuir
Ditos y mazadas
editar- «Si te casas con pelaire no te faltará borra en o puchero»[3]
Notas
editar- ↑ Con a variant palatalizada pellaire
Referencias
editar- ↑ 1,0 1,1 (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024.
- ↑ (es) María Isabel Falcón Pérez: La industria textil en Teruel a finales de la Edad Media. Aragón en la Edad Media.
- ↑ (es) Pedro Arnal Cavero: Refranes, Dichos, Mazadas... En El Somontano Y Montaña Oscense, Prames, 2013, ISBN 978-8483213957, p.271
Veyer tamién
editar- Lana.