Chuegos de birlas a la vall de Benás
|
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
 Ista fuella ye escrita en benasqués.
|
A la vall de Benás se chuguen molts chuegos de birlas.
Les quilles editar
Les quilles son un chuego solo de dones. Se tiren dan un bolo de madera nou pieces tamé de madera dan la base mes amplla que la cabeza ta poder-les pllantar a terra.
El chuego de les quilles ye ben compllicau y tine un puyal de chugades: tocar quilles, tocar el nou, sacar el nou del choc, a la manganeta, la manganeta del corneró, la campana sorda, a tapar els uells, a dixar el bolo a'l choc, totes dintro u totes fora y les tres de la primó.
Les caramboliques editar
Les caramboliques son cinc discos de llastra coma un euro que la mainada empllegabe ta chugar per parelles fend diferens combinacions. Una d'elles seríe pasar les cinc caramboliques a'l parpiello de la man esquerra. Se pillen totes dan dos dits de la man dreta y se tiren a l'aire ta repllegar-les encima de la man. Les que cayen a terra cal arrepllegar-les dan els dits de la man dreta y tirar-les ta chuntar-les dan les d'encima la man. Gane el que en ha deixau caire menos.
Borruna editar
La borruna ye el chuego y tamé el tocho dan el mango dopllau que s'empllegue a isto chuego dan un bolet u bola de madera que i hebe que tirar a l'altra man del prau.[1]
Ta chugar isto chuego fa falta un prau y dos equipos. No i hei entrepuesos ni forats.
L'espargatón editar
L'espargatón yebe un chuego de villada. Se febe un roclle de chent y uno anabe donand vueltes alrededor, ta-sinse que se donasen cuenta tirar-les un espargatón darrer.
Cuan la persona a la que l'i heben deixau, se'n donabe, tenibe que correr a enrestir a'l que l'i hebe posau. Si'l pillabe, l'altro tenibe que parar-la; si no tenibe que parar-la un altra vegada él.
Cantaben:
Cucalamaca editar
La cucalama ye un chuego ta fe riure a la mainada chicorrona. Se posen dos dits caminand coma si fuesen una cuca hasta que arriben a'ls peus del chicorrón y van puyand fend coseguetes y dind:
Cortina cortana editar
Ta chugar fa falta que un chicot u chicota pille una pedreta y se l'amague dintro de una man, tancand el punyo. Ta sabre a qué man ye amagada la pedra, se cante tocand una man y l'altra y dind:
Degodín degodán editar
Un chicot u moceta dan els uells tancats tiene que endivinar si le toquen la esquena dan un dido (cuchillo); dan dos (estiseres) u dan tres (cabo campanal). Canten:
Bolí editar
Se chugabe dan dos tochos, uno chic, ben punchigut per les puntes. Tenín a cada man un tocho, se ninvié el chic lo mes lluent que se puesque dan un truc d'el grany se pose isto encima de dos pedres. El contrari repllegue el tocho chic y el tire, mirand de tocar a'l gran. Si acete gana. Si no, el primer mocet truque el la punta d'el tochet chic, fend-lo volar per l'aire. Allí le done dan el gran ta fer-lo rebudir ben lluent. I hei que acertar la distancia entre les pedres y el tocho cayeu.
Bobón editar
Uno se pose al mich de un roclle partiu. El del mich tiene les mans chuntes debant de la cara y fa el soniu de un bombolón. El que ye al mich ha de tinre buena vista y mirar de pegar-les als altros y que éls no le peguen.
Punyet caixet editar
Un chic que fa de mai pose el punyo tancau encima la mesa. Dispués s'anirán apuyaland els punys dels altros chugadors fend coma una torre.
La mai, empllegand l'altra man, anirá pisigand y dind:
A lo que responrán toz:
Cuan arriba al cabo, la mai diu:
Referencias editar
- ↑ (es) José Luis Acín Fanlo Los juegos tradicionales en Aragón, CAI, ISBN 84-95306-49-2, p.72