Diferencia entre revisiones de «Catalán ribagorzano»

Contenido eliminado Contenido añadido
AraBot (descutir | contrebucions)
m Robot: Reemplazo automático de texto (- á + a )
Sin resumen de edición
Linia 3:
[[Imachen:Isoglosses i límits lingüístics del català ribagorçà (Sistac).svg|thumb|200px|Mugas lingüisticas d'o catalán ribagorzano, seguntes Ramon Sistac.]]
 
O '''catalán ribagorzano''' ye o [[dialecto]] d'o [[idioma catalán|catalán]] que se charra en a cuenca d'oa [[Noguera Ribagorzana]] u Ribagorza Oriental, dividita entre as [[Provincias d'Espanya|provincias]] de [[provincia de Uesca|Uesca]] y [[provincia de Lleida|Lleida]]. Tamién se charra en [[a Litera]]. Limita a lo sud con o [[fragatín]], que tiene caracteristicas mistasmixtas entre [[SozdialectoSubdialecto Leidán|leidán]] y ribagorzán.
 
== Fonetica ==
Bi ha casos que o ribagorzán tien E ubierta y en catalán nordoccidental tien E zarrata pa ixa mesma palabra:
*Casos que deribanderivan d'a E curta latina:
**PosesibosPosesivos ''meu'', ''teu'', ''seu''
**''Herba'': se troba con E ubierta en [[Benabarri]], [[Aler]], [[Gabasa]], [[Sarradui]], y parlas de [[Chuseu]]-[[Torres (Ribagorza)|Torres]].
**''Pedra'': en [[Las Pauls]], [[La Poblla de Roda|Pobla de Roda]], [[Boí]], [[Senet]], [[Vilaller]], [[Bono (Ribagorza)|Bono]], [[Piedrafita|Pedrafita]], [[Sarradui]], [[Llascuarre]], [[Gabasa]], [[Aler]] y [[Chuseu]]-[[Torres (Ribagorza)|Torres]].
**''Festa'': en [[Pont de Suert]], Bono, [[Vilargüé]], [[Piedrafita|Pedrafita]], [[Sarradui]], [[Roda d'Isabana|Roda]], [[Aler]], [[Torres (Ribagorza)|Torres]], [[Gabasa]].
 
*Casos que deribanderivan d'a E larga y I curta latinas:
**''Neu'': en [[Tamarit de Litera|Tamarit de Llitera]], [[La Poblla de Roda|Pobla de Roda]], [[Las Pauls]], [[Piedrafita|Pedrafita]], [[Sopeira]], [[Benabarri]], [[Gabasa]], [[Albelda]].
**''Negro'' en [[Torres (Ribagorza)|Torres]], con E ubierta y en cuenta de ''Negre'', que tien E curta en catalán cheneral.
Linia 21:
 
Fueras d'a parla d'[[Arén de Noguera|Arén]], o [[fonema palatal fricativo sonoro]] ''G'', ''J'' d'o catalán s'enchorde en o mesmo fonema prepalatal africato xordo que a ''ch'' [[idioma aragonés|aragonesa]] y [[idioma castellán|castellana]]:
*''ChobeChove'', ''Chermà'' en cuenta de ''Jove'', ''Germà''.
 
Os grupos latins CL, GL, FL, PL, GL, BL, palatalizan ta ''cll'', ''gll'', ''fll'', ''pll'', ''gll'', ''bl'' tanto si son inicials como si son interiors. Eixemplos:
Linia 38:
 
== Morfolochía ==
 
Os [[pasato imperfecto d'indicativo|pasatos imperfectos]] d'os verbos en -ia d'o catalán cheneral se fan en -iba.
*''sentiba'' en cuenca de ''sentia''.
 
== Variedatz ==
 
* Parla d'a Val de Boí
* Parlas d'a Val de Barrabés
Línea 52 ⟶ 50:
** Parla de [[Castanesa]]
* Parla de l'Alta Isavana
* Parlas d'a RibaborzaRibagorza meya central y Isavana baixa
** Parla de [[Calvera]]-[[Las Farrerías]]
** Parla de [[Sarradui]]
Línea 67 ⟶ 65:
** Parla d'[[Areny de Noguera]]
*Parlas d'o centro, sud y este d'[[a Litera]]
 
{{Dialectos d'o catalán}}