Roca dels Moros

pachina de desambigación
Roca dels Moros

A Roca dels Moros[1] (en aragonés Roca d'os Moros) ye un chacimiento perteneixient a l'arte rupestre de l'arco mediterranio d'a peninsula Iberica situau chunto a o barranco d'el Calapatà, en Cretas, en a comarca de Matarranya.

Se tracta d'una paret rocosa, protechida por una espluga, a on s'heban pintau diferents motivos. Os mas notables son tres cervidos pintaus con un tractamiento delicau y mesmo naturalista y con diferents actitutz: dos d'ells marchan, uno enta la dreita y un atro enta a ezquierda, y un tercero ye chitau. A másbi ha tres figuras antropomorfas, entre as que s'identifican dos arquers. A conservación parcial d'as pinturas no permite confirmar si se tracta d'una scena de cazata u si os elementos no son relacionaus. D'atra man, a diversidat de formas fa pensar que as diferents figuras podían haber estau feitas en momentos muit deseparaus.

A Roca dels Moros tien una importancia singular en o estudeo de l'arte rupestre de l'arco mediterranio porque estió o primer chacimiento que se'n escubrió, quan en 1903 lo trobó l'arqueologo de Calaceit Juan Cabré Aguiló. En os anyos siguients ell mesmo estudeo o chacimiento con Henri Breuil, que antimás escubrió o vecín chacimiento d'Els Gascons. Una vegada estudiadas, as prencipals figuras (os tres grans cervidos y un chicot bovido) se rancaron y levoron enta o Museu d'Arqueolochía de Catalunya de Barcelona a on se troban en l'actualidat.

ReferenciasEditar

BibliografíaEditar