Provincia autonoma de Bozen

(Reendrezau dende Tirol d'o Sud)
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

A Provincia autonoma de Bozen - Alto Adigio (en italiano Provincia autonoma di Bolzano - Alto Adige, en alemán Autonome Provinz Bozen - Südtirol), mas conoixita como Alto Adigio u Tirol d'o Sud, ye una provincia d'a rechión italiana de Trentino-Alto Adigio. A capital ye a ciudat de Bozen (en italiano Bolzano, en ladino Balsan u Bulsan).

Provincia autonoma de Bozen
Prov. aut. di Bolzano-Alto Adige
Autonome Provinz Bozen-Südtirol
Provincia d'Italia
Escudo
Bandera Escudo
Entidat
 •Estato
 •Rechión
 •Capital
Provincia
Italia
Trentino-Alto Adigio
Bozen
Luenga vernacla Alemán, italiano y ladino
President Luis Durnwalder (SVP)
Superficie
 • Total

7.400 km²
Población
 • Total
 • Densidat
(2007)
503.173 hab.
68 hab/km²
Subdivisions
 • Comunas

116
Codigos
 • Matricla
 • Telefonico
 • ISTAT
 • Postal

BZ
070, 0781, 0783
092
0471, 0472, 0473, 0474

A mayoría d'a población son os tiroleses, que parlan l'alemán, bella cosa menos d'un tercio tien o italiano como luenga materna y una chicota minoría son os ladinos, de parla ladina.

Vinclos externos editar


Comunas d'a provincia autonoma de Bozen
Abtei | Ahrntal | Aldein | Algund | Altrei | Andrian | Auer | Barbian | Bozen | Branzoll | Brenner | Brixen | Bruneck | Burgstall | Corvara | Deutschnofen | Enneberg | Eppan | Feldthurns | Franzensfeste | Freienfeld | Gais | Gargazon | Glurns | Graun im Vinschgau | Gsies | Hafling | Innichen | Jenesien | Kaltern | Karneid | Kastelbell-Tschars | Kastelruth | Kiens | Klausen | Kuens | Kurtatsch | Kurtinig | Laas | Lajen | Lana | Latsch | Laurein | La Val | Leifers | Lüsen | Mals | Margreid | Marling | Martell | Merano | Mölten | Montan | Moos in Passeier | Mühlbach | Mühlwald | Nals | Naturns | Natz-Schabs | Neumarkt | Niederdorf | Olang | Partschins | Percha | Pfalzen | Pfatten | Pfitsch | Plaus | Prad | Prags | Prettau | Proveis | Rasen-Antholz | Ratschings | Riffian | Ritten | Rodeneck | Salurn | San Martin de Tor | Sand in Taufers | St. Christina in Gröden | St. Leonhard in Passeier | St. Lorenzen | St. Martin in Passeier | St. Pankraz | Sarntal | Schenna | Schlanders | Schluderns | Schnals | Sëlva | Sexten | Sterzing | Stilfs | Taufers im Münstertal | Terenten | Terlan | Tiers | Tirol | Tisens | Toblach | Tramin | Truden | Tscherms | Ulten | Unsere Liebe Frau im Walde-St. Felix | Urtijëi | Vahrn | Villanders | Villnöß | Vintl | Völs am Schlern | Vöran | Waidbruck | Welsberg-Taisten | Welschnofen


Provincias, ciudatz metropolitanas y libres consorcios comunals d'Italia  
Alessandria | Ancona | Aosta | L'Aquila | Arezzo | Ascoli Piceno | Asti | Avellino | Bari | Barletta-Andria-Trani | Belluno | Beneviento | Bergamo | Biella | Bolonia | Bozen | Brescia | Brándiz | Cáller | Campobasso | Caserta | Castrugiuvanni | Catania | Cerdenya d'o Sud | Catanzaro | Chenova | Chieti | Como | Cosenza | Cremona | Crotone | Cuneo | Fermo | Ferrara | Florencia | Foggia | Forlì-Cesena | Frosinone | Girgenti | Gorizia | Grosseto | Imperia | Isernia | Latina | Lecce | Lecco | Livorno | Lodi | Lucca | Macerata | Mantua | Massa-Carrara | Matera | Mecina | Milán | Modena | Monza y Brianza | Nápols | Nissa | Novara | Nùgoro | Oristán | Padua | Palermo | Parma | Pavia | Perugia | Pesaro y Urbino | Pescara | Piacenza | Pisa | Pistoia | Pordenon | Potencia | Prato | Rausa | Ravena | Reggio Calabria | Reggio Emilia | Rieti | Rimini | Roma | Rovigo | Salerno | Sasser | Savona | Siena | Siracusa | Sondrio | La Spezia | Tarento | Teramo | Terni | Terranòa-Tèmpiu | Tràpani | Trento | Treviso | Trieste | Torino | Udin | Varese | Venecia | Verbano-Cusio-Ossola | Vercelli | Verona | Vibo Valentia | Vicenza | Viterbo