Dreitos humans
Os dreitos humans se definen cheneralment como as libertatz, facultatz, institucions u reivindicacions basicas que corresponden a tota presona por o simple feito d'a suya condición humana, ta guaranciar-li una vida digna. Istos dreitos se poseyen independientment de quala sía la situación legal u churidica d'o país u rechión en o que habita y de factors como lo estatus, a etnia, a nacionalidat u qualsiquier atra circumstancia de l'individuo en qüestión.
Os dreitos humans son inalienables y inherents a la presona. No pueden estar conceditos, limitatos, cambiatos u venditos y nomás pueden estar aseguratos u violatos.
De forma legal, os dreitos humans quedan recullitos en a ordenación legal de muitos estatos, asinas como en diferents tractatos internacionals, estando lo más important d'istos a Declaración Universal d'os Dreitos Humans. A más, en a mayoría de países desembolicatos, os dreitos humans son una base etica y moral arredol d'a que se quiere construir l'orden cheopolitico d'a sociedat moderna, antiparti de qualsiquier atra consideración legal.
Os dreitos humans son y han estato obchecto de permanent estudio por parti de diferents corrients filosoficas y politicas en tota la historia, como lo chusnaturalismo, o chusracionalismo u o chuspositivismo.
Se veiga tamiénEditar
Vinclos externosEditar
- Se veigan as imachens de Commons sobre os dreitos humans.
- (es)/(en)/(ar) Pachina web d'Amnistia Internacional.