Diferencia entre revisiones de «Vall d'Estós»

Contenido eliminado Contenido añadido
AraBot (descutir | contrebucions)
m Robot: Reemplazo automático de texto (- á + a )
Jpbot (descutir | contrebucions)
replaced: De les glleres d'esta aigüeta t'alto se comensa la cuesta de la ''Comangarsía'', a l'alto de la dita se troben els pinars de pino nero que marquen la linia de l'estrato subalpino. El paso d'el barranco d'el Pino y
Linia 4:
{{benasqués}}
 
La '''ball d'Estós''' (en [[Idioma aragonés|aragonés]] cheneral '''bal d'Estós''') ye una d'es balls secundaries que n'ixen laterals (dan sentiu norte-nortueste) de la [[ball de Benás]], recorrén-la el [[río Estós|riu Estós]], que ye afluyent de l'[[río Esera|Esera]] 3  km aigües t'alto de la bila de [[Benás]], dan tot en chunto a dintre d'el [[Parque Natural de Posets-Maladeta]].
 
La ball d'Estós se recorre per una pista abilitada espesialment ta'l turismo, que no se permite de dixar-la (perque s'está á'l Parque Natural), e que fa 6  km t'alto per la ball enta'l cubilar d'Estós, a 1895 m d'altura, en salbán una diferensia d'altura de setesientos metros.
 
Enta arribar-ie ye recomendau de caminar, surtín d'el ''cabo 'la bila'' que en diu á'l llugar, que no ye altra cosa que'l puesto més alto d'el nucli de [[Benás]] (1140 m) per la carretera u tamé pe'l ''camín d'els sacs''. El dito camín mos porta ta'l pont que cruse l'Esera poquets metros dimpués no se dixen les sagueres cases, e dimpués se dreta enta la sentral idroelectrica de La Ruda, agon que i hei un pontet que cruse altrabegada enta'l canto de ponent. Ye per esta arresa que s'agafa una [[cabañera|cabanera]] (aixó ye, un camino per agon antes se pasaben els bestiars) e cuan se seguixe prou mos trobem á'l canto d'el cámping Aneto e d'el pont e la [[ermita de San Chaime]] (diu que d'antes per aquí se pasabe n'el camín ribagorsano [[Camín de San Chaime|enta Santiago]], cuan els biachaires beniben d'es balls de [[Luixón]] u [[Bal d'Arán|Arán]] a trabés d'el puerto, e alabets le'n ba quedar este nom). Ye d'aixó agon se troben els camins d'els sacs e tamé la carretera.
 
La pista noba ara s'ha d'agafar en bllincán d'una cadena que i hei posada n'el camín ta barrar-lo, pero que no ye mica defisil, e s'enfile luego t'alto per la ball que ya comensa a ser Estós, en la cuenca d'el riu suyo, e se salba p'el canto l'[[entibo d'Estós]] enta la [[palanca (puent)|palanca]] de ''l'Aiguacari'' (á [[benasqués|Benás]] e [[Chistau]] tamé, se diu palanca d'els pontets de madera que crusen barrancos -aigüetes-) e se sigue puyán enta la ''cabana de Santa Ana'' (1540 m) cuan hu que em fets son menos de 6  km de recorríu, e mos trobem a baixo la ombra d'el [[Pico Perdiguero]] que dan els suyos 3221 metros d'altura domine la ball, embironats de praus ben bidarisos.
 
La pista d'aquí t'alto comensa a fer-se més dura, e les selbetes qu'aben acompañau el caminar pe'ls baquerisars comensen ara a fer-se més atapíus de [[fau]]s e [[abieto|abets]] que fan de beder coma s'está fén ya montaña ben alta. Ye á'ls bosquets estes, d'el paso de la ribereta, agon se pode sentir, u talment més defisil encara, beder brenca [[Aurón|pabo montesino]] (''Tetrao urogallus''), que ye una d'es [[aves|aus]] més destacades d'el [[Parque Natural de Posets-Maladeta|Parque Natural]].
Linia 16:
Luego d'esta apresiasión, s'ha de recalcar que se troba ben serqueta ya la ''font d'es Corones'' que ye un puesto agon la chent l'agrada d'aturar-se a contempllar els paisaches. El ''[[esbarro|desbarre]] de Batisielles'' mos permete de baixar enta l'[[aigüeta de Batisielles]], que ye el saguero rechispollar de tot el desaigüe d'els [[ibón|ibons]] que tene per alto esta montaña ([[Ibón Gran de Batisielles]], [[Ibón Chico de Batisielles|Chico de Batisielles]], [[Ibón d'Escarpinosa|Escarpinosa]] e el [[Ibón de Perramó|Perramó]]). Els ibons de Batisielles son tammé una d'es escursions més famoses d'Estós, pos se troben a la plleta d'es agulles de Perramó, una recostera de la [[Tuca d'a Ixeya|serra dela Ixeya]], encabíu d'entre les tuques d'es [[Tuca deles Serisueles|Serisueles]] (2455 m) e d'[[Tuca d'El Tormo|El Tormo]] (2610 m) dan bones embistes de mont de tot [[ball de Benás|Benás]].
[[Image:Valle de Estós01.JPG|thumb|right|250px|Puyada en ''Gorgues Galantes'', per alto de la Comangarsía.]]
De les [[Glera|glleres]] d'esta aigüeta t'alto se comensa la cuesta de la ''Comangarsía'', a l'alto de la dita se troben els pinars de [[Pín Negro|pino nero]] que marquen la linia de l'estrato subalpino. El paso d'el barranco d'el Pino ye ara enta debant la linia que s'ha de seguir, e forsa de trabesar l'[[río Estós|Estós]] a la ''Cabana d'El Tormo'' pe'ls dos puestos que marquen ''sendas'' palanques. D'astí enta'l cubilar domina el paisache el chunto de praus que s'abe de tinre per l'altura (e sobre totsobretot, l'uso baquerisero) que tene la ''Plleta d'el Tormo'', en dixós d'el [[garrot (orografía)|garrot]] de ''La Gargallosa'' e el ''Molsero'', que parixpareix que aguanten el [[Pico Perdiguero|Perdiguero]] fén la forsa contra la ball.
 
Les ''Marradetes d'el Cantal'' son el saguero repit que alabets quede per fer-se, resta crusar l'''aigüeta d'el Forau'' per l'esquerra d'el camín e més luego ya ficar-se enta'l "refugio".
Linia 32:
*{{es}} [http://www.pirineos.net/estos/ El Cubilar d'Estós, serbisis e funsionament]
 
[[Categoría:Vals pirinencas|EstósEstos]]
[[Categoría:Parque Natural de Posets-Maladeta|EstósEstos]]