Abrir menú principal
Logo SLA.png Iste articlo ye escrito con a grafia d'a SLA. Puet veyer-se a version escrita con as normas de l'Academia aquí.
Occitan
Atras denominacions: {{{atras denominazions}}}
Parlato en: Flag of Occitania.svg Occitania
Rechión: {{{rechión}}}
Parladors: entre 2 millons (ocasionals) y 500.000 (usuals)
Posición: {{{rank}}} (Ethnologue 1996)
Filiación chenetica: Indoeuropea

 Italicas
  Romance
   Occidental
    Ibero-romanica
     Occitán

Estatus oficial
Oficial en: Flag of Catalonia.svg Catalunya (Aranés)
Luenga propia de: {{{propia}}}
Reconoixito en: {{{reconoixito}}}
Regulato por: Conselh de la Lenga Occitana
Codigos
ISO 639-1 oc
ISO 639-2 oci
ISO 639-3 oci
SIL oci
Luengasdoc.svg

L'occitan u lengua d'oc (occitan, lenga d'òc) ye una lengua romanica que se fabla en Occitánia, un país que compren lo tércio sud de Fráncia, las Vals Occitanas (Alps d'Itália), la Val d'Aran (en el norueste de Catalunya, Espanya) y lo Principato de Mónegue. Güe lo numero de fablants ye estimato entre 500 000 (usuals) i 2 milions (ocasionals), anque tien carácter cooficial en la Val d'Aran (i teoricament en tota Catalunya) junto con l'espanyol i lo catalan.

El nom occitan, atestato en los anyos 1270 u 1290, tien la mesma origen que la formula luenga d'oc usada per l'escrivan italian Dante Alighieri en los anyos 1290, que comparava las parabras que significavan "sí" en tres luengas: luenga d'oc u occitan, luenga de sí u italian i luenga d'oïl u francés (oïl yera una forma antiga de oui). La parola occitana òc procede d'o latin hoc (l'italian se derivó d'o latin sic i lo francés oïl/oui se derivó d'o latin hoc ille). Las parolas occitan i Occitánia proceden d'a fusion de òc con la terminacion d'(Aqu)itánia, antiga region romana que ya correspondeva con una gran parti d'Occitánia.

Entre las caracteristicas diacronicas de l'occitano como luenga romanica, destacan:

  • A diferéncia d'o francés, se conserva la a accentuada d'o latin (latin mare > oc. mar, pero > fr. mer.)
  • A diferéncia d'o francés, se conserva las vocals posttonicas.
  • Como lo francés i el noritalian, se truca la u latina per [y].
  • Como una gran parti del noritalian, s'esplaça la série de vocals posteriors ([u] > [y], [o] > [u]).
  • Lo dialecto gascon de l'occitan cambió a f latina per [h] pipada (latin filiu > gascon hilh), como lo castellan medieval (el gascon i l'espanyol avieron l'influéncia d'o basco).
  • Lo grupo dialectal noroccitan conoix la palataliçacion de ca [ka] en cha [tʃa, tsa] i de ga [ga] en ja [dʒa, dza]: cantar > chantar, vaca > vacha, galina > jalina, cargar > charjar. Ye un fenomeno apareixito en vários dialectos del latin tardivo que se transmitó tamien en romanch, ladin, friulan, arpitan (francoprovençal) i francés.

Los dialectos occitans son seis, seguntes la clasificacion güé prou generalment acceptada del lingüista Pèire Bèc:

  • grupo gascon
    • lo gascon en lo sudueste (del qualo l'aranés ye una variedat mui local; lo bearnés ye lo gascon fablato en Bearn e ha un papel de koiné gascona),
  • grupo noroccitan
  • grupo suroccitan
    • lo provençal en lo sudeste, del qualo lo niçardo ye una variedat important (l'antigo shuadit u judeoprovençal, fablato per qualques comunidaz jodigas, yera una variedat mui local de provençal)
    • lo lenguadociano en lo centro i en lo centro-sud

Las diferéncias entre istos dialectos no son grans, la mayoria dels fablants d'un pueden entender los atros. Especialment, lo vocabulário usual i la sintaxi son prou similars en toz los dialectos; las diferéncias son sobretot foneticas. Lo mesmo ye cierto d'o catalan, pos bels lingüistas consideran a l'occitano i al catalan como dos variants del mesmo idioma (més exactament d'un mesmo diasistema, de manera comparable a la gran proximidat de las lenguas germanicas d'Escandinávia).

