Diferencia entre revisiones de «Escuelas Pías»

Contenido eliminado Contenido añadido
Jpbot (descutir | contrebucions)
m →‎Historia: zagueras peticions, replaced: Palazio → Palacio
AraBot (descutir | contrebucions)
m clean up, replaced: relazión → relación, trabiés → traviés
Linia 15:
 
== As Escuelas Pías en Aragón ==
Antiparte d'a relaziónrelación espezial con Aragón, como país an que naxió o fundador d'a Orden, as Escuelas Pías son estatas muito presents en Aragón. O primer colechio escolapio establito en [[Espanya]] estió o de [[Balbastro]], en 1677. Dimpués s'ubrioron escuelas por tot o [[Reino d'Aragón|Reino]]: [[Benabarre]] (1681 y 1729), [[Peralta de la Sal]] (1695), [[Daroca]] (1728), [[Alcañiz]] (1729), [[Zaragoza]] (1732), [[Albarrazín]] (1732), [[Chaca]] (1735) y [[Tamarit]] (1741). En 1742 se creyó a provincia escolapia d'Aragón, a más antiga d'a Peninsula Iberica, que encluyiba tamién bellas comunidaz en os reinos de [[Castiella]] y [[Valencia]] y as posteriors fundazions en o [[País Basco]] y [[Archentina]]. Dimpués se creyoron os colechios de [[Sos]] (1760), [[Albelda]] y [[Fraga]] (1827), [[Casp]] (1858) y [[Molina]] (1867). Con a espansión territorial, s'esgalloron d'a Provincia d'Aragón cuatro nuebas provincias: Castiella (1753), Valencia (1826), Basconia (1933) y Archentina (1964). Autualment, os escolapios d'Aragón treballan tamién en [[A Riocha]], [[Soria]], [[Nueba York]], [[Camerún]] y [[Puerto Rico]]. En [[Peralta de la Sal]] se i troba o nobiziato, en a mesma casa an que naxió y crexió [[Chusep de Calasanz]].
 
== Ideyolochía ==
A ideyolochía d'as Escuelas Pías se resume en o suyo lema: "Piedat y Letras", que deixa veyer os prenzipals obchetibos de San Chusep de Calasanz quan establió esta nueba obra.
 
Mira que o nino quite o suyo masimo potenzial inteleutual y espiritual a trabiéstraviés d'una educazión de calidat y d'una espiritualidat alazetata en a moral d'a Ilesia.
 
== Se veiga tamién ==