Diferencia entre revisiones de «Frecuentativo»

Contenido eliminado Contenido añadido
Pachina creyada con 'Lo '''frequentativo''' ye un aspecto lexical u ''aktionsart'' de los verbos. Ye un fenomeno de derivación a partir d'un verbo simple en que lo nuevo verbo prend...'
 
Sin resumen de edición
Linia 10:
A vegadas se troba un doble freqüentativo, que prende la mes gran part de las vegadas un sentiu peyorativo:
{{cita|verbo simple : ''agere'' (« fer »)<br/>frequentativo : ''actare'' (« fer (en cheneral), actuar (por constumbre) »)<br/>freq. 2 : ''actitare'' (« alticamar-se »)<ref name="N">La formación morfolochica de los frequentativos latins se traduce por: un cambio de la radiz mes u menos fuerte; un infixo -t-; una desinencia en ''-are'' (poco importa la clase de conchugación de lo verbo de base).</ref>}}
 
Los verbos freqüentativos formaus sobre [[participio en latín|participio]]s estioron importants en latín vulgar, y en bell caso substituyoron de tot u en part a los verbos orichinals:<ref name=RAFAELLAPESA>{{es}} [[Rafael Lapesa]]. ''Historia de la lengua española''. [[Editorial Gredos]]. [[1981]], p 82.</ref>
*''AUDERE'' > ''*AUSARE'' > gosar.
*''ADJUVARE'' > ''*ADJUTATE'' > aduyar.
*''FIGERE'' > ''*FIGICARE'' > ficar.
*''UTI'' > ''*USARE'' > usar.
*''ACUERE'' > ''*ACUTIARE''.
 
== Frecuentativo en aragonés ==
{{articlo principal|Verbos freqüentativos en aragonés}}
Muitos de los [[verbos freqüentativos en aragonés]] presentan la terminación en ''[[Verbos remataus en -iar (freqüentativos)|-iar]]'' u en ''-eyar''. En aragonés tamién bi ha verbos freqüentativos [[verbos remataus en -car u -gar|remataus en -car u -gar]] y en ''[[verbos remataus en -tar|-tar]]'' y ''[[verbos remataus en -lar|-lar]]''.<ref name=ALWIN>{{es}} [[Alwin Kuhn|KUHN, Alwin]], ''El Dialecto Altoaragonés'' (traducción de l'orichinal de 1935); [[Xordica Editorial]]. Zaragoza, [[2008]], pp 238-242.<small>ISBN 978-84-96457-41-6</small></ref><ref name=SAURABEN>{{es}} [[José Antonio Saura Rami]]: ''Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas'', Zaragoza, [[Gara d'Edizions]]-[[Institución Fernando el Católico]] (2003). p 328 pp 331-332.</ref>
 
== Freqüentativo en francés ==
{{articlo principal|SufixosVerbos verbalsfreqüentativos en francés}}
La derivación de los freqüentativos s'observa tamién en francés, encara que ye menos corrient, y s'acompanya a sobén d'un sentiu diminutivo:
{{cita|''taper → tapoter<br/>tâter → tâtonner<br/>tirer → tirailler''}}
Línea 18 ⟶ 29:
== Referencias ==
{{listaref}}
 
== Bibliografía ==
*{{es}} [[Rafael Lapesa]]: ''[[Historia de la lengua española]]''. Editorial Gredos, 2001.
*{{es}} [[José Antonio Saura Rami]]: ''[[Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas]]'', Zaragoza, Gara d'Edizions-Institución Fernando el Católico (2003).
*{{es}} [[Alwin Kuhn|KUHN, Alwin]], ''[[Der hocharagonesische Dialekt|El Dialecto Altoaragonés]]'' (traducción de l'orichinal de 1935); Xordica Editorial. Zaragoza, [[2008]], pp 238-242.<small>ISBN 978-84-96457-41-6</small>
 
== Se veiga tamién ==
* [[Aspecto iterativo]].
* [[Sufixos verbals en francés]].
 
[[Categoría:VerbosMorfolochía verbal]]