Una secta ye —dende lo punto de vista sociolochico— una colla de presonas con afinidatz comuns (culturals, relichiosas, politicas, esotericas, etc). Por un regular ye un termin peyorativo, y agora se propone lo termin politicament correcto de nuevos movimientos relichiosos.

Una de las setas más conoixitas, lo Ku Klux Klan

EtimolochíaEditar

En aragonés actual y parla baturra se prenuncia /'se.ta/, y esta mesma palabra la trobamos en la Cronica de Sant Chuan d'a Penya quan charran d'os musulmans (la seta morisca), seguindo la tradicion bizantina que consideraba a los musulmans una més d'as muitas sectas u herechías cristianas y comparando-la con los arrians.

Lo termin provién d'o latín SECTA: ‘senda’, ‘metodo’, ‘modo de vida’, ‘partito politico’, ‘escuela de filosofía’ (d'on bien sectátor y sectatoris: ‘seguidor’) que vien de seqüi: ‘seguir’. S'han planteyato dudas de que provienga d'o latín secare (tallar, deseparar); de secare provienen las palabras «insecto» y «sector» en aragonés. En los dos casos ye present la ideya de deseparación.

En Europa la palabra secta s'ha concebito derivata més que més de seqüi: ‘seguir’. Se tracta de seguir a un mayestro, a un líder. En muitas sectas asinas se desvién. También s'emplega o eufemismo «nuevos movimientos relichiosos».

La palabra SETA, procede d'o latín sequor que tien un significato de seguir (con esto tamién ye relacionato lo latín SEQUITUS), y procede d'a radiz indoeuropea *sek- (seguir).

Perseguir ye la expresión d'un caracter cheneral d'o comportamiento social, talment relacionato con lo tribalismo, que mira de imponer u enfortir la conformidat.

BibliografíaEditar

Vinclos externosEditar