Diferencia entre revisiones de «Segunda conchugación en aragonés»
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
Linia 1:
A '''segunda conchugación en
En aragonés os verbos ''haber'', ''valer'', ''veyer'', ''soler'', ''deber'', ''poder'', ''torcer'' fan part d'o conchunto de verbos que derivan de verbos d'a segunda conchugación latina
Os verbos ''cocer'', ''coneixer'', ''creixer'', ''mereixer'', ''naixer'', ''estender'', ''aprender'', ''plover''/''plever'', ''creyer'', ''foter'', ''vender'', ''moler'' y ''planyer'' se remontan a verbos d'a tercera conchugación latina que pasoron a la segunda conchugación latina por o
== Tiempos verbals ==
Linia 16:
{| class="wikitable"
| bgcolor=#cccccc | '''Chenero y numero'''
| bgcolor=#cccccc | '''[[Participio en
|-
| bgcolor=#DDEEFF | Masculín singlar
Linia 67:
{| class="wikitable"
| bgcolor=#cccccc | '''Presona'''
| bgcolor=#cccccc | '''[[
|-
| bgcolor=#DDEEFF | ''1ª Sing.''
Linia 91:
{| class="wikitable"
| bgcolor=#cccccc | '''Presona'''
| bgcolor=#cccccc | '''[[
|-
| bgcolor=#DDEEFF | ''1ª Sing.''
Linia 163:
{| class="wikitable"
| bgcolor=#cccccc | '''Presona'''
| bgcolor=#cccccc | '''[[
|-
| bgcolor=#DDEEFF | ''1ª Sing.''
Linia 187:
{| class="wikitable"
| bgcolor=#cccccc | '''Presona'''
| bgcolor=#cccccc | '''[[
|-
| bgcolor=#DDEEFF | ''1ª Sing.''
Linia 211:
{| class="wikitable"
| bgcolor=#cccccc | '''Presona'''
| bgcolor=#cccccc | '''[[
|-
| bgcolor=#DDEEFF | ''1ª Sing.''
Linia 260:
{| class="wikitable"
| bgcolor=#cccccc | '''Presona'''
| bgcolor=#cccccc | '''[[
|-
| bgcolor=#DDEEFF | ''1ª Sing.''
Linia 284:
{| class="wikitable"
| bgcolor=#cccccc | '''Presona'''
| bgcolor=#cccccc | '''[[
|-
| bgcolor=#DDEEFF | ''1ª Sing.''
Linia 308:
{| class="wikitable"
| bgcolor=#cccccc | '''Presona'''
| bgcolor=#cccccc | '''[[
|-
| bgcolor=#DDEEFF | ''1ª Sing.''
Linia 344:
== Variants ==
En [[aragonés benasqués|benasqués]] a evolución d'os verbos d'a tercera conchugación latina estió diferent con respecto a l'aragonés cheneral conservando-se l'accentuación esdrúixola en un primer inte pa dimpués perder-se a vocal post-tónica y formar verbos remataus en ''-re'' (IV clase benasquesa de J.A Saura Rami<ref name=SAURABEN>{{es}} [[José Antonio Saura Rami]]: ''Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas'', Zaragoza, Gara d'Edizions-[[Institución Fernando el Católico]] (2003). p 214.</ref>) como en [[idioma francés|francés]], [[idioma occitán|occitán]] y [[idioma catalán|catalán]]:
*''EXTENDĔRE'' > ''estenre''.
*''FUNDĔRE'' > ''fonre''.
Linia 372:
== Bibliografía ==
*{{es}} [[Heinrich Lausberg]]: ''Lingüistica romanica. Tomo II morfología''. Editorial Gredos, 1988. pp 258-259.
*{{es}} [[José Antonio Saura Rami]]: ''[[Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas]]'', Zaragoza, Gara d'Edizions-
*{{es}} [[Alwin Kuhn|KUHN, Alwin]], ''[[Der hocharagonesische Dialekt|El Dialecto Altoaragonés]]'' (traducción de l'orichinal de 1935); Xordica Editorial. Zaragoza, [[2008]]. <small>ISBN 978-84-96457-41-6</small>
[[Categoría:Conchugacions en
|