Martorell45
Si quiers puetz consultar as primeras indicacions ta editar y modificar articlos d'a Wikipedia en aragonés.
Puetz consultar tamién a recopilación de Preguntas Freqüents que hemos feita, a sintaxi d'a Wikipedia y fer as tuyas primeras prebatinas en a Plana de Prebatinas. Como Biquipedia ye encara un prochecto en creiximiento, as nuestras pachinas d'aduya talment no seigan encara completas, y per ixo te recomendamos que si dimpués de leyer-las encara tiens garra dandalo consultes as pachinas d'aduya d'a Wikipedia en espanyol, en anglés, etc. que trobarás prou más completas.
Ta completar a presentación, te consellamos de fer una gollada per as recomendacions a seguir: (os regles de neutralidat, l'admesibilidat d'os articlos, o Copyright...) y tamién per os Portals, a on que de seguro i trobarás bell tema que t'interese.
Ta sinyar os tuyos mensaches (nomás en as pachinas de descusión) puetz picar ~~~ ; con una quatrena tilde, amés d'a tuya sinyada se i anyadirán a calendata y a hora (~~~~). Para cuenta que no s'han de sinyar os articlos enciclopedicos!. Ye posible de mirar a lista d'os suyos autors en o historial.
Si quiers, tamién puetz editar a decir-nos tuya pachina presonal a on puetz charrar de qui yes y quals son os tuyos temas d'interés. Si yes arribau dende bell altra Wikipedia, no t'oblides de meter-ie tamién os vinclos enta as tuyas altras pachinas presonals.
Ta fer más fácil a comunicación interlingüistica entre os usuarios, puetz indicar quals son as luengas que conoixes -y dica qué nivel- encluyendo en a tuya pachina personal qualsiquiera d'as plantillas que trobarás en Wikipedia:Babel.
Y sobre as custions a tratar, consulta a os usuarios mira-te "cómo planteyar un tema". No t'oblides tampoco que existe una lista d'articlos importants que encara s'han de fer u amillorar, a on trobarás un buen cabo ta estirar-ne si encara no sabeses per a on prencipiar. Ta dentrar en a vida d'a comunidat puetz fer una gollada a las noticias u fer una pasada en A Tabierna.
Ya que te seigan buens os tiempos entre nusaltros!
Sinyal real d'Aragón
editarQuiesto usuario, as quatre barras d'Aragón son sin garra dandalo ixo, d'Aragón, dende os suyos oríchens dica a desaparición legal d'o Reino y d'a Corona mientres a Guerra de Succesión que perdimos. Tenemos temas mas important sindembargo ta luitar contra os enemigos comuns, millor no fer-lis o chuego, no creyes?.... Salut!!!! --Manuel Trujillo Berges 18:46 2 ago 2011 (UTC)
- Benvolgut company, a l'enllaç que em dones no es diu absolutament res de tot això que dius. Les quatre barres, quan les vegis descrites a Heràldica, les trobaràs sempre citades com "les quatre barres d'Aragó", i inclús en la Crònica es diu així. Cito del'article ca:Roger de Llúria: Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia. De la resta, ja veus que compartim moltes coses.... --Manuel Trujillo Berges 21:56 2 ago 2011 (UTC)
- Normal que domini el català, éssent nascut i resident a Barcelona, hahahahaha.... El problema és que Remón Berenguer IV de Barcelona va esdevenir no rei, sinò princeps d'Aragó, en virtut d'un tipus específic de contracte del dret aragonès, dit "casamiento en casa" (hi havia institucions similars a Catalunya, que es troben en profillaments d'occitans que adopten el cognom familiar català en casar amb una pubilla). Segons això, queda inclòs dintre de la família del seu sogre, motiu pel qual adopta les quatre barres, que ja eren conegudes d'abans a la heràldica aragonesa arribats a través dels avantpassats occitans de la família reial d'Aragó. Però el problema és que un cert corrent historiogràfic català del XIX va inventar llegendes com les de Guifré el Pilós per apropiar-se del símbol (que és comú a les banderes d'Aragó i de Catalunya) i que això impregna una certa visió que deprès continuen alguns altres. Però el cert és que aquest símbol de les 4 barres és d'origen occità i arriba a la península a través d'Aragó. Una altra cosa, per si et vols atansar: Wikipedia:Trobadas/VI_Trobada_oficial_de_Biquipedia. --Manuel Trujillo Berges 09:47 3 ago 2011 (UTC)