Diferencia entre revisiones de «Vall d'Estós»

762 bytes añadidos ,  hace 9 años
sin resumen de edición
m (Robot: Reemplazo automático de texto (- cuan + quan ))
{{Infobox val
{{Grafía_87}}
|nombre= Val d'Estós
[[Image:Valle de Estós02.JPG|thumb|right|250px|La '''ball d'Estós''' tal coma se bede d'alto]]
|nombre_orichinal= Vall d'Estós
 
|imachen= [[Image:Valle de Estós02.JPG|thumb|right|250px|La '''ballvall d'Estós''' tal coma se bedevede d'alto]]
|títol= La vall d'Estós tal coma se vede d'alto
|estato=
|país= [[Imachen:Flag of Aragon.svg|22px|border]] [[Aragón]]
|tpdivision= [[Comarcas d'Aragón|Comarca]]
|division= [[Ribagorza|Ribagorsa]]
|tpdivision2=
|division2=
|tpdivision3=
|division3=
|capital=
|localidatz=
|tipo=
|macizo= [[Perineus]]
|ríos= [[río Estós|Riu Estós]]
|orientación = [[norte]]-nort[[ueste]]
|largaria=
|acceso=
|mapa=<div style="width:100%;position:relative;text-align:left">[[Imachen:Pyrenees topographic map-ca.svg|250px]]<div style="position:absolute; font-size:1px; border:0px solid #F00;left:120px; top:58px;">[[Image:City locator 10.svg|15x15px]]</div></div>
}}
{{benasqués}}
 
La '''ballvall d'Estós''' (en [[Idioma aragonés|aragonés estándar]] cheneral '''balval d'Estós''') ye una d'es ballsvalls secundaries que n'n ixen laterals (dan sentiu norte-nortueste) de la [[ballvall de Benás]], recorrénrecorrend-la el [[río Estós|riu Estós]], que ye afluyent de l'[[río Esera|Esera]] 3&nbsp;km aigües t'alto de la bilavila de [[Benás]], dan tot en chunto a dintre d'el [[Parque Natural de Posets-Maladeta]].
 
La ballvall d'Estós se recorre per una pista abilitadahabilitada espesialment ta'l turismo, que no se permite de dixardeixar-la (perque s'está áa'l Parque Natural), ey que fa 6&nbsp;km t'alto per la ballvall enta'l cubilar d'Estós, a 1895 m d'altura, en salbánsalvand una diferensia d'altura de setesientos metros.
 
Enta arribar-ie ye recomendau de caminar, surtínsurtind d'el ''cabo 'la bilavila'' que en diu áa'l llugar, que no ye altra cosa que'l puesto mésmes alto d'el nucli de [[Benás]] (1140 m) per la carretera u tamé pe'l ''camín d'els sacs''. El dito camín mos porta ta'l pont que cruse l'Esera poquets metros dimpués no se dixendeixen les sagueres cases, ey dimpués se dreta enta la sentral idroelectricahidroelectrica de La Ruda, agon que i hei un pontet que cruse altrabegadaaltra vegada enta'l canto de ponent. Ye per esta arresa que s'agafa una [[cabañeracabanyera|cabanera]] (aixó ye, un camino per agon antes se pasaben els bestiars) ey quan se seguixe prou mos trobem áa'l canto d'el cámping Aneto ey d'el pont ey la [[ermita de SanSant Chaime]] (diu que d'antes per aquí se pasabe n'en el camín ribagorsano [[Camín de SanSant Chaime|enta Santiago]], quan els biachaires benibenveniben d'es balls de [[Luixón]] u [[BalVal d'Arán|Arán]] a trabéstravés d'el puerto, ey alabetsalavets le'n ba quedar este nom). Ye d'aixó agon se troben els camins d'els sacs ey tamé la carretera.
 
