EBRO

En occità actual coexisteixen les dues formes ''Jaume'' (avui la més extensa) i ''Jacme''. L'evolució s'explica probablement així. '''1''' El llatí ''Jàcobu(m)'' (cas acusatiu de ''Jàcobus'') va conéixer la reducció de les síl·labes més dèbils que se situen després de l'accent tònic, doncs ''Jàcobu'' > ''Jàcbuº'', ''Jacbeº''. '''2''' La seqüència ''cb'', bastant inhabitual, va evolucionar cap a ''cm'' que podia pronunciar-se més fàcilment: ''b'' i ''m'' són molt similars i ''b'' va esdevenir ''m'' (''m'' és gairebé la mateixa consonant que ''b'', però la diferència és que ''m'' és nasal: es produeix amb una ressonància de l'aire en la cavitat nasal; així una persona constipada converteix totes les ''m'' en ''b''). '''3''' La seqüència ''cm'' es va simplificar després en ''um'' [wm] o ''im'' [jm] segons les llengües. El pas de ''cm'' a ''um'' [wm] en català i en una part de l'occità s'explica perquè [k] i [w] són consonants similars, totes dues es pronuncien plaçant la llengua en la part posterior de la boca. No conec bé la raó que explica el pas de ''cm'' a ''im'' [jm] en aragonès i en castellà. '''3 bis''' Els dialectes occitans que avui han servat la forma ''Jacme'', en realitat, han fet una assimilació de les dues consonants, ''c'' ha prèspres el so de ''m'', així ''Jacme'' es pronuncia avui [ˈdʒamme]: és encara un altre fenòmen de simplificació fonètica.--[[Usuario:Aubadaurada|Aubadaurada]] 22:14 29 chi 2008 (UTC)