Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

A linia 200 d'Adif, u Linia de Madrit-Chamartín ta Barcelona-Estació de França, ye una linia de ferrocarril d'amplo iberico[1] y electrificada a 3000 voltios, propiedat d'o Estau espanyol y administrada por l'Adif,[1] que va dende Madrit dica Barcelona pasando por ciudaz como Alcalá de Henares, Guadalachara, Calatayú, Zaragoza, Monzón, Leida, Valls y Vilanova i la Geltrú. Fa parte d'o Rete Ferroviario d'Intrés Cheneral (RFICh).[1][2]

A estación de Zaragoza-Delicias, a principal estación intermodal pa viachers d'Aragón, por aon que i pasa la Linia 200 y a 050.

A linia se composa de tramos de vía doble entre Madrit y Calatayú, entre Ricla y Zaragoza-Delicias y entre Sant Vicenç de Calders y Barcelona, que s'alterna con trachectos de vía unica entre toda la resta. Tiene diferents bloqueyos nominals entre as succesivas estacions,[2] toz en modalidaz automaticas u de liberación automatica, y ye regulada por CTC.[2]

En a Declaración sobre o Rete de 2017, i apareixe clasificada como categoría C1 entre Madrit y Guadalachara, entre Casetas y Miraflores y entre Sant Vicenç de Calders y Barcelona-França, mientres que ye categoría D entre Guadalachara y Casetas y entre Miraflores y St. Vicenç.[2] A suya rampa caracteristica ye de 18 milesimas por metro linial en o sentiu impar y 17 mm/m en o par entre Tardienta y Monzón, y 17 mm/m en os dos sentius entre Leida y Valls.[3]

Historia editar

A linia 200 actual ye formada por diferents tramos que fuen nacionalizaus y agregaus ta la RENFE en 1941. Fundamentalment, a linia se composa de tramos que cuan remató a Guerra Civil espanyola perteneceban a las dos grans companyías privadas de ferrocarril espanyolas: MZA y Norte.

  • O tramo de Madrit dica Zaragoza por Guadalachara y Calatayú, que yera una d'as linias principals y orichinals que metió en servicio y que daban nombre a la companyía MZA. Dentró parcialment en servicio en 1861.
  • O tramo entre Zaragoza y Leida, herencio d'a ZPB, que yera propiedat de Norte dende 1878.
  • O tramo dende Leida dica Plana-Picamoixons, que en 1879 heba meso en servicio a Companyía d'os Ferrocarrils de Leida ta Reus y Tarragona y perteneceba a Norte dende 1884.
  • O tramo entre Plana-Picamoixons y Barcelona por Valls, Sant Vicenç de Calders y Vilanova i la Geltrú, inaugurau en 1883 por o Ferrocarril de Valls ta Vilanova y Barcelona, que feba parte d'as linias d'MZA dende 1891.

Cuan remató a Guerra Civil, a situación d'as companyías ferroviarias en Espanya yera de quiebra, por o cual o que quedaba d'as suyas infraestructuras y vehiclos fuen nacionalizaus por o recient establiu rechimen franquista. Por primer vegada o viache por ferrocarril entre as dos ciudaz mas grans d'Espanya se podeba fer sin transbordos y sin que estase preciso pasar d'os servicios d'una companyía ta os d'una atra.

Referencias editar

  1. 1,0 1,1 1,2 (es) Anexo H; Mapa de la Red gestionada por Adif; consultau o 5 de marzo de 2019.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 (es) Anexo O; Nueva Clasificación de Líneas por Tipos (2017); consultau o 5 de marzo de 2019.
  3. (es) Mapas (Declaración sobre la Red. Adif, 2017); consultau o 6 de marzo de 2019

Se veiga tamién editar