Roca dels Moros

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

A Roca dels Moros (en aragonés Roca d'os Moros) ye un chacimiento perteneixient a l'arte rupestre de l'arco mediterranio d'a peninsula Iberica situau chunto a o barranco d'el Calapatà, en Cretas, en a comarca de Matarranya.

Roca dels Moros

Se tracta d'una paret rocosa, protechida por una espluga, a on s'heban pintau diferents motivos. Os mas notables son tres cervidos pintaus con un tractamiento delicau y mesmo naturalista y con diferents actituz: dos d'éls marchan, uno enta la dreita y un atro enta a ezquierda, y un tercero ye chitau. A másbi ha tres figuras antropomorfas, entre as que s'identifican dos arquers. A conservación parcial d'as pinturas no permite confirmar si se tracta d'una escena de cazata u si os elementos no son relacionaus. D'atra man, a diversidat de formas fa pensar que as diferents figuras podían haber estau feitas en momentos muit deseparaus.

A Roca dels Moros tien una importancia singular en o estudio de l'arte rupestre de l'arco mediterranio porque estió o primer chacimiento que se'n escubrió, cuan en 1903 lo trobó l'arqueologo de Calaceit Juan Cabré Aguiló. En os anyos siguients él mesmo estudio o chacimiento con Henri Breuil, que antimás escubrió o vecín chacimiento d'Els Gascons. Una vegada estudiadas, as prencipals figuras (os tres grans cervidos y un chicot bovido) se rancaron y levoron enta o Museu d'Arqueolochía de Catalunya de Barcelona a on se troban en l'actualidat.

Bibliografía

• (es) Actuaciones arqueológicas en los abrigos de Roca dels Moros y Els Gascons (Cretas), Teruel) y de La Fenellosa (Beceite, Teruel). Bea, M. et al. SALDVIE. Pach. 393-418, 2009