La pista nobanova ara s'ha d'agafar en bllincán d'una cadena que i hei posada n'en el camín ta barrar-lo, pero que no ye mica defisil, ey s'enfile luego t'alto per la ballvall que ya comensa a ser Estós, en la cuenca d'el riu suyo, ey se salbasalva ppe'ell canto l'[[entibo d'Estós]] enta la [[palanca (puent)|palanca]] de ''l'Aiguacari'' (áa [[aragonés benasqués|Benás]] ey [[aragonés chistabín|Chistau]] tamé, se diu palanca d'els pontets de madera que crusen barrancos -aigüetes-) ey se sigue puyánpuyand enta la ''cabana de Santa Ana'' (1540 m) quan hu que em fets son menos de 6&nbsp;km de recorríu, ey mos trobem a baixo la ombrahombra d'el [[Pico Perdiguero]] que dan els suyos 3221 metros d'altura domine la ballvall, embironats de praus ben bidarisos.
[[Image:Valle de Estós01.JPG|thumb|rightleft|250px|Puyada en ''Gorgues Galantes'', per alto de la Comangarsía.]]
La pista d'aquí t'alto comensa a fer-se mésmes dura, ey les selbetesselvetes qu'abenhaben acompañauacompanyau el caminar pe'ls baquerisars comensen ara a fer-se mésmes atapíus de [[fau]]s ey [[abietoAbies|abets]] que fan de bederveder coma s'está fénfend ya montañamontanya ben alta. Ye áa'ls bosquets estes, d'el paso de la ribereta, agon se pode sentir, u talment mésmes defisil encara, bederveder brenca [[Aurón|pabopavo montesino]] (''Tetrao urogallus''), que ye una d'es [[aves|aus]] mésmes destacades d'el [[Parque Natural de Posets-Maladeta|Parque Natural]].
 
LuegoLluego d'esta apresiasión, s'ha de recalcar que se troba ben serqueta ya la ''font d'es Corones'' que ye un puesto agon la chent l'agrada d'aturar-se a contempllar els paisaches. El ''[[esbarro|desbarre]] de Batisielles'' mos permete de baixar enta l'[[aigüeta de Batisielles]], que ye el saguero rechispollar de tot el desaigüe d'els [[ibón|ibons]] que tene per alto esta montañamontanya ([[Ibón Gran de Batisielles]], [[Ibón Chico de Batisielles|Chico de Batisielles]], [[Ibón d'Escarpinosa|Escarpinosa]] ey el [[Ibón de Perramó|Perramó]]). Els ibons de Batisielles son tammétamé una d'es escursions mésmes famoses d'Estós, pos se troben a la plleta d'es agulles de Perramó, una recostera de la [[Tuca d'a Ixeya|serra dela Ixeya]], encabíu d'entre les tuques d'es [[Tuca delesde les Serisueles|Serisueles]] (2455 m) e d'[[Tuca d'El Tormo|El Tormo]] (2610 m) dan bones embistesenvistes de mont de tot [[ballvall de Benás|Benás]].
La pista d'aquí t'alto comensa a fer-se més dura, e les selbetes qu'aben acompañau el caminar pe'ls baquerisars comensen ara a fer-se més atapíus de [[fau]]s e [[abieto|abets]] que fan de beder coma s'está fén ya montaña ben alta. Ye á'ls bosquets estes, d'el paso de la ribereta, agon se pode sentir, u talment més defisil encara, beder brenca [[Aurón|pabo montesino]] (''Tetrao urogallus''), que ye una d'es [[aves|aus]] més destacades d'el [[Parque Natural de Posets-Maladeta|Parque Natural]].
 
