Guerra Civil d'os Estaus Unius

(Reendrezau dende Guerra Civil Estausunidense)
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Articlo d'os 1000
Guerra Civil d'os Estaus Unius
[[]]

Información cheneral
Calendata: 12 d'abril de 18619 d'abril de 1865
Puesto: Estaus Unius
Resultau: Victoria d'a Unión
En conflicto
Estaus Unius d'America Estaus Confederaus d'America
Comandants
Abraham Lincoln

Ulysses S. Grant
William T. Sherman
David Farragut
George B. McClellan
George Meade
John Pope
entre d'atros

Jefferson Davis

Robert E. Lee
P.G.T. Beauregard
Stonewall Jackson
Nathan B. Forrest
Joseph E. Johnston

Soldaus
2.200.000 soldatos 1.064.000 soldatos
Baixas
110.000 muertes en combate,
360.000 muertes en total,
275.200 feritos
93.000 muertes en combate,
258.000 muertes en total,
137.000 feritos

A Guerra civil d'os Estaus Unius, Guerra civil americana, Guerra civil estausunidense u Guerra de Secesión (en idioma anglés American Civil War y localment en Estaus Unius The Civil War) estió un conflicto belico en forma d'una guerra civil que acayeció entre 1861 y 1865 entre 23 estaus d'o norte d'os Estaus Unius y os Estaus Confederaus d'America, una coalición d'11 estaus d'o sud que en declararoron a independencia y o dreito a la secesión d'a Unión.

L'acto inicial d'a guerra estió l'ataque confederau contra Fort Sumter, una fortificación militar de l'Exercito estausunidense en a costa de Carolina d'o Sud, o 12 d'abril de 1861, en a dita batalla de Fort Sumter. Mientres a guerra l'exercito d'a Unión, que yera mas numeroso, fació batallas de desgaste contra l'exercito d'a Confederación, que finalment provocó a suya derrota en a batalla d'Appomattox en a que o cheneral Lee se rindió a o cheneral Grant. Dende iste momento as atras tropas d'a Confederación fuoron rindiendo-se, o termín oficial d'a guerra ye o 9 d'abril de 1865, pero dica o 22 de mayo bi habió combates menors. En ista guerra morioron mas nortamericanos que en dengún atro conflicto armau; mas de 560.000 en total.

Filmografía

editar
 
A Batalla de Gettysburg.

A Guerra Civil d'os Estaus Unius ye un tema recurrent en o cine, entre d'as muitas cintas d'ista tematica cal destacar:

Bibliografía

editar
  • Blair, Jayne E., The Essential Civil War: A Handbook to the Battles, Armies, Navies And Commanders (2006).
  • Carter, Alice E. and Richard Jensen. The Civil War on the Web: A Guide to the Very Best Sites- 2nd ed. (2003).
  • Current, Richard N., Encyclopedia of the Confederacy (1993) (4 Volume set; also 1 vol abridged version) (ISBN 978-0-13-275991-5).
  • Faust, Patricia L., Historical Times Illustrated Encyclopedia of the Civil War (1986) (ISBN 978-0-06-181261-3).
  • Resch, John P. et al., Americans at War: Society, Culture and the Homefront vol 2: 1816–1900 (2005).
  • Savage, Kirk, Standing Soldiers, Kneeling Slaves: Race, War, and Monument in Nineteenth-Century America. Princeton, N.J.: Princeton University Press, 1997.
  • Tulloch, Hugh. The Debate on the American Civil War Era (1999).
  • Wagner, Margaret E. Gary W. Gallagher, and Paul Finkelman. The Library of Congress Civil War Desk Reference (2002).
  • Woodworth, Steven E., American Civil War: A Handbook of Literature and Research (1996) (ISBN 978-0-313-29019-0), online edition.

Se veiga tamién

editar

Vinclos externos

editar