Diferencia entre revisiones de «Vall d'Estós»

No hay cambio en el tamaño ,  hace 10 años
m
Robot: Reemplazo automático de texto (- cuan + quan )
(replaced: De les glleres d'esta aigüeta t'alto se comensa la cuesta de la ''Comangarsía'', a l'alto de la dita se troben els pinars de pino nero que marquen la linia de l'estrato subalpino. El paso d'el barranco d'el Pino y)
m (Robot: Reemplazo automático de texto (- cuan + quan ))
La ball d'Estós se recorre per una pista abilitada espesialment ta'l turismo, que no se permite de dixar-la (perque s'está á'l Parque Natural), e que fa 6 km t'alto per la ball enta'l cubilar d'Estós, a 1895 m d'altura, en salbán una diferensia d'altura de setesientos metros.
 
Enta arribar-ie ye recomendau de caminar, surtín d'el ''cabo 'la bila'' que en diu á'l llugar, que no ye altra cosa que'l puesto més alto d'el nucli de [[Benás]] (1140 m) per la carretera u tamé pe'l ''camín d'els sacs''. El dito camín mos porta ta'l pont que cruse l'Esera poquets metros dimpués no se dixen les sagueres cases, e dimpués se dreta enta la sentral idroelectrica de La Ruda, agon que i hei un pontet que cruse altrabegada enta'l canto de ponent. Ye per esta arresa que s'agafa una [[cabañera|cabanera]] (aixó ye, un camino per agon antes se pasaben els bestiars) e cuanquan se seguixe prou mos trobem á'l canto d'el cámping Aneto e d'el pont e la [[ermita de San Chaime]] (diu que d'antes per aquí se pasabe n'el camín ribagorsano [[Camín de San Chaime|enta Santiago]], cuanquan els biachaires beniben d'es balls de [[Luixón]] u [[Bal d'Arán|Arán]] a trabés d'el puerto, e alabets le'n ba quedar este nom). Ye d'aixó agon se troben els camins d'els sacs e tamé la carretera.
 
La pista noba ara s'ha d'agafar en bllincán d'una cadena que i hei posada n'el camín ta barrar-lo, pero que no ye mica defisil, e s'enfile luego t'alto per la ball que ya comensa a ser Estós, en la cuenca d'el riu suyo, e se salba p'el canto l'[[entibo d'Estós]] enta la [[palanca (puent)|palanca]] de ''l'Aiguacari'' (á [[benasqués|Benás]] e [[Chistau]] tamé, se diu palanca d'els pontets de madera que crusen barrancos -aigüetes-) e se sigue puyán enta la ''cabana de Santa Ana'' (1540 m) cuanquan hu que em fets son menos de 6 km de recorríu, e mos trobem a baixo la ombra d'el [[Pico Perdiguero]] que dan els suyos 3221 metros d'altura domine la ball, embironats de praus ben bidarisos.
 
La pista d'aquí t'alto comensa a fer-se més dura, e les selbetes qu'aben acompañau el caminar pe'ls baquerisars comensen ara a fer-se més atapíus de [[fau]]s e [[abieto|abets]] que fan de beder coma s'está fén ya montaña ben alta. Ye á'ls bosquets estes, d'el paso de la ribereta, agon se pode sentir, u talment més defisil encara, beder brenca [[Aurón|pabo montesino]] (''Tetrao urogallus''), que ye una d'es [[aves|aus]] més destacades d'el [[Parque Natural de Posets-Maladeta|Parque Natural]].
213 967

ediciones