Descusión:Azerbaichán

Azerbaichán?

Me parex que o nome aragonés normal serba Azerbaichán (grafía de Uesca) u Azerbaijan (grafía SLA). A forma autoctona en azeri ye [dʒ] (c = [dʒ]) e l'adaptazión aragonesa normal ye lochicament [dʒ] > [tʃ] (escrito ch/j). A trasformazión [dʒ] > y ye un castellanismo completament anormal e diglosico en aragonés.--Aubadaurada 17:51 12 chi 2008 (UTC)

Com que jo cuan parlo castellà sóc dels que diuen Armenia i Azerbaiján, (hi va haver un genocidi d'armenis als anys 80 i va ser cuan vaig sentir per primera volta la república en relació a Armenia). Suposo que tens raó. Lo problema es que en equivalencies de sons i grafíes jo almenys només puc ententre el que correspon a llengües llatines, tot i que m'he informat una mica pel que fa a la adaptació d'arabismes, (fonamental pel que fa a estudis toponímics i lèxics de zones que van ser ocupades per la el·lit arabo-musulmana). Cuan estava retocant lo tema dels pobles i llengues berbers hi ha haver un comentari d'Estrolicador pel que fa a la adaptació de paraules que ni se sap si ens han arribat de l'arab o del berber. Lo comentari era si les adaptem amb la forma fonética, (vaig escriure Xluj i no Shluh com tradicionalment s'escriu als llibres ací a Espanaya, perque ho havia sentit així a un berber rifenc, i no pas xelja com en diuen els arabs de Tetuán), o si les adaptem amb una grafía tradicional. A diferencia del cas que comentava....les paraules sànscrites amb SH es pronuncien amb S normal, ¿no?.--EBRO 21:09 12 chi 2008 (UTC)

Gràcies per la teva col·laboració. Crec que cal conservar la "i" en la forma "Azerbaichán", com el que es fa en la majoria de les llengües romàniques. La desaparació de la "i" és una influència de l'espanyol on el pas de [dʒ] a "y" ha eliminat la "i" que precedia ("Azerbaiyán, Azerbayán"): això no és necessari en aragonès. Atentament.--Aubadaurada 02:04 13 chi 2008 (UTC)

O cambio me pareix enzertato. Per a mesma razón, abrianos á cambiar Tadyikistán per Tachikistán. --Estrolicador 18:15 13 chi 2008 (UTC)

Ixo mesmo pensé ayer. En la enciclopedia Salvat (Años 70) decivan que en castellán no esiste una adatación fixa de Tadjik e dan més varians graficas. De totas trazas como dizié, la custión me sobrepasa porque no se como se pronuncian ixas cosas en luengas turquicas e no se a traviés de que luengas mos ha plegato ta los españols. Como esiste una versión aragonesa de la Embajada a Tamerlán, libro de cuenta lo viache d'uns nimbiatos de lo rei de Castiella ta Samarcanda, egual i podervanos mirar como adataban los antigos escrivas ixas palabras. (Por cierto que quereba traducir l'articlo d'ixe relato que tienen en la wiki castellana).--EBRO 18:49 13 chi 2008 (UTC)

http://es.wikipedia.org/wiki/Embajada_a_Tamorl%C3%A1n

En tachiko u tachikí, fan diferienzia entre xorda [t̠ʃ] e sonora [dʒ] (que escriben ч e ҷ), e a que usan (Тоҷикистон [tɔʤikɪsˈtɔn]) ye a sonora. Per ixo me suposo que, siguindo lo mesmo patrón d'enxordamiento, emos á usar a nuestra surda (ch u j). --Estrolicador 20:06 13 chi 2008 (UTC)

Sí, a forma aragonesa normal serba Tachikistán (con k) u Tachiquistán (con qu), e en toz os casos con ch (grafía de Uesca). En grafía SLA serba Tajikistan u Tajiquistan, en toz os casos con j.--Aubadaurada 21:00 13 chi 2008 (UTC)

No ye zierto que o nome de país "Tachikistán" esistiba en a epoca de Tamerlán.--Aubadaurada 21:00 13 chi 2008 (UTC)

No, pero si a etnia, os tachicos, que son d'orichen persa e se diferenziaban d'atras etnias d'arredol por ixo e porque yeran agricultors sedentarios. Lo nome tachico sennifica arabe en persa, por la ziudat de Taiz en lo Yemen, pero dimpués cambeyó lo sennificato. Los abitadors d'Asia Zentral clamoron Tachicos a los conquistadors arabes, e en lo sieglo VIII a los musulmans, en concreto a los musulmans sedentarios, (que n'esta zona a lo prinzipio yeran toz iranofonos, abitans de ziudaz islamizatas por exemplo).... en oposizión a os musulmans pastors nomadas, que yeran turquicos en lur més gran parte. Se desbinió dimpués que las lenguas turquicas tamién las prenioron los musulmans sedentarios, (n'espezial en a epoca d'os Khanatos uzbecos), e lo termin tachico s'aplica a la parte no turquizata de la poblazión.--EBRO 21:14 13 chi 2008 (UTC)

Tamién serban nezesarias as correuzions Yibuti* > Chibuti e Fiyi* > Fichi.--Aubadaurada 00:29 14 chi 2008 (UTC)