Batalla de Trafalgar
Batalla de Trafalgar | |
---|---|
[[]] | |
![]() Scena d'a batalla de Trafalgar, en un quadro de Louis-Philippe Crépin. | |
Información cheneral | |
Calendata: Dende o 21 d'octubre de 1805 | |
Puesto: Cabo Trafalgar (Ocián Atlantico, en as costas d'Andalucía) | |
Resultau: victoria decisiva d'o Reino Uniu | |
En conflicto | |
![]() |
![]() ![]() |
Comandants | |
![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Soldaus | |
![]() 27 vaixiellos de linia 4 fragatas 18.000 hombres |
![]() 18 vaixiellos de linia ![]() 15 vaixiellos de linia 27.000 hombres |
Baixas | |
449 muertos 1.241 feritos |
3.240 muertos 2.538 feritos 7.000 presoners 22 vaixiellos perditos u capturatos |
A batalla de Trafagalgar estió una batalla naval escaicita o 21 d'octubre de 1805 en Cabo Trafalgar (Ocián Atlantico, en as costas d'Andalucía), mientres as Guerras napolionicas, en a quala luitoron as armatas d'una man d'o Reino Uniu (mandata por Horatio Nelson) y d'atra man d'o Primer Imperio Francés (mandata por Pierre Charles Silvestre de Villeneuve, que mandaba también o conchunto) y d'Espanya (mandata por Federico Gravina). A batalla remató con una victoria decisiva de l'Armata britanica, que disipó o periglo d'una invasión francesa d'a isla de Gran Bretanya trescuzando a Canal d'A Manga, en continar a superioridat naval britanica (que en realidat continó mientres tot o sieglo XIX). En a batalla morioron 449 britanicos (encluyendo-ie a o suyo chefe, l'almirant Horatio Nelson) y mas de 3.000 franco-espanyols, encluyendo-ie destacatos marins espanyols como Dionisio Alcalá Galiano, Cosme de Churruca u Francisco Alcedo y Bustamante. L'almirant francés, Pierre Charles Silvestre de Villeneuve, esdevenió presoner d'os britanicos, recuperando a suya libertat en 1806, ta suicidar-se antis de tornar a París.
Vinclos externosEditar
- Se veigan as imáchens de Commons sobre a batalla de Trafalgar.