Pa negre (cinta)
- Iste articlo ye sobre una cinta catalana de 2010; ta atros usos, se veiga Pa negre.
Pa negre (títol orichinal en catalán, Pan negro en aragonés, enguerada en Aragón con o suyo títol orichinal) ye una cinta catalana de cine de drama dirichida por Agustí Villaronga seguntes un guión adaptau por él mesmo (basau en a novela Pa negre d'Emili Teixidor). A suya banda sonora orichinal ye de José Manuel Pagano, a suya dirección de fotografía d'Antonio Riestra y producioron a cinta Isona Passola y Lluís Ferrando ta las productoras Massa d'Or Produccions, Televisió de Catalunya y Televisión Española. Forman l'elenco d'actors d'a cinta, entre d'atros, Francesc Colomer, Marina Comas, Nora Navas, Roger Casamajor y Lluïsa Castell.
Centrando-se en un asasinato s'analizan os vinclos d'una familia y o suyo lugar en os anyos 1940. A cinta mezcla o chenero dramatico, o misterio por saber a verdat d'os crímens y un sinyalín de fantasía ligada con os suenios y pantasmas que s'ofreixen como alternativa en os uellos infantils d'o protagonista, qui marca l'anvista de tot o relato.
Enguerada en o Festival de Cine de Sant Sabastián de 2010, a cinta ganó nueu Premios Goya y fue candidata de l'Academia Espanyola de Cine ta los Premios Oscar de 2011[3][4] dimpués d'haber estada pretrigata chunto a La piel que habito, d'Almodóvar, y La voz dormida, de Benito Zambrano. Con ista elección, se convertió en a primera cinta en catalán que va optar a os Oscars.
Argumento
editarPa negre parla sobre a postguerra rural en Catalunya con un parlache no politico, sino emocional. En ixas envueltas d'a postguerra, Andreu, un nino d'o bando d'os republicanos, troba un día en a selva os cadavres d'un hombre y o suyo fillo. As consecuencias portan a la desintegración d'a suya familia, atrapada por mentiras y culpas d'o pasau.
O mallorquín Agustí Villaronga, director d'a cinta, se centra en como a guerra afecta a chent, deixando de costau ideyolochías políticas y con a guerra soque como telón de fundo.[5]
Guión
editarTa fer o guión d'a cinta, Agustí Villaronga fació servir -amás d'a novela homonima- bels aspectos replegaus en atras dos novelas de Teixidor, Retrat d'un assassí d'ocells y Sic transit Gloria Swanson, ta enriquir l'argumento y bellas caracteristicas d'os personaches.[6]
Producción
editarPuestos de rodache
editarIsta cinta, producida por Isona Passola, fue rodada en Mataró, Cànoves i Samalús, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort (o Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac), Puig de la Balma, El Figaró, Olot, Manlleu, L'Espunyola, Colònia Vidal (Puig-reig), Santa Fe del Montseny y Tavertet. Ta fer a cinta se tornó a enchegar l'antiga fabrica textil de Can Llanes, en Manlleu.
Elenco
editarActor / actriz orichinal | Personache |
---|---|
Francesc Colomer | Andreu |
Marina Comas | Núria |
Nora Navas | Florència |
Roger Casamajor | Ferriol |
Lluïsa Castell | Ció |
Mercè Arànega | Sra. Manubens |
Marina Gatell | Enriqueta |
Elisa Crehuet | lola |
Laia Marull | Pauleta |
Eduard Fernández | mayestro |
Sergi López | alcalde |
Personaches
editarO pai d'o nino protagonista ye un republicano que vive as represalias d'as suyas accions politicas. Quereba eslampar d'o destín de pobreza d'o lugar y por ixo encetó estudios que lo van portar a dentrar en contacto con un mundo d'ideals que mira de transmitir a lo suyo fillo. Por aconseguir-le un millor futuro, remata participando en accions delictivas y pactando con os ricos d'o lugar.
Su mai trigó a suya parella refusando a l'alcalde, qui quiere vengar-se y encorre a la familia. Treballadera y esfensora d'os suyos, arriba a amagar crimens y mira d'aconseguir a favor d'os poderosos ta salvar a chent que quiere. A suya cunyada gran l'empenta en iste camín.
Su tía Enriqueta reculle tamién istas paradochas: tien relacions con un guardia civil que son motivo de xorrontadura pero d'atra mán refusa un matrimonio de conveniencia y luita por a suya independencia treballando como modista. A lola veye con pena como toz os suyos fillos paten as cosecuencias d'a redota militar y fa un poder por protecher a os ninons, os cuals embolica con falordias tradicionals plenas de pantasmas.