De les [[Glera|glleres]] d'esta aigüeta t'alto se comensa la cuesta de la ''Comangarsía'', a l'alto de la dita se troben els pinars de [[Pín Negro|pino nero]] que marquen la linia de l'estrato subalpino. El paso d'el barranco d'el Pino ye ara enta debant la linia que s'ha de seguir, ey forsa de trabesartravesar l'[[río Estós|Estós]] a la ''Cabana d'El Tormo'' pe'ls dos puestos que marquen ''sendas'' palanques. D'astí enta'l cubilar domina el paisache el chunto de praus que s'abehabe de tinre per l'altura (ey sobretot, l'uso baquerisero) que tene la ''Plleta d'el Tormo'', en dixósdeixós d'el [[garrot (orografía)|garrot]] de ''La Gargallosa'' ey el ''Molsero'', que pareix que aguanten el [[Pico Perdiguero|Perdiguero]] fénfend la forsa contra la ball.
Luego d'esta apresiasión, s'ha de recalcar que se troba ben serqueta ya la ''font d'es Corones'' que ye un puesto agon la chent l'agrada d'aturar-se a contempllar els paisaches. El ''[[esbarro|desbarre]] de Batisielles'' mos permete de baixar enta l'[[aigüeta de Batisielles]], que ye el saguero rechispollar de tot el desaigüe d'els [[ibón|ibons]] que tene per alto esta montaña ([[Ibón Gran de Batisielles]], [[Ibón Chico de Batisielles|Chico de Batisielles]], [[Ibón d'Escarpinosa|Escarpinosa]] e el [[Ibón de Perramó|Perramó]]). Els ibons de Batisielles son tammé una d'es escursions més famoses d'Estós, pos se troben a la plleta d'es agulles de Perramó, una recostera de la [[Tuca d'a Ixeya|serra dela Ixeya]], encabíu d'entre les tuques d'es [[Tuca deles Serisueles|Serisueles]] (2455 m) e d'[[Tuca d'El Tormo|El Tormo]] (2610 m) dan bones embistes de mont de tot [[ball de Benás|Benás]].
[[Image:Valle de Estós01.JPG|thumb|right|250px|Puyada en ''Gorgues Galantes'', per alto de la Comangarsía.]]
De les [[Glera|glleres]] d'esta aigüeta t'alto se comensa la cuesta de la ''Comangarsía'', a l'alto de la dita se troben els pinars de [[Pín Negro|pino nero]] que marquen la linia de l'estrato subalpino. El paso d'el barranco d'el Pino ye ara enta debant la linia que s'ha de seguir, e forsa de trabesar l'[[río Estós|Estós]] a la ''Cabana d'El Tormo'' pe'ls dos puestos que marquen ''sendas'' palanques. D'astí enta'l cubilar domina el paisache el chunto de praus que s'abe de tinre per l'altura (e sobretot, l'uso baquerisero) que tene la ''Plleta d'el Tormo'', en dixós d'el [[garrot (orografía)|garrot]] de ''La Gargallosa'' e el ''Molsero'', que pareix que aguanten el [[Pico Perdiguero|Perdiguero]] fén la forsa contra la ball.
 
Les ''Marradetes d'el Cantal'' son el saguero repit que alabetsalavets quede per fer-se, resta crusar l'''aigüeta d'el Forau'' per l'esquerra d'el camín ey mésmes luego ya ficar-se enta'l "refugio".
 
El chestionar-se d'el Cubilar d'Estós (tamé dito d<nowiki>' </nowiki>''el Cantal'', per les glleres que dominen l'entorno) ye fayena de la [[FederaziónFederación Aragonesa de MontañismoMontanyismo|FAM]] ey se troba ubierto tot l'anany, pero ta empllegar-lo cal de reserbarreservar d'antes no se pense d'arribar. Els serbisisservisis son d'''alojamientoaloxamiento'' de nit ey de minchar.
 
==Enlasaments externos==
{| width="34%" class="noprint toccolours" style="clear:right; font-size:90%; margin:0 0 1em 1em; float: right;"
| [[Imachen:Commons-logo.svg|37px|none|Commons|]]
| Se bedenveden les imachens '''[[Commons:Portalada|Commons]]''' sobre '''''[[Commons:Category:Valle de Estós|la ballvall d'Estós]]'''''.
|}
*{{es}} [http://www.madteam.net/fotografia/galeria.php/1517/ Fotos delade Ballla vall d'Estós]
*{{es}} [http://www.haciendocamino.org/cronicas/ValleEstos_My04.htm Cronica d'el recorriu per Estós]
*{{es}} [http://www.pirineos.net/estos/ El Cubilar d'Estós, serbisisservisis ey funsionament]
 
[[Categoría:Vals pirinencas|Estos]]