Perifrasis verbals hipoteticas en aragonés

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

As perifrasis verbals hipoteticas en aragonés son perifrasis modals que expresan o grau de probabilidat posibilidat d'una acción[1].

As perifrasis hipoteticas en aragonés son deber de + infinitivo[1][2][3] [4][5], poder + infinitivo[1][2][3][4][5] y haber de + infinitivo[1].

Deber de + infinitivo editar

La perifrasi deber de + infinitivo se puede presentar sin preposición como deber + infinitivo. En muitas variedaz d'aragonés nunca no se fa servir pa expresar obligatoriedat[1] como en francés u castellano, manimenos l'uso d'esta perifrasis pa indicar obligatoriedat se documenta en aragonés medieval y en benasqués.

  • No debierai de decir-te cosa.[2]
  • Estos deben d'estar catalans.[2]
  • Ixas vacas deben tener las tripas crematas.[3]
  • En buena hora el debión fer.[4]
  • Un comezón de misaches debrá de fer buena borina difuera el lugar.[5]
  • Le debrán d'aparabrar un mocet.[5]
  • El deberán d'enterrar allá a las seis.[1]

Bi ha variants sincopadas tipo ber de, be de, bes de, bemos de, bez de[3]:

  • Be de fer frío astí fuera.[3]

Poder + infinitivo editar

  • Si podierai fer-lo.[2]
  • Mientras te puedan muyir.[3]
  • Se puede expresar d'ixa manera.[3]
  • ¿ A qué tos podrí convidar?[4]
  • Si podese reblar de miedo en aquel forau, reblarí firme.[5]
  • Puede tenir dos u tres camions[1].

Haber de + infinitivo editar

A perifrasis Haber de + infinitivo ye por un regular una perifrasi d'obligación. Manimenos, por a ideya de futuro que leva a obligación, puede convertir-se en una perifrasi hipotetica[1].

  • Alguna cosa ha de tener este hombre.[1]

Referencias editar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 (es) María Luisa Arnal Purroy: El habla de la Baja Ribagorza Occidental Institución Fernando el Católico, 1998, pp 375-376.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 (es) BARCOS, Miguel Ánchel, El Aragonés Ansotano: estudio lingüístico de Ansó y Fago; Gara d'Edizions. Zaragoza, 2007, pp 105.ISBN 978-84-8094-058-0
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 (es) Chabier Lozano Sierra, Ánchel Loís Saludas: Aspectos morfosintácticos del belsetán, 2005, Gara d'Edizions, p 104.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 (es) Chabier Lozano Sierra: Aspectos Lingüisticos de Tella. Aragonés de Sobrarbe (Huesca). Gara d'Edizions - Prensas Universitarias de Zaragoza - Institución Fernando el Católico. 2010, p 151.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 (es) BLAS GABARDA, Fernando y ROMANOS HERNANDO, Fernando, Diccionario Aragonés: Chistabín-Castellano; Gara d'Edizions. Zaragoza, 2008. ISBN978-84-8094-061-0.p 201, p 426.

Bibliografía editar