Banská Bystrica

Banská Bystrica (en hongaro Besztercebánya, en alemán Neusohl, en latín Neosolium) ye una ciudat d'Eslovaquia situada a cantos d'o río Hron. Seguntes o numero d'habitants ye a cinquena en Eslovaquia.

Banská Bystrica
Localidat d'Eslovaquia
Bandera Escudo d'armas
Banska Bystrica SNP Square.jpg
Estato
 • Rechión
 • Rechión historica
 • Districto
Flag of Slovakia.svg Eslovaquia
Banská Bystrica
Zólyom
Banská Bystrica
Superficie 103,38 km²
Población
 • Total

78.635 hab. (2016)
Altaria 362 m.
Ríos Hron
Coordenatas
48°44′07″N 19°08′43″E
Banská Bystrica en Eslovaquia
Banská Bystrica
Banská Bystrica
Situación de Banská Bystrica en Eslovaquia
www.banskabystrica.sk

A ciudat ye capital d'a rechión de Banská Bystrica (Banskobystrický kraj) y ye a ciudat prencipal d'o districto homonimo.

Historicament ha estau un important centro menero dende a Edat Meya y se i troban a-saber-los molimentos de gran riqueza historica y artistica.

HistoriaEditar

A primera mención d'a ciudad data de 1255, quan o rei d'ixas envueltas, Bela IV d'Hongría, aceptó a ciudat y le'n atorgó o poder d'estableixer as leis propias d'una ciudat y una industria menera simpla. Mas que mas bi heba arambre, fierro y archent. En os siguients anyos os alemans formarían una gran parti d'os habitants que fuoron atrayius por a riqueza menera.

En l'anyo 1494, as adineradas familias Fugger y Thurzo establioron a companyía Ungarischer Handel (Comercio Hongaro en alemán). Ista interpresa creixió, dica o sieglo XVI en que estió una d'as mayors y d'as mas enantadas de menería.

Dimpués, quan os eixercitos d'o Imperio otomán prencipioron a pasar por Hongría (en l'anyo 1519), s'ordenó fortalecer a ciudat.

A ciudat, como un centro protestant, estió un foco de conflicto entre os hongaros, os turcos y tamién con o Papa. En 1620 se coronó aquí o prencipe hongaro, Gabriel Bethlen. Dimpués, a ciudad continó estando important como a tercera mayor en Eslovaquia seguntes o numero de gremios.

A conexión ferroviaria con a ciudat de Zvolen se construyió en l'anyo 1873.

Mientres a Segunda Guerra Mundial, Banská Bystrica tenió un papel important en a oposición a o nazismo, en encetar-se astí o Devantamiento Nacional Eslovaco (Slovenské Národné Povstanie) de 1944.

Dende 1950 ha estau una important ciudat universitaria. En 1992 s'establió a que ye a universidat mas gran d'a ciudat, a Universidat Matej Bel.

Vinclos externosEditar