Instituto d'Estudios Catalans

Iste articlo ye escrito con as normas graficas EFA. Si quiers, puez aduyar cambiando a la grafía oficial de Biquipedia y sacando dimpués ista plantilla.

Intituto d'Estudios Catalans Institut d'Estudis Catalans
Siede de l'Instituto d'Estudios Catalans
Datos chenerals
Tipo	sociedat scientifica instituto editor d'acceso ubierto
Sieglas	IEC
Embotada	{{{embotada}}}
Lema	{{{lema}}}
Establimiento	18 de chunyo de 1907
Fundador	Enric Prat de la Riba i Sarrà
Localización
Adreza	«Casa de Convalescència» Carrera d'o Carmen, 47
Ciudat	Barcelona
País	Catalunya
Estato	Espanya
Coordenatas	{{{coordenatas}}}
Atras seus	{{{seus}}}
Campus	{{{campus}}}
Profesors	{{{profesors}}}
Estudiants	{{{estudiants}}}
• Bachillerato	{{{bachillerato}}}
• Pregrau	{{{pregrau}}}
• Postgrau	{{{postgrau}}}
• Doctorato	{{{doctorato}}}
• Atros	{{{atros estudiants}}}
Treballadors	{{{treballadors}}}
Funcionarios	{{{funcionarios}}}
Administrativos	{{{administrativos}}}
Mascota	{{{mascota}}}
Colors
•Academicas	{{{colors academicas}}}
•Esportivas	{{{colors esportivas}}}
Administración
Rector	{{{rector}}}
Vicerrector	{{{vicerrector}}}
Canciller	{{{canciller}}}
Vicecanciller	{{{vicecanciller}}}
President	Maria Teresa Cabré i Castellví (2021–)
Director	{{{director}}}
Degán	{{{degán}}}
{{{administrador}}}	{{{nombre administrador}}}
Afiliacions	{{{afiliacions}}}
Financiamiento	{{{financiamiento}}}
iec.cat

L'Instituto d'Estudios Catalans (IEC, Institut d'Estudis Catalans en catalán) ye una corporación academica, scientifica y cultural que tien per obchecto la investigación scientifica en totz es elements d'a cultura catalana. Ye l'academia catalana d'as sciencias y las humanidatz. S'ocupa de totas las disciplinas d'a conoixencia y lo suyo ambito d'actuación ye totas las tierras de parla catalana. Estió fundau en 1907 per Enric Prat de la Riba, y ha estau una ferramienta de normalización lingüistica, scientifica y cultural d'o país, con una vocación internacional, ya que dende 1922 forma part d'a Unión Academica Internacional. Ye inscrito en o Rechistro d'Academias d'o Departamento de Chusticia d'a Cheneralidat de Catalunya, constituyiu como una Corporación de dreito publico con base privada sin garra dependencia organica de l'Administración.

Entre los suyos prochectos historicos mes relevants, cal destacar la expedición historico-arqueolochica de l'Instituto d'Estudios Catalans en a Val d'Arán y Ribagorza pa la recuperación d'os tresors romanicos d'os Pireneus, hue conservaus en o Museu Nacional d'Arte de Catalunya y la creyación d'as normas ortograficas d'o catalán, empentadas per Pompeu Fabra. Tamién i destaca la creyación d'o Servicio Meteorolochico de Catalunya, d'o Servicio Cartografico y d'a Biblioteca de Catalunya.

Entre la dictadura franquista, l'IEC continó actuando en a clandestinidat, dica que en 1976 estió reconoixiu de nuevo como corporación academica.

Actualment actúa como asesor d'os poders publicos y d'as institucions d'investigación y se pronuncia sobre qüestions estratechicas per lo país. Empenta un centenar de programas d'investigación per medio de cinc seccions que reunen mes de docientos miembros y diez mil profesionals, relacionaus con l'IEC per medio de 28 sociedatz filials. Organiza anualment los Premios Sant Jordi, que reconoixen los millors treballos d'investigación scientifica d'os Países Catalans. Tamién organiza conferencias, chornadas, congresos y exposicions arreu d'o territorio, y edita mes d'un centenar de publicacions scientificas anualment.