Gubierno Illa
| Gubierno Illa Govern Illa Gobierno Illa | |
|---|---|
| |
| |
| Fotografía d'o Gubierno Illa en o palacio d'a Cheneralidat. | |
| Información d'o Gubierno | |
| Establito | 12 d'agosto de 2024 |
| Reemplaza a | Gubierno Aragonès (2021-2024) |
| Churisdicción |  Catalunya
|
| President | Salvador Illa Roca |
O Gubierno Illa ye lo Gubierno de Catalunya (ye decir, d'a Cheneralidat de Catalunya) dende la suya formación o 12 d'agosto de 2024, mientres a XV Lechislatura d'o Parlamento de Catalunya, succedindo a lo Gubierno Aragonès. Ye presidiu por Salvador Illa Roca, d'o Partit dels Socialistes de Catalunya, y ye un gubierno monocolor encara que con o refirme parlamentario de dos partius: Esquerra Republicana de Catalunya y Catalunya en Comú. Tamién en fan parte a livels inferiors a las consellerías miembros u simpatizants d'ixos dos partius en cargos politicos, encara que no se tracte d'un gubierno de coalición.
Asinas, encara que en sentiu estricto lo Gubierno Illa no conta que con o suporte parlamentario d'os suyo partiu (42 deputaus sobre 135) ta la suya investidura contó con o refirme d'os 20 deputaus d'Esquerra Republicana de Catalunya y d'os 6 deputaus de Catalunya en Comú, un total de 68 deputaus sobre los 135 que composan a cambra parlamentaria.
Historia
editarDimpués d'as eleccions a lo Parlamento de Catalunya de 12 de mayo de 2024, a composición d'a cambra fació imposible la continación d'o Gubierno Aragonès monocolor d'o partiu Esquerra Republicana de Catalunya, partiu que amás heba perdiu una part important d'os suyos votos respective d'as anteriors eleccions en 2021. Tamién a composicion d'o Parlamento feba imposible un gubierno formau por partius nacionalistas (Esquerra Republicana de Catalunya y Junts+Carles Puigdemont per Catalunya, amás d'un partiu d'extrema dreita clamau Aliança Catalana). Amás, o Partit dels Socialistes de Catalunya heba estau o partiu con mayor numero de deputaus y lo partiu mas votau (encara que en as provincias de Leida y Chirona y en una part important d'as comarcas de Catalunya heba ganau a candidatura de Junts.
En ixas condicions s'escaició un luengo periodo de negociacions entre las tres fuerzas politicas que teneban posibilidaz de formar un gubierno con prou refirme parlamentario, presidiu por Salvador Illa Roca, lo cabeza de lista por a circumscripción de Barcelona d'o Partit dels Socialistes de Catalunya: ixe mesmo partiu, Esquerra Republicana de Catalunya y Catalunya en Comú. Finalment, dimpués de cuasi tres meses de conversacions, finalment Illa fue investiu president d'a Cheneralidat de Catalunya o 8 d'agosto de 2024 con os votos d'os tres partius mencionaus y lo voto en contra d'os atros partius representaus en o Parlamento (35 deputaus de Junts+Carles Puigdemont per Catalunya, 15 d'o Partido Popular de Cataluña, 11 de Vox y 2 d'Aliança Catalana).[1]
Como continación d'a suya investidura parlamentaria Salvador Illa se reunió o 9 d'agosto en o palacio d'a Cheneralidat de Catalunya con o president d'a Cheneralidat en funcions, Pere Aragonès García, ta organizar o traspaso de poders.[2]
O sabado 10 d'agosto Salvador Illa prenió posesión d'o cargo de president d'a Cheneralidat de Catalunya en un acto solemne celebrau en o salón Sant Jordi (Sant Chorche) d'o palacio d'a Cheneralidat,[3] acto que contó con a presencia d'altos cargos d'a Gubierno anterior (incluyindo-ie lo suyo president y toz os consellers) y d'o Gubierno d'Espanya, incluyindo-ie la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, y atros cuatre ministros d'o Gubierno Sánchez (Félix Bolaños, Ernest Urtasun, Diana Morant y Jordi Hereu), amás d'atros cargos d'a Deputación Provincial de Barcelona (encabezaus por a suya presidenta, Lluïsa Moret) y d'o Concello de Barcelona (encabezaus por l'alcalde de Barcelona Jaume Collboni). Tamién asistioron María Chivite Navascués, presidenta de Navarra, y lo president d'o Prencipau d'Asturias, Adrián Barbón Rodríguez.
