Batalla de Trafalgar

Batalla de Trafalgar
[[]]
Trafalgar Crepin mg 0578.jpg
Scena d'a batalla de Trafalgar, en un quadro de Louis-Philippe Crépin.
Información cheneral
Calendata: Dende o 21 d'octubre de 1805
Puesto: Cabo Trafalgar (Ocián Atlantico, en as costas d'Andalucía)
Resultau: victoria decisiva d'o Reino Uniu
En conflicto
Flag of the United Kingdom (3-5).svg Reino Uniu Flag of France.svg Primer Imperio Francés
Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Espanya
Comandants
Flag of the United Kingdom (3-5).svg Horatio Nelson (†)
Flag of the United Kingdom (3-5).svg Cuthbert Collingwood
Flag of France.svg Pierre Charles Silvestre de Villeneuve
Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Federico Gravina
Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Antonio de Escaño
Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Francisco Javier de Uriarte y Borja
Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Cayetano Valdés
Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Dionisio Alcalá Galiano (†)
Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Cosme de Churruca (†)
Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Ignacio María de Álava
Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Francisco Alcedo y Bustamante
Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Baltasar Hidalgo de Cisneros (†)
Soldaus
Flag of the United Kingdom (3-5).svg Reino Uniu:
27 vaixiellos de linia
4 fragatas
18.000 hombres
Flag of France.svg Primer Imperio Francés:
18 vaixiellos de linia
Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Espanya:
15 vaixiellos de linia
27.000 hombres
Baixas
449 muertos
1.241 feritos
3.240 muertos
2.538 feritos
7.000 presoners
22 vaixiellos perditos u capturatos

A batalla de Trafagalgar estió una batalla naval escaicita o 21 d'octubre de 1805 en Cabo Trafalgar (Ocián Atlantico, en as costas d'Andalucía), mientres as Guerras napolionicas, en a quala luitoron as armatas d'una man d'o Reino Uniu (mandata por Horatio Nelson) y d'atra man d'o Primer Imperio Francés (mandata por Pierre Charles Silvestre de Villeneuve, que mandaba también o conchunto) y d'Espanya (mandata por Federico Gravina). A batalla remató con una victoria decisiva de l'Armata britanica, que disipó o periglo d'una invasión francesa d'a isla de Gran Bretanya trescuzando a Canal d'A Manga, en continar a superioridat naval britanica (que en realidat continó mientres tot o sieglo XIX). En a batalla morioron 449 britanicos (encluyendo-ie a o suyo chefe, l'almirant Horatio Nelson) y mas de 3.000 franco-espanyols, encluyendo-ie destacatos marins espanyols como Dionisio Alcalá Galiano, Cosme de Churruca u Francisco Alcedo y Bustamante. L'almirant francés, Pierre Charles Silvestre de Villeneuve, esdevenió presoner d'os britanicos, recuperando a suya libertat en 1806, ta suicidar-se antis de tornar a París.

Vinclos externosEditar