Un dels textos en occitan mas notables d'a literatura occidental se troba en el canto XXVI del Purgatório de La Divina comédia de Dante Alighieri, an el trobador Arnaud Danièl responde a lo recentador:

Tan m'abellis vostre cortes deman, 
qu'ieu no me puesc ni voill a vos cobrire. 
      Ieu sui Arnaut, que plor e vau cantan; 
consiros vei la passada folor, 
e vei jausen lo joi qu'esper, denan. 
      Ara vos prec, per aquella valor 
que vos guida al som de l'escalina, 
sovenha vos a temps de ma dolor!

En l'occitan actual s'emplegan esencialment dos normas lingüisticas concurrents:

  • la norma clasica, continua los usos tradicionals medievals occitans i ye proxima del catalan, respecta los dialectos mas tamien insiste sobre la suya convergéncia con solucions unitárias i autonomas d'o francés. Güé s'usa en toz los dialectos, incluso el provençal. Ye lo sistema oficial de l'aranés. La suya codificacion començó con la gramatica de Loís Alibèrt en el 1935 i ye de la competéncia d'o Conselh de la Lenga Occitana dende 1997.
  • la norma mistralenca, creada per Josèp Romanilha en en 1852 i usada per Frederic Mistral, en la que s'emplegan las convencions graficas d'o francés ta representar los sonidos de l'occitan. Güé s'usa sobretot en provençal, en concurréncia con la norma clasica.

Dos altras normas, güé mui localizadas i minoritárias, son la bonaudiana en auvernés i la de l'Escòla dau Pò en vivaroalpin local de las Vals Occitanas (estato italian).

L'emplego actual del termino occitan i el princípio de l'unidat d'ista luenga son acceptatos per quasi toz los lingüistas especializatos en la lingüistica romanica. Bels autors minoritários i estrangeros a la lingüistica romanica consideran que l'occitan no esistirva i veen los dialectos occitans como luengas distintas, en una postura de secesionismo lingüistico apareixida en los anyos 1970 (que ha grans similituz ideologicas con lo secesionismo lingüistico valenciano, contrário a l'unidat de la lengua catalana).

L'occitano en AragonEditar

Important ha estato tamién la preséncia de l'occitan en Aragon, traïto per los repobladors venius de l'atro canto dels Pirineus. De l'occitan que se charrava en lugars del camino de Sant Jaime en Navarra i Aragon en dicen los especialistas occitano cispirinenco. Los Establimentz de Jaca estioron las ordenanças u fueros de la ciudat escritas en el sieglo XIII en romance gascon occitan, aquí hi ha un chicot texto dels Establimentz:

X) E nos tot lo poble de Iacca mayors e menors presentz e 
auenidors estos establimentz qui sobre son escriutz confirmam 
e autreyam. e prepagatz de els nos tenim, elas iuras che 
uos ditz iuratz els proomnes de Iacca fetz, autreyam che de 
nostre mandament la fetz. chuals iuras establim e posam 
sobre nos. et en nos. e sobre nostra fe. e sobre nostra 
credença. che las tienguam e las façam fidelmentz tenir assi
com de sobre escriut

Devito a dita preséncia de l'occitan en l'Alto Aragon, l'aragonés tien muitos occitanismos, mas que mas gasconismos, ya que en las comarcas d'Occitània mugants con Aragon se hi charra el dialecto gascon.

Se veiga tamiénEditar

Ista luenga tien a suya propia Wikipedia. Puetz vesitar-la y contribuir en Wikipedia en Idioma occitán/SLA.

Vinclos externosEditar