Forca
A forca[1][2] (d'o latín < FURCA[3]) ye una ferramienta agricola consistent en un tozuel de fierro, acero u qualsiquier altro metal entrascato en o cabo d'un astil de fusta, en o qual se troba tres, quatre u talment dica cinco pugas bien punchudas, largas y estreitas, que permiten punchar hierba, palla, alfalz u qualsiquier altro producto vechetal de qualidatz parellanas.
Entre la trilla, as forcas s'emplegaban ta aventar a pallata. Esto ye, ta alzar a garba de tierra d'a era y deixar-la tornar a cayer suelta, permitindo asinas que en correr l'aire (ya se miraba que estás en ixe momento) se replegás a palla leixos d'o grano, o qual cayeba en o mesmo puesto per a suya densidat muto més gran.
A forma més tipica ta las forcas antigas ye entierament de fusta, sin garra tozuel d'as actuals. As pugas d'ixas ferramientas yeran a sobén formas naturals d'a rama a partir d'a quala s'heba feto l'instrumento.
ReferenciasEditar
- ↑ (an) Silbia Garcés Lardiés,Francho Rodés Orquín:Un borguil de parolas.Bocabulario dialeutal escolar, Gubierno d'Aragón, 2006, ISBN 84-689-7358-0, p.30
- ↑ (es) Fernando Romanos Hernando: Aragonés ribagorzano d’Estadilla dende a obra de Cleto Torrodellas y Pablo Recio, p.24
- ↑ (es) Ana Leiva Vicén:Léxico aragonés de Antillón (Huesca). Análisis lingüístico (I). Alazet: Revista de Filología Nº 15, 2003, pp. 65-151, ISSN 0214-7602