Universidat

(Reendrezau dende Unibersidat)
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

A Universidat (d'o latín universitas, -atis) ye un establimiento u conchunto d'unidaz educacionals adedicatas a l'amostranza superior y a investigación. A universidat atorga graus academicos y títols profesionals.

All Souls College en a Universidat d'Oxford

Historia

editar

Se creyan en l'Edat Meya europea. A primera institución d'ista mena ye a Universidat de Bolonya, que fará posteriorment de modelo ta centros educativos pareixitos. Por anyadienza s'emplega ta nombrar. en atras culturas, a centros d'amostranza y reflexión superiors, anque a suya creyación pueda estar muito anterior a la Edat Meya.

Inicialment evolucionoron dende o modelo d'as corporacions artesanals y como cuasi tot en a Edat Meya, yeran muy ligada a la Ilesia. Inicialment, s'impartiban as ditas siete artes liberals (o trívium y lo quadrívium):

d'o cual proceden os estallos actuals entre disciplinas literarias y cientificas.

Organización

editar

Internament, una universidat gosa trestallar-se cheograficament en cuantos campus, cadaguno en un puesto diferent. Aintro de cada campus bi ha cuantas facultatz y escuelas universitarias (mayoritariament adedicatas a la docencia), y tamién laboratorios, departamentos y institutos d'investigación, que pueden compartir una serie d'infraestructuras (biblioteca, salas d'estudio, chimnasio...). En cada facultat u escuela s'imparten una u cuantas carreras universitarias.

O maximo representant d'una universidat ye o rector, que riche a universidat con l'aduya de l'equipe de vice-rectors y atros organos: chunta de gubierno, consello social, ecetra.

Se veiga tamién

editar

Vinclos externos

editar