Helsinki (Helsinki ['helsiŋki], en finlandés, Helsingfors en sueco, Helsset en sami) ye a capital de Finlandia, amás d'estar a ciudat con mayor numero d'habitants d'o país.

Helsinki
Localidat de Finlandia
Bandera Escudo d'armas
Anvista de Helsinki
Anvista de Helsinki.
Estau
 • Provincia
 • Rechión
 Finlandia
Finlandia d'o Sud
Uusimaa
Superficie 715,55 km²
Población
 • Total
 • Densidat

603968 hab. (2013)
2.906,4 hab/km²
Altaria
 • Meyana

m.
Coordenadas
Helsinki ubicada en Finlandia
Helsinki
Helsinki
Helsinki en Finlandia
Helsinki ubicada en Europa
Helsinki
Helsinki
Helsinki en Europa
https://www.hel.fi/helsinki/sv, https://www.hel.fi/helsinki/de, https://www.hel.fi/helsinki/fr, https://www.hel.fi/helsinki/ru, https://www.hel.fi/en Web oficial

A suya población ye de 620.982 habitants (2014) en una superficie de 715,55 km², con una densidat de población de 2.906,4 hab/km².

A ciudat se troba situata en a parti sud d'o país, a lo canto d'o golfo de Finlandia en a mar Baltica.

Historia editar

En 1550 o rei Gustavo I de Suecia establió la ciudat de Helsinki, con a finalidat de rivalizar con a ciudat hanseatica de Reval (hué Tallinn, a capital d'Estonia), y li dió o nombre sueco de Helsingfors. Sindembargo, a importancia d'o lugar estió radida, dica que se construyó una fortaleza, Sveaborg (hue conoixita con o nombre en finlandés de Suomenlinna, a fortaleza de Finlandia).

O día 11 de mayo de 1713, tropas de l'Imperio Ruso conquirioron a ciudat a los suecos.[1]

Dende l'anexión por l'Imperio Ruso d'o Gran Ducau de Finlandia en 1809, dimpués d'a Guerra Finlandesa (1808-1809) con Suecia, a ciudat creixió, porque lo zar Alexandre I de Rusia cambeó la capital de Finlandia de Turku ta Helsinki, ta reducir asinas o peso de l'herencio cultural sueco en o país. En 1827 se cambeó tamién a seu d'a unica Universidat d'o país de Turku ta Helsinki (hué ye a Universidat de Helsinki).

O centro historico de Helsinki, construyiu en estilo neoclasico ta pareixer-se a la ciudat rusa de Sant Petersburgo, a capital de l'Imperio Ruso, ye un claro herencio d'ixas envueltas.

Encara que a Guerra Civil finlandesa fació estrozas en a ciudat, ista se recuperó a escape, y se facioron plans ta l'ixamplamiento d'a ciudat seguntes planos d'os millors arquitectos, encara que denguno se plegó de rematar.

Mientres a Guerra d'Hibierno (1939-1940) y a Guerra de Continación (1941-1944), en a Segunda Guerra Mundial, a ciudat fue bombardiada por l'Exercito Royo sovietico, encara que Helsinki no padeixió lo mesmo livel de destruccions que la mayor parti d'as ciudaz europeas d'ixas calendatas.

Personalidaz naixitas de Helsinki editar

Se veiga tamién editar

Vinclos externos editar

Referencias editar