Instituto d'Estudios Catalans

(Reendrezau dende Institut d'Estudis Catalans)
Intituto d'Estudios Catalans
Institut d'Estudis Catalans
Logo del Institut d'Estudis Catalans.jpg
Casa de Convalescència - IEC.JPG
Siede de l'Instituto d'Estudios Catalans
Datos chenerals
Tipo sociedat scientifica
instituto
editor d'acceso ubierto
Sieglas IEC
Embotada {{{embotada}}}
Lema {{{lema}}}
Establimiento 18 de chunyo de 1907
Fundador Enric Prat de la Riba i Sarrà
Localización
Adreza «Casa de Convalescència»
Carrera d'o Carmen, 47
Ciudat Flag of Barcelona.svg Barcelona
País Flag of Catalonia.svg Catalunya
Estato Flag of Spain.svg Espanya
Coordenatas {{{coordenatas}}}
Atras seus {{{seus}}}
Campus {{{campus}}}
Profesors {{{profesors}}}
Estudiants {{{estudiants}}}
 • Bachillerato {{{bachillerato}}}
 • Pregrau {{{pregrau}}}
 • Postgrau {{{postgrau}}}
 • Doctorato {{{doctorato}}}
 • Atros {{{atros estudiants}}}
Treballadors {{{treballadors}}}
Funcionarios {{{funcionarios}}}
Administrativos {{{administrativos}}}
Mascota {{{mascota}}}
Colors
 •Academicas {{{colors academicas}}}
 •Esportivas {{{colors esportivas}}}
Administración
Rector {{{rector}}}
Vicerrector {{{vicerrector}}}
Canciller {{{canciller}}}
Vicecanciller {{{vicecanciller}}}
President Maria Teresa Cabré i Castellví (2021–)
Director {{{director}}}
Decano {{{decano}}}
{{{administrador}}} {{{nombre administrador}}}
Afiliacions {{{afiliacions}}}
Financiamiento {{{financiamiento}}}
iec.cat

L'Instituto d'Estudios Catalans (IEC, Institut d'Estudis Catalans en catalán) ye una corporación academica, scientifica y cultural que tien per obchecto la investigación scientifica en totz es elements d'a cultura catalana.[1][2] Ye l'academia catalana d'as sciencias y las humanidatz. S'ocupa de totas las disciplinas d'a conoixencia y lo suyo ambito d'actuación ye totas las tierras de parla catalana. Estió fundau en 1907 per Enric Prat de la Riba, y ha estau una ferramienta de normalización lingüistica, scientifica y cultural d'o país, con una vocación internacional, ya que dende 1922 forma part d'a Unión Academica Internacional. Ye inscrito en o Rechistro d'Academias d'o Departamento de Chusticia d'a Cheneralidat de Catalunya, constituyiu como una Corporación de dreito publico con base privada sin garra dependencia organica de l'Administración.[3]

Entre los suyos prochectos historicos mes relevants, cal destacar la expedición historico-arqueolochica de l'Instituto d'Estudios Catalans en a Val d'Arán y Ribagorza pa la recuperación d'os tresors romanicos d'os Pireneus, hue conservaus en o Museu Nacional d'Arte de Catalunya y la creyación d'as normas ortograficas d'o catalán, empentadas per Pompeu Fabra. Tamién i destaca la creyación d'o Servicio Meteorolochico de Catalunya, d'o Servicio Cartografico y d'a Biblioteca de Catalunya.

Entre la dictadura franquista, l'IEC continó actuando en a clandestinidat, dica que en 1976 estió reconoixiu de nuevo como corporación academica.

Actualment actúa como asesor d'os poders publicos y d'as institucions d'investigación y se pronuncia sobre qüestions estratechicas per lo país. Empenta un centenar de programas d'investigación per medio de cinc seccions que reunen mes de docientos miembros y diez mil profesionals, relacionaus con l'IEC per medio de 28 sociedatz filials. Organiza anualment los Premios Sant Jordi, que reconoixen los millors treballos d'investigación scientifica d'os Países Catalans. Tamién organiza conferencias, chornadas, congresos y exposicions arreu d'o territorio, y edita mes d'un centenar de publicacions scientificas anualment.

ReferenciasEditar

  1. Pérez de Lama, Ernesto (dir.) (1998), Manual del Estado Español 1999, 495, Madrid: LAMA. ISBN 84-930048-0-4.
  2. Reconoixida per las normas (Pérez de Lama (1998, p. 495)):
    * Reyal Decreto 3118/1976, de 26 de noviembre. [1]
    * Resolución de'a Cheneralidat de Catalunya, de 17 de mayo de 2001 per la qual se publican los Estatutos, que replegan la letra y lo esprito d'os alcuerdos fundacionals
  3. Decreto 120/1987 que regla las acadamias en Catalunya.