Baronía d'Exerica

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

La baronía d'Exerica estió una churisdicción nobiliaria creyata por lo rei Chaime I d'Aragón pa lo suyo fillo ilechitimo Chaime d'Exerica en un territorio que antes yera asignau a lo concello de Teruel como muga de la suya aria d'influencia y que heba estau repoblau por este concello con aragoneses. La baronía yera centrata arredol de la villa d'Exerica.

Lo 9 d'abril de 1255 Chaime donó lo castiello y villa d'Exerica a la noble Teresa Chil de Vidaurre y a lo fillo de los dos, lo futuro infant Chaime d'Exerica, indicando que son situatos en lo Reino de Valencia. Por lo que pareix Chaime I tenió un intrés especial en deseparar Exerica de lo concello de Teruel. Lo texto de deseparación ye de 1261[1]:

in presentia Iuditis, iustitie, iuratorum et totius concilii Turolii...divisimus et assignamus, pro terminis castri et ville de Exerica terminos subtos scriptos, videlicet ex parte podii seu castellario quod dicitur Toro, sicut aque decurrunt de monte Algarau versus villare Ballistarii, et de dicto villari usque ad cabeçum rasum, et ab ipso cabeço, sicut dividit El Cerro et exiit ad ramblam que vadit ad Morellam, ita quod totum Pallatare remanet intra terminum de Exerica, et de dicta rambla prout vadit ipsa rambla et exit ad Fonteçella, que est introitu Pallataris, et ab ipsa Fonteçella, sicut vadit recta linea usque ad atalaym fontis del Cepo, et ab ipsa atalaya sicut vadit el cerro usque ad vertentes de Alcotas, et de ipsis vertentibus de Alcota sicut vadit recta linea usque ad summum vertentium de Bexi, et usque ad atalayam de Bexix...

La baronía retornó a lo patrimonio reyal en l'anyo 1369 en ixas envueltas de Pero lo Cerimonioso con la muerte sin d'hereus de Chuan Alifonso d'Exerica. Manimenos temporalment la sinyoría d'Exerica fue donada por los reis d'Aragón (y Valencia) a nobles y infants pa tornar dimpués a la corona, por eixemplo en 1372 lo rei creyó lo condau d'Exerica pa lo Infant Don Martín.

Se veiga tamién editar

Referencias editar

  1. Enric Guinot: Els límits del regne, el procés de formació territorial del País Valencià Medieval (1238-1500). Edicions Alfons El Magnànim. 1995.

Bibliografía editar

  • (ca) Enric Guinot: Els límits del regne, el procés de formació territorial del País Valencià Medieval (1238-1500). Edicions Alfons El Magnànim. 1995.