Gralhen
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Gralhen (en francés Grailhen) ye una comuna occitana en o departamento francés d'Altos Pireneus, districto de Banyeras de Bigorra, cantón de Nestés, Aura y Loron y rechión d'Occitania. A comuna yera parte de l'antiga provincia de Bigorra.
Gralhen Grailhen | ||
Comuna de Francia | ||
| ||
Estau • País • Rechión • Departam. • Districto • Cantón |
Francia Occitania Occitania Altos Pireneus Banyeras de Bigorra Nestés, Aura y Loron | |
Mancomunidat | Mancomunidat de la Haute Vallée d'Aure | |
Superficie | 6,06 km² | |
Población • Total • Densidat |
23 hab. (2013) 1,98 hab/km² | |
Altaria • Meyana • Maxima • Minima |
1.110 m 1.728 m 1.000 m | |
Codigo postal | 65170 | |
Codigo INSEE | 65208 | |
Coordenadas | ||
A suya población ye de 12 habitants (1999) en una superficie de 6,06 km², con una densidat de población de 1,98 hab/km².
Demografía
editar
| ||||||||||||||||||
Ta os censos dende 1962 dica 1999, a población legal corresponde a la población sin duplicidaz seguntes define l'INSEE. |
Referencias
editar
Comunas d'o cantón de Nestés, Aura y Loron | |
---|---|
Adervièla e Pocieures | Àdet | Ancida | Aranyonet | Ardengòst | Àrreu | Arris | Aspin | Aulon | Avanha | Avesac, Prat e era Hita | Barrancoèu | Badús | Basús de Nestés | Biec | Bordèras de Loron | Borisp | Cadiac | Cadelha e Trashèrra | Camparan | Capvèrn | Cadau de Devath | Cadau, Eth Hereishet, Anèra e Camors | Ens | Era Bastida | Era Bòrda | Era Varelha | Escalar | Esparròs | Estarvièla | Estença | Eth Hreishet | Gasava | Genos | Gèrm | Guaus | Gralhen | Gredian | Gusha | Gushen | Hèishas | Ilhet | Isaus | Gèdeu | La Barta | Lançon | Lortèth | Lodenvièla | Lodervièla | Masoau | Mont | Montossèr | Palhac | Salhan | Sent Arroman | Sant Lari | Sarrancolin | Tramasauguas | Veireda, Jumet e Camors | Vièla d'Aura | Vièla de Loron |