Os tres primos d'Andreu chugan un papel important en o suyo acucutar en a realidat: Núria por as revelacions constants d'o pasau, por os prebas de fuyida que'n proposa y por recontar un atra vesant familiar d'o pasau y a prima chiqueta porque representa l'odio y os prechudicios d'o pueblo enta os primos "royos".
Toz os personaches tienen un costau fosco: o mayestro ye alcolico, se siente fracasau y s'entrefila una relación pedofila con a prima; l'alcalde ye corrupto; os ricos mueren a toz os que se meten en o suyo camín; os vecins han participau d'o feito desencadenant d'atros crimens (capar un homosexual y republicano).
O nino remata contachiau d'ista morfuga opresiva y mentirola y marcha por a via comoda, asegurar-se un futuro, decepcionau d'o suyo entorno familiar, con o cual creba mesmo acceptando l'aduya d'os ricos que han causau a muerte de su pai.
Premios
editar- 2011: XXV Premios Goya:[7]
- Premio Goya a la Millor Cinta.
- Premio Goya a o Millor Director ta Agustí Villaronga.
- Premio Goya a la Millor Actriz ta Nora Navas.
- Premio Goya a la Millor Actriz Segundaria ta Laia Marull.
- Premio Goya a la Millor Actriz Revelación ta Marina Comas.
- Premio Goya a o Millor Actor Revelación ta Francesc Colomer.
- Premio Goya a o Millor Guión Adaptato ta Agustí Villaronga.
- Premio Goya a la Millor Fotografía t'Antonio Riestra.
- Premio Goya a la Millor Dirección Artistica t'Ana Alvargonzález.
- 2011: III Premios Gaudí:
- Millor cinta en luenga catalana.
- Millor interpretación femenina principal ta Nora Navas.
- Millor interpretación femenina secundaria ta Marina Comas.
- Millor interpretación masculina secundaria ta Roger Casamajor.
- Millor dirección ta Agustí Villaronga.
- Millor guión ta Agustí Villaronga.
- Millor fotografía ta Antonio Riestra.
- Millor musica ta José Manuel Pagano.
- Millor montache ta Raúl Román.
- Millor dirección artistica t'Ana Alvargonzález.
- Millor dirección de producción t'Alex Castellón.
- Millor soniu ta Dani Fonrodona, Fernando Novillo y Ricard Casals.
- Millor vestuario ta Mercè Paloma.
- Millor maquillache y peluquería ta Satur Merino y Alma Casal.
- 2010: Festival Internacional de Cine de Sant Sabastián[8]
Procheccions
editarEn 2010 l'engueroron con 75 copias. L'asistencia de publico en as salas de prochección mientres a primer semana superó a cifra d'os 28.000 espectadors.[9] En soque un mes en cartelera recullió 700.000 euros, seguntes numeros de l'Institut Català d'Indústries Culturals (ICIC). Con enchaquia d'as nominacions a os Premios Goya, a cinta se tornó a exhibir en chinero de 2011 en 39 salas de toda Espanya.[10]
En Francia s'engueró con 40 copias en versión orichinal subtitolada, con buenas criticas d'a prensa escrita.[11] Tamién se prochectó en China, Chapón, Alemanya y Estaus Unius.[12]
Referencias
editar- ↑ 1,0 1,1 (en) Enguero de Pa negre en Internet Movie Database.
- ↑ "Pa negre" desembarca a Los Angeles amb elogis, però amb un llarg camí fins als Oscars en www.324.cat, 14 d'octubre de 2011.
- ↑ (ca) "Pa negre", primera pel·lícula en català que opta a l'Oscar.
- ↑ (ca) "Pa negre", seleccionada per anar als Oscar.
- ↑ (ca) Agustí Villaronga: «Sabia que se'ns reconeixeria, però no tant...», en El Periódico de Catalunya.
- ↑ (ca) Agustí Villaronga roda "Pa negre", adaptació de la novel·la d'Emili Teixidor.
- ↑ (ca) "Pa negre" també arrasa als Goya.
- ↑ (es) "Pa negre" en Zinemaldia.
- ↑ (ca) "Pa Negre" desborda les previsions de recaptació a la primera setmana.
- ↑ (ca) "Pa negre" torna a 39 sales de tot l'Estat per l'èxit de nominacions als Goya.
- ↑ (ca) "Pa negre" s'ha estrenat a França amb 40 còpies.
- ↑ (ca) "Pa negre" als Oscar.
Se veiga tamién
editarVinclos externos
editar- (ca) (es) (en) Web oficial.
- (en) Pa negre en Internet Movie Database.
- (es) Pa negre en Filmaffini.
- (es) Pa negre en DeCine21.
- (es) Pa negre en LaHiguera.
- (es) Pa negre en Fotogramas.
Premios Goya | ||
---|---|---|
Predecesora: Celda 211 |
Premio Goya a la Millor Cinta 2010: 25ena edición |
Succesora: No habrá paz para los malvados |