Euskaldun u euskalduna ye una palabra que en basco quier decir «bascofablant». Etimolochicament conchuga a palabra "euskara" (luenga basca) con u sufixo -dun ('que lo tien'). Asinas, qui "tien" a luenga basca ye o bascofablant. En o País Basco francés y en Navarra se fa servir tamién a variant eskualdun. En Sola (Zuberoa) amás emplegan o termin manex[1] ta designar a la resta d'habitants d'Iparralde o simplament t'a chent que no charra o dialecto sulentino, dixando o termin eskualdun nomás ta éls.

A las personas que tienen o basco como luenga mai se lis diz euskaldun zaharrak («bascofablants viellos», ye decir, nativos), mientres que as personas que l'han aprendito de grans son os euskaldun berriak («bascofablants nuevos»).

En sentito amplo, en basco s'ha feito servir o termino "Euskaldun" ta referir-se a personas que son bascas, independientement de si dominan u no o basco.[2] En iste caso puet emplegar-se tamién o termino euskal herritar (literalment, ciudadán basco) u euskal herritarra.

Por contra, en basco tamién existe o vocable erdaldun u erdeldun, que fa referencia a o fablant de cualsiquier atra luenga que no siga a basca (erdara u erdera), a ormino y por motivos de proximidat, o castellano u o francés. Etimolochicament sería bella cosa parexita a «meya luenga» (d'erdi, «meyo»). O fablant d' erdara seria l' erdaldun. Iste termin, a diferencia d'o "barbaro" romano, no tien sentito despectivo.

Referencias editar