Canceller d'a Corona d'Aragón
|
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
O Canceller d'a Corona d'Aragón yera la figura prencipal d'a Cancelleria Reyal, l'organismo administrativo de normalización lingüistica d'os documentos d'a Corona d'Aragón. Estió fundada per Chaime I d'Aragón en l'anyo 1264, ocupando-se d'a redacción de tot tipo de documentos administrativos: certificaus, letras reyals u licencias, entre atras.[1] Os textos se redactaban en catalán, aragonés y latín, los tres idiomas oficials d'a Corona.
Lista de Cancellers editar
- 1218 Berenguer II de Palou,[2] bispe de Barcelona (1212-1241).
- 1255 Andreu d'Albalat,[3] bispe de Valencia (1248-1276).
- ? Arnau de Torres.
- ? Ponç de Vilaró.
- 1294-1295 Johan de Proixida[4]
- 1295-? Ramon Despont, bispe de Valencia (1288-1312).
- 1313/14-1318 Chuan d'Aragón y Anchú, arcebispe de Toledo (1319-1327).
- ~ 1320-1325 Ramon Gastó, bispe de Valencia (1312-1348).
- 1325-1334 Gastón de Montcada, bispe de Uesca (1324-1328).
- ~ 1336-1338 Pero López de Luna, arcebispe de Zaragoza (1314-1345).
- 1338-1339 Pero I.
- 1339-1345 Pero López de Luna, arcebispe de Zaragoza (1314-1345).
- 1344-? Hugo de Fenollet, bispe d'Elna (1342-1346) y de Vic (1346-1348).
- 1347-? Johan Ferrández d'Heredia, arcebispe de Tarragona y castellán d'Amposta.
- 1348-1353 Hugo de Fenollet, bispe de Valencia (1348-1356).
- 1353-1374 Pero Glascario, bispe de Uesca (1351-1357) y arcebispe de Tarragona (1357-1380).
- 1375-d 77 Lope Ferrández de Luna, arcebispe de Zaragoza (1351-1382).
- 1382-1383 Ferrando Pérez Muñoz, bispe de Uesca (1372-1383).
- 1383-? Ramon d'Escales, bispe d'Elna (1377-1380), de Leida (1380-1386) y de Barcelona (1386-1398).
- ~ 1387-1399 García Ferrández d'Heredia, arcebispe de Zaragoza (1383-1411).
- ?-1407 Ényec de Vallterra, arcebispe de Tarragona (1387-1407).
- 1407-1409 Francesc de Blanes i de Palau, bispe de Chirona (1408-1409) y de Barcelona (1409).
- 1413-1418 Pere de Sagarriga i de Pau, arcebispe de Tarragona (1407-1418).
- 1419-1422 Alonso de Argüello, bispe de Sigüenza (1416-1420) y arcebispe de Zaragoza (1420-1429).
- ~ 1422-1439 Dalmau de Mur y Cervellón, arcebispe de Tarragona (1419-1424) y de Zaragoza (1431-1456).
- ~ 1450 Chorche Bardaixí, bispe de Tarazona (1443-1464).
- ~ 1452-1453 Arnau Roger de Pallars i de Foix, bispe d'Urchel (1443-1461).
- ~ 1454-1465 Pero Ximenez d'Urreya, arcebispe de Tarragona (1446-1489).
- 1465-1466 Johan d'Aragón (1460-1475).
- 1466-1480 Pero Ximenez d'Urreya, arcebispe de Tarragona (1446-1489).
- 1480-1484 Joan Margarit i Pau, bispe de Chirona (1462-1484).
- 1484-1510 Pero de Cardona, bispe d'Urchel (1472-1510).
- ~ 1510 Gonzalo Ferrández d'Heredia, arcebispe de Tarragona (1490-1511).
Se veiga tamién editar
Referencias editar
- ↑ (es) Canciller De Aragón en a Gran Enciclopedia Aragonesa
- ↑ (ca) Soldevila, Ferran. Les quatre grans croniques: Llibre dels feits del rei En Jaume. p.136: Institut d'Estudis Catalans, 2009. ISBN 9788472839014.
- ↑ (ca) Miret i Sans, Joaquim Itinerari de Jaume I "el Conqueridor", Institut d'Estudis Catalans, Ed. Facsímil, Barcelona, 2007, p.243, ISBN 84-7283-751-3
- ↑ (it) de Renzi, Salvatore Il secolo decimoterzo e Giovanni da Procida , p.395, 1860