Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Germà Colón i Domènech
Información personal
Calendata de naixencia 30 de noviembre de 1928
Puesto de naixencia Castellón de la Plana
Calendata de muerte 22 de marzo de 2020
Puesto de muerte Barcelona
Ocupación Filologo

Germà Colón i Domènech estió un lingüista valenciano especializau en filolochía romanica y lexicolochía d'a luenga catalana. Catedratico emerito d'a Universidat de Basilea.[1]

Biografía

editar

Germà Colón estudió filolochía romanica en a Universidat de Barcelona y se licenció en 1951. Se doctoró l'anyo siguient en a Universidat de Madrit con una tesi de dialectolochía sobre la fabla de Castellón.

Gracias a una beca se fue dimpués enta Lovaina y Zúrich, an conoixió a beluns d'os mas prestigiosos romanistas europeus. Dende 1963 dica 1997 estió catedratico d'a Universidat de Basilea y dimpués catedratico emerito. Estió a lo mesmo tiempo profesor en a Universidat d'Estrasburgo (dende 1968 dica 1972) y en a Universidat Autonoma de Barcelona (1973-74).

Se convirtió en miembro d'a Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona y d'a Comisión Lulliana pa la publicación d'as obras completas de Ramon Llull. Estió tamién miembro d'o consello asesor d'a colección Els Nostres Clàssics y de l'equipo editor d'a revista Estudis de Llengua i Literatura Catalans. Estió consellero d'honor de l'Asociación Internacional de Luenga y Literatura Catalanas (d'a cual fue president de 1976 a 1982) y miembro numerario d'o Institut d'Estudis Catalans.

Donó la suya biblioteca personal (mas de vinte mil volumens) a la Universitat Jaume I de Castellón.[2]

Feneixió a los novanta y un anyadas d'edat en o suyo domicilio de Barcelona entre la pandemia de COVID-19.

  • El léxico catalán en la Romania (1976).
  • La llengua catalana en els seus textos (1978).
  • El panorama de la lexicografia catalana (1986).
  • Problemes de la llengua a València i als seus voltants (1987).
  • El español y el catalán, juntos y en contraste (1989).
  • Estudis de filologia catalana i romànica (1997).
  • Les regles d’esquivar vocables. Autoria i entorn lingüístic. IEC (2001)     
  • Para la historia del léxico español (2002).
  • De Ramon Llull al Diccionari de Fabra. Acostament lingüístic als monuments de les lletres catalanes (2003).
  • Las primeras traducciones europeas del Quijote. UAB (2006)
  • Lexicografia, lèxic i crítica textual. PAM (2011)
  • Noves tendències en la dialectologia contemporània. UJI (2011)
  • Origen i història del lèxic català. PAM (2014)

Referencias

editar