Un orbayu, orpín, prúa (toz istos termins en asturiano) u orballo (en gallego) ye como se conoixe en o norte d'Espanya —principalment en Asturias— a la plevia lichera, cuasi imperceptible, pero que chipia. En totas as comunidaz d'a metat occidental d'a Cornisa Cantabrica s'emplega lo termin orbayar ta describir l'acción de cayer-ne l'orbayu.

Formación

editar

L'orbayu ye debito a una boirada de mena baixa, a estratos que se troban situatos a una altaria menor que o punto de presa de datos d'o radar meteorolochico, o que causa que en a mayoría d'os casos no se veiga reflectato en dito aparato. Encara asinas, si as precipitacions per orbayu se dan per dencima de l'altaria de presa de datos, ye una precipitación tan fina y tan feble que a reflectividat que emite ye dispreciable y o radar la omite. Cualcosa semblant pasa cuan nieva; ta que o radar detecte a nieu, a precipitación tien que estar de feble ta moderata; si no, o radar no la detectará en estar a densidat d'una bolisma menor que a d'una gota de plevia.

Amán d'ista zona d'o norte peninsular s'emplega o termin chirimiri —en Burgos y Navarra— y chiribiri —u "txiribiri" en la Comunidat Basca—, que ha una significación muito pareixita.