Elch
Elch (Elx en valencián, Elche en castellán) ye un municipio y ciudat valenciana, en a comarca d'o Baixo Vinalopón (en ye a suya capital), provincia d'Alicant y partito chudicial d'Elch (tamién en ye a capital).
Elch | |||
Municipio d'o País Valencián | |||
| |||
Entidat • Estau • Comunidat • Provincia • Comarca |
Municipio![]() ![]() Alicant Baixo Vinalopón | ||
Superficie | 326,07 km² | ||
Población • Total |
235 580 hab. (2013) | ||
Altaria • Meyana |
86 m. | ||
Distancia • 21 km • 179 km |
enta Alicant enta Valencia | ||
Alcalde | Carlos González Serna | ||
Codigo postal | 03201–03208, 03293, 03139, 03194–03195, 03290–03296, 03320 | ||
Coordenadas | |||
Web oficial |
A suya población ye de 228.348 habitants (2008) en una superficie de 326,07 km², con una densidat de población de 700,30 hab/km².
CheografíaEditar
A ciudat d'Elch ye situata a 86 metros d'altaria sobre o ran d'a mar, a una distancia de 21 km d'Alicant, a capital d'a suya provincia, y a 179 km de Valencia, a capital d'o País Valencián.
D'o suyo termin municipal fan parte os lugars de Matola, Algoda, Algorós, Altabix, Alzavares, El Altet, Los Arenales del Sol, Asprella, Las Bayas, Carrús, Daimes, El Derramador, La Hoya, Jubalcoy, Maitino, La Marina, Perleta, Llano de San José, Pusol, Torrellano y Valverde.
MugasEditar
Lo termin d'Elch muga con Santa Pola, Guardamar del Segura, Sant Fulgenci, Dolors, Crevillent, Asp y Mont-fort.
ToponimiaEditar
En tiempos d'os romans se diciba Ilice Augusta. O grupo ce, ci evolucionó en mozarabe ta che, chi, y asinas los pronunciaban los arabes en os toponimos romances que prenioron, d'astí Elch(e). En aragonés ye documentato Elch[1] en un texto relativo a una tregua entre Chaime II d'Aragón y lo infant Juan Manuel, fillo de Don Manuel:
AdministraciónEditar
Reparto de concellersEditar
Partito | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 |
PSPV-PSOE | 13 | |||||||
PP | 13 | |||||||
Compromís pel País Valencià | 1 | |||||||
Total | 27 |
AlcaldesEditar
Lechislatura | Nombre | Partito politico |
---|---|---|
1939–1940 | Santiago Canales Mira-Perceval | Movimiento Nacional |
1940–1942 | Antonio Mas Esteve | Movimiento Nacional |
1942–1947 | Jesús Melendro Almela | Movimiento Nacional |
1947–1948 | Rogelio Fenoll Tarí | Movimiento Nacional |
1948–1955 | Tomás Sempere Irles | Movimiento Nacional |
1955–1957 | Porfirio Pascual Pascual | Movimiento Nacional |
1957–1961 | José Ferrández Cruz | Movimiento Nacional |
1961–1961 | Francisco Picó Ibarra | Movimiento Nacional |
1961–1966 | Luis Chorro Juan | Movimiento Nacional |
1966–1979 | Vicente Quiles Fuentes | Movimiento Nacional |
1979–1983 | Ramón Pastor Castell | PSPV-PSOE |
1983–1987 | Ramón Pastor Castell | PSPV-PSOE |
1987–1991 | Manuel Rodríguez Maciá | PSPV-PSOE |
1991–1995 | Manuel Rodríguez Maciá | PSPV-PSOE |
1995–1999 | Diego Maciá Antón | PSPV-PSOE |
1999–2003 | Diego Maciá Antón | PSPV-PSOE |
2003–2007 | Diego Maciá Antón | PSPV-PSOE |
2007–2011 | Alejandro Soler Mur | PSPV-PSOE |
ToponimiaEditar
Elche ye a evolución mozarabe d'o latín ILICE AUGUSTA, con palatalización d'a CE, CI latina. A grafía x no ye etimolochica y ye como en catalán occidental (y doncas valencián), representant o fonema africato d'a /ch/ dezaga de consonant.
Puestos d'intrésEditar
Molimentos relichiososEditar
- Basilica de Santa María.
Molimentos cevilsEditar
- Torre de La Calahorra.
MuseusEditar
- Museu aqueolochico y d'historia d'Elche
- Museu de la Festa.
- Museu d'arte contemporanio.
- Museu d'o Palmeral.
Espacio naturalEditar
- Palmeral d'Elch, declarato Patrimonio d'a Humanidat por a UNESCO en 2000.
FiestasEditar
Vinclos externosEditar
ReferenciasEditar
- ↑ (es) Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 28, chunio de 1896.
Municipios d'a comarca d'o Baixo Vinalopón | |
---|---|
Crevillent | Elch | Santa Pola |