Abrir menú principal

Cambios

Sustituyindo..., replaced: beyer → veyer
|}
 
As formas orichinals de plural en [[idioma aragonés|aragonés]] son «''nos''» e «''bos''» (como altramente se gosa beyerveyer en os textos meyevals). As formas «''mos''» e «''tos''» son analochicas con o singular «''me''» e «''te''» anque en l'atualidat gozen de gran estensión més que més en l'aria zentral e oriental d'o dominio lingüistico. A forma «''tos''» ye cheneral en la mitat oriental de l'alto Aragón, plegando tamién enta la mitat occidental. A forma «''mos''» ya no se troba tan estendillata, trobando-se localizata en una zona concreta de l'aragonés oriental.
 
Contrasta con tot ixo que «''mos''» e «''tos''» sigan comuns en [[catalán occidental]], cosa que talment ese puesto refirmar a espansión d'estas formas pronominals en as parlas mugaderas de l'aragonés (fundamentalment, l'aragonés oriental).
 
Os pronombres «''el'', ''e(l)s''» en sostituzión d'obchetos masculins singular e plural respetibament tienen una ampla destribuzión en as bals d'o [[Sobrarbe]], estando los d'uso común en [[aragonés chistabín|chistabín]]<ref>BLAS GABARDA, Fernando et ROMANOS HERNANDO, Fernando; ''DICCIONARIO ARAGONÉS: Chistabín-Castellano''; Ed. Gara d'Edizions + Institución Fernando el Católico. Zaragoza, 2008. <small>ISBN 978-84-8094-061-0</small></ref>, [[belsetán]] e en a parla d'o sector d'a [[aragonés d'a balle de Bio|bal de Bio]], [[aragonés d'a balle de Puértolas|bal de Puértolas]] e [[aragonés d'a balle de Tella|bal de Tella]]<ref>QUINTANA i FONT, Artur; ''El aragonés nuclear de Nerín y Sercué''; Ed. Gara d'Edizions + Institución Fernando el Católico. Zaragoza, 2007. <small>ISBN 978-84-8094-060-3</small></ref>, a on que «''lo''» e muito més «''los''» i son perzebitos como castellanismos morfolochicos. «''Astí debaixo '''el''' deixoren''», «''No '''el''' quiero nian que me''''l''' dases regalato''», «''tos '''e(l)s''' amagaz a on que podiaz''», etz. A forma plural «''els''» se gosa trobar prenunziada «''es''», perdendo-se ixa "l" en a fonetica d'a més gran parte d'ixe sector cheografico a on pasa este fenomén, e nomás se pronunzia «''ers''» u «''els''» en a bal de Bielsa encara en l'atualidat e per boca d'as presonas de més gran edat.<ref>LOZANO SIERRA, Chabier et SALUDAS BERNAD, Ángel Luis; ''ASPECTOS MORFOSINTÁCTICOS DEL BELSETÁN (Aragonés del valle de Bielsa)'';Ed. Gara d'Edizions + Institución Fernando el Católico. Zaragoza, 2005. <small>ISBN 978-84-8094-056-5</small></ref>
 
== Pronombres presonals de complemento indirecto ==
|}
 
As formas «''li'', ''lis''» güei son localizatas e esclusibas en [[ansotano]] e [[Aragonés cheso|cheso]] en dó que coesisten (esto se ye a dezir) con «''le'', ''les''» en toz os suyos usos, de maniera que en garra puesto no se i siente nunca só que una forma «''li'', ''lis''» como unica esistent. A cheneralizazión abusiba de «''li, lis''» que se ye feita en cualques textos podría considerar-se un altro eixemplo de cheneralizazión erronia cara a l'aragonés estándar.<ref name="BARCOS 2007">BARCOS, Miguel Ángel. ''EL ARAGONÉS ANSOTANO: Estudio lingüístico de Ansó y Fago''. Ed. Gara d'Edizions + Institución Fernando el Católico. Zaragoza 2007. <small>ISBN 978-84-8094-058-0</small></ref> Manimenos, en a [[Edat Meya]] las formas «''li, lis''» yeran as caracteristicas d'a luenga escrita en [[Aragón]] e [[Navarra]] e tamién d'o [[castellán d'a Riocha meyeval|castellán de sustrato nabarroaragonés d'A Riocha]], cosa que fa dir que talment ese puesto estar un fenomén cheografico difusament occidental en o dominio lingüistico nabarro-aragonés, u sisquiera un fenomén escaito en una cronolochía concreta anque atualment ya se trobe de fumo baixo.
 
== Pronombres presonals con preposizión ==
|}
 
A forma «''sen''» s'emplega dimpués de cherundio e enfinitibo e siempre asoziata a suchetos plurals, por contraposizión a los suchetos singulars que asozian «''se''»: «''en morindo'''-se''' yaya el dizió''», «''ixa parella de cochos ta laminar'''-sen''' no tienen bergüeña''»; e tiene una ''-n'' que ye analochica con a ''-n'' de terzera presona plural d'a conchugazión (''ellos aduya'''n''' '', ''ellos mete'''n''' '', ''ellos fuye'''n''' '') esconoxita en castellano. O pronombre «''sen''», a la contra d'o que a ormino s'eba dito, no gosa tener garra funzión locatiba si que només en conoix de pronominal quan ye complementando suchetos plurals.<ref> name="BARCOS, Miguel Ángel. ''EL ARAGONÉS ANSOTANO: Estudio lingüístico de Ansó y Fago''. Ed. Gara d'Edizions + Institución Fernando el Católico. Zaragoza 2007. <small>ISBN 978-84-8094-058-0</small><"/ref>
 
==Referencias==
201 093

ediciones