Val de Segón
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Val de Segón Vall de Segó | |
---|---|
Administración | |
Estau | |
País | País Valenciano |
Comarca | Campo de Murviedro |
' | |
' | |
Cabecera | |
Capital | |
Localidaz | {{{localidatz}}} |
Chentilicio | |
Cheolochía | |
Acceso | |
Ríos | |
Largaria | |
Orientación | Norueste-Sudeste |
Cheolochía | |
Tipo | |
Macizo | Sistema Iberico |
Mapa | |
A Val de Segón ye una comarca historica d'o País Valenciano huei adhibita a la comarca oficial d'o Campo de Murviedro, de fueras d'Almenara.
Lugars d'a Val de Segón yeran Benavites, Benifairó de les Valls, Canet d'en Berenguer, Faura, Morvedre, Quart de les Valls, y Quartell. Amaneix en o mapa de comarcas d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicato en 1934.
Esta val entre as montanyas d'Almenara a lo norte y o Pic dels Corbs a lo sud no tien que 21 km². As fértils tierras d'a val son zarratas enta ponient por a parte sud d'a sierra d'Espadán, que forma un arco ubierto a la mar mediterrania. En a val se troba a caudalosa fuent de Quart, que riega tota a val.
Toponimia
editarBel autor ha quiesto relacionar Segón con una evolución d'o latín SAGUNTUM plegata a traviés d'o mozarabe u de l'arabe. Segó sería una catalanización por analochía a germà i camí, que en mozarabe y aragonés tienen -n-. Encara Ramón Muntaner escribiba Segon.