Estructura y composición
editarOs anuncios sobre la composición d'o Gubierno presidiu por Salvador Illa ya heban prencipiau mesmo antes d'a celebración d'as eleccions, en haber anunciau l'alabez candidato a la presidencia que Núria Parlon Gil, alcaldesa de Santa Coloma de Gramenet estaría la suya consellera d'Interior, en afirmando que heba probau la suya capacidat de chestión en temas de seguridat en o suyo municipio.[4]
O mesmo día d'a suya presa de posesión, Illa comunicó dos futuros altos cargos: o futuro consellero de Presidencia, Albert Dalmau Miranda,[5] dica l'inte alto funcionario d'o Concello de Barcelona, y lo futuro secretario d'o Gubierno, Javier Villamayor Caamaño, alto cargo en a Deputación Provincial de Barcelona.[6]
Ixe mesmo día 10, Illa confirmó que la futura consellera d'Interior estaría Núria Parlon Gil, amás de decidir-se por Alicia Romero Llano como consellera d'Economía y Hicienda, elección significativa en estar Alicia Romero un d'os representants socialistas que heban partecipau en os pactos con Esquerra Republicana de Catalunya.[7]
En a tarde d'o domingo 11 d'agosto se prencipioron a conoixer atros nombres d'o futuro Gubierno: Ramon Espadaler Parcerisas (qui heba estau consellero d'Interior en o segundo Gubierno Mas en 2012-2015) se confirmaba como futuro consellero de Chusticia y Calidat Democratica,[8] Sílvia Paneque Sureda yera esleyida ta consellera de Territorio, Vivienda y Transición Ecolochica,[9] Olga Pané Mena se mencionaba como consellera de Salut[10] Esther Niubó Cidoncha (concellera d'o concello de Castelldefels) se confirmaba como consellera d'Educación y Formación Profesional,[11] Mónica Martínez Bravo (que dica l'inte yera secretaria d'Inclusión en o Ministerio d'Inclusión, Seguranza Social y Migracions d'o tercer Gubierno Sánchez) de mencionaba como consellera de Dreitos Socials y Inclusión,[12] Miquel Sàmper Rodríguez (en ixe momento miembro d'a Comissió Jurídica Assessora d'a Cheneralidat y anteriorment consellero d'Interior en o Gubierno Torra en 2020-2021) apareixeba como consellero d'Empresa y Treballo,[13] Eva Menor Cantador (antiga alcaldesa de Badia del Vallès) yera citada como nueva consellera d'Igualdat y Feminismos,[14] Jaume Duch Guillot estaría lo nuevo consellero d'Unión Europea y Acción Exterior,[15] Núria Montserrat Pulido yera mencionada cono consellera d'Investigación y Universidaz,[16] Òscar Ordeig Molist apareixeba como nuevo consellero d'Agricultura, Ramadería, Pesca y Alimentación,[17] Bernardo Álvarez Merino (Berni Álvarez, antigo chugador y entrenador de baloncesto y concellero d'o Concello de Tarragona) se mencionaba como consellero d'a nueva consellería d'Esportes,[18] Sònia Hernández Almodóvar (dica l'inte directora cheneral de Patrimonio Cultural d'a Cheneralidat) yera esleyida nueva consellera de Cultura,[19] y Francesc Xavier Vila, anterior director cheneral de Politica Lingüistica d'a consellería de Cultura estaría lo consellero d'a nueva consellería de Politica Lingüistica.[20]
O lunes 12 d'agosto prenioron posesión d'os suyos cargos[21] y los suyos nombramientos se publicoron ixe mesmo día en o Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en o Decreto 133/2024, d'11 d'agosto.[22]
.jpg)
.jpg)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Referencias
editar- ↑ (es) Jaume V. Aroca: El Parlament inviste a Salvador Illa como nuevo president de la Generalitat, en La Vanguardia, 8 d'agosto de 2024.
- ↑ (ca) El president Aragonès es reuneix amb el president electe, Salvador Illa, nota de prensa d'a Cheneralidat de Catalunya d'o 9 d'agosto de 2024.
- ↑ (es) Arturo Puente: Salvador Illa toma posesión como president: “La defensa de la lengua, la cultura y la tierra no es contra nadie”, en elDiario.es.
- ↑ (es) Illa anuncia que Núria Parlon será consellera de Interior y que el major Trapero será director general de los Mossos si gobierna, en elDiario.es, 8 de mayo de 2024.
- ↑ (es) Albert Dalmau, actual gerente del Ayuntamiento de Barcelona, será conseller de Presidència, en La Vanguardia, 9 d'agosto de 2024.
- ↑ (es) Sara González: Javier Villamayor será el secretario del Govern de Salvador Illa, en El Periódico de Catalunya, 9 d'agosto de 2024.
- ↑ (es) Gabriel Trindade: Alícia Romero, la negociadora de la nueva financiación, nueva consellera d'Economia, en La Vanguardia, 10 d'agosto de 2024.
- ↑ (es) Daniel Tercero: Illa escoge a Espadaler como consejero de Justicia y Calidad Democrática, en Abc, 11 d'agosto de 2024.
- ↑ (es) Guillem Costa: Sílvia Paneque, la 'superconsellera' de Territori, Transició Ecològica i Habitatge y portavoz del Govern, en El Periódico de Catalunya, 11 d'agosto de 2024.
- ↑ (es) Paula Urrutia: Financiación, listas de espera... Así son las claves de la nueva consellera, en Redacción Médica, 11 d'agosto de 2024.
- ↑ (ca) Esther Niubó, la consellera que vol impulsar un gran pacte social per l’educació, en El diari de l'educació, 11 d'agosto de 2024.
- ↑ (es) Neus Tomàs: Illa escoge a la economista Mónica Martínez Bravo como consellera de Derechos Sociales e Inclusión, en elDiario.es, 11 d'agosto de 2024.
- ↑ (es) Cristina Rubio: Illa se rodea de fieles del PSC para el nuevo Govern y ficha en el espacio 'convergente': Paneque será la portavoz, Miquel Sàmper a Empresa y Espadaler a Justicia, en El Mundo, 11 d'agosto de 2024.
- ↑ (es) La exalcaldesa de Badia del Vallès, Eva Menor, estará al frente de Igualtat i Feminisme, en La Vanguardia, 11 d'agosto de 2024.
- ↑ (es) Xavier Vidal-Folch: Jaume Duch, el hombre de Europa, en El País, 12 d'agosto de 2024.
- ↑ (es) Núria Montserrat, una bioingeniera de perfil independiente al frente de Universidades, en Infobae, 11 d'agosto de 2024.
- ↑ (ca) Òscar Ordeig serà el conseller d'Agricultura del nou Govern, en Segre, 11 d'agosto de 2024.
- ↑ (ca) Berni Álvarez, un expert en triples al capdavant de la nova conselleria d’Esports, en ebredigital, 12 d'agosto de 2024.
- ↑ (es) Sònia Hernández Almodóvar, directora de Patrimoni Cultural, liderará la Conselleria de Cultura, en El Triangle, 11 d'agosto de 2024.
- ↑ (es) Francesc Xavier Vila pasa de ser secretario general a primer conseller de Política Lingüística, en COPE, 11 d'agosto de 2024.
- ↑ (ca) Martina Alcobendas y Joan Abel Yuste: Els consellers prenen possessió amb una estructura de govern continuista però sense vicepresidència, en Ara, 12 d'agosto de 2024.
- ↑ (ca) DECRET 133/2024, d'11 d'agost, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments en què s'organitza el Govern i l'Administració de la Generalitat de Catalunya, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 12 d'agosto de 2024.
| |
| Tarradellas (1977-1980) | Pujol I (1980-1984) | Pujol II (1984-1988) | Pujol III (1988-1992) | Pujol IV (1992-1996) | Pujol V (1996-1999) | Pujol VI (1996-2003) | Maragall (2003-2006) | Montilla (2006-2010) | Mas I (2010-2012) | Mas II (2012-2016) | Puigdemont (2016-2017) | Torra (2018-2021) | Aragonès (2021-2024) | Illa (dende 2024) | |
Datos: Q128789342
Multimedia: Catalonia Government members 2024-2028 / Q128789342
