Abd al-Malik ben Hudhayl

Abd al-Malik ben Hudhayl
Rei d'a Taifa d'Albarrazín

1044/1045 - 1103
Predecesor Hudhayl ben Khalaf ben Razín
Succesor Yahya ben Abd al-Malik

Atros títols
Husam ad-Dawla y Yabr ad-Dawla
Muerte 18 de mayo de 1103
Dinastía Razín
Pai Hudhayl ben Khalaf ben Razín

Abd al-Malik ben Hudhayl (? - 18 de mayo de 1103), miembro d'a familia Banu Razín, estió o segundo sobirán d'a Taifa d'Albarrazín, dende l'anyo 1044 u 1045 dica a suya muerte.

Fillo de Hudhayl ben Khalaf ben Razín, le succedió a la suya muerte, con o títol de Husam ad-Dawla (en arabe Sable d'a dinastía) y mas tardi Yabr ad-Dawla (en arabe Argüello d'a dinastía).

As fuents lo describen con una personalidat diferent de raso d'a de su pai, encara que as opinions d'os cronistas son contradictorias. D'una man ye tractau de fato y malvau, por beluns, y d'atra de buen poeta, cheneroso y aimant d'a lei. De qualsiquier manera o momento historico que vivió no yera guaire pareixiu a o vivíu por su pai, ya que en pocos anyos l'actitut d'os reis cristians d'o norte se tornó muito mas agresiva. A respuesta d'Abd-al-Malik estió la de l'adulación temerosa en bells intes y l'alianza con os suyos correlichionarios en atros.

En 1085 Alifonso VI de Castiella prene a Taifa de Tulaytula. Os reis de quantas taifas, entre ells Abd-al-Malik, s'aprestoron a felicitar-lo y fer-le ricos presents. Dende iste momento bosará paria a Castiella.

En 1089 o Cit trescruza o suyo reino camín de Balansiya. Acampó en o territorio d'Abd-al-Malik, en Calamocha. Ta privar-se d'os suyos ataques, Abd-al-Malik habió d'acceptar o pago d'asaber-los tributos.

En noviembre de 1092, Abu Issa Lubbun ibn Lubbun, visir de Yahya al-Qadir, se reveló en Murviedro en desalcuerdo con a suya politica d'alcuerdos con os cristians y cedió a suya ciudat a Abd-al-Malik a cambeo d'una pensió y o dreito de vivir en Albarrazín.[1] Abd-al-Malik, ta no molestar a o Cid le prestó vasallache ascape. O Cid podió avituallar as suyas tropas en os lugars y castiellos d'Albarrazín mientres respectaba os dominios d'Abd-al-Malik.

Dimpués, manimenos, Abd-al-Malik se negó a bosar o tributo alcordau a o Cid, y en una calendata anterior a agost de 1093 demandó a Pero I d'Aragón aduya ta prener Balansiya, a cambeo d'una gran cantidat de diners y bella plaza. Pero le'n dició a o Cit y iste prencipió una operación de castigo contra la taifa que duró bells meses, en la que o Cit resultó feriu en o cuello. Abd-al-Malik habió de tornar a pagar vasallache y ye posible que mesmo aduyase a o Cit en a presa de Balansiya, pero dimpués, en 1094, con o Cit ya instalau en Balansiya, Abd-al-Malik s'alió con os almorabetz, y con ells marchó a soscorrer ista ciudat. Participó, mientres l'agüerro d'o mesmo anyo, en a batalla de Quart de Poblet que estió una completa victoria d'o Cid.

En chunio de 1098, o Cid ocupó Murviedro, pero morió un anyo dimpués.

Os almorabetz fuoron ocupando, una dezaga d'atra, todas as taifas. En iste contexto, muere Abd-al-Malik o 18 de mayo de 1103. Le succedió o suyo fillo Yahya ben Abd al-Malik.

ReferenciasEditar


Predecesor:
Hudhayl ben Khalaf ben Razín
Abd al-Malik ben Hudhayl
Rei taifa d'Albarrazín

1044/1045 - 1103
Succesor:
Yahya ben Abd al